-
Reforma
La reforma militar de Manuel Azaña va ser el conjunt de decrets aprovats entre abril i setembre de 1931 pel Govern Provisional de la Segona República Espanyola. L'objectiu era modernitzar i democratitzar l'exèrcit espanyol a més de posar fi a la intervencionisme militar en la vida política . Aquesta reforma d'Azaña va ser l'única de les aprovades durant el primer bienni que no va ser canviada pels governs de centredreta del segon. -
Proclamació de la República
Comença el 14 d’abril de 1931, amb la proclamació de la República a Barcelona i a Madrid. Acaba l’1 d’abril de 1939, data en què la Guerra Civil iniciada el 18 de juliol de 1936 finalitzà amb la victòria de Franco i del govern de Burgos i la instauració, sobre la totalitat del territori de l’estat, d’un nou règim: el franquisme. Cal distingir, dos períodes: la pau (14 d’abril 1931 — 17/19 de juliol 1936) i la guerra (17/19 de juliol 1936 — 1 d’abril 1939) (Guerra Civil Espanyola). -
Eleccions municipals 1931
Les eleccions van ser convocades per l’últim govern de la monarquia presidit per l’almirall Juan Bautista Aznar. Els partits republicans i d’esquerra es van organitzar ràpidament i es van llançar a la campanya electoral.
Els resultats van ser àmpliament favorables als partits republicans i d’esquerra, que van guanyar les eleccions a les principals ciutats d’arreu de l’estat espanyol., Alfons XIII va marxar cap a l’exili. La proclamació de la República ja era un fet. -
Estatut de Núria
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. De caràcter sobiranista, l'estatut fou impulsat pel president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants. L'avantprojecte de l'Estatut va ser enllestit el 20 de juny de 1931 a Núria (Ripollès) i fou aprovat al Parlament espanyol el 9 de setembre de 1932, després de ser fortament retallat per les Corts espanyoles. -
Constitució de 1931
Després de proclamar-se la República, el nou govern va establir un Estatut provisional i va convocar eleccions a Corts constituents pel 28 de juny, comicis amb un alt índex de participació (70,14%) i en els quals s’imposarien per una àmplia majoria les forces d'esquerra amb 279 diputats sobre 464. La força política que va imposar-se va ser la socialista, en representació de la gran part de la classe obrera, i els radicals i radical-socialistes, que representaven a la mitjana burgesia. -
Reforma agrària
La Llei de Reforma Agrària d'Espanya de 1932, promulgada el 9 de setembre, pretenia resoldre un problema històric: la tremenda desigualtat social que existia en la meitat sud d'Espanya on al costat dels latifundis propietat d'uns milers de famílies, gairebé dos milions de jornalers sense terres vivien en condicions miserables. El mètode per resoldre el problema va ser l'expropiació amb indemnització d'una part dels latifundis que serien lliurats en petits lots de terra als jornalers. -
Reforma religiosa i escolar
Reforma religiosa: separació de l'Església i de l'Estat, regulació del matrimoni civil i llei del divorci, dissolució de la Companyia de Jesús, supressió del pressupost públic per mantenir el clero.
Reforma escolar: prohibició d'impartir ensenyament als ordes religiosos, construcció d'escoles públiques: ensenyament en coeducació, obligatori i laic, augment del pressupost per a l'educació. -
Pujada al poder de Hitler
El 30 de gener de 1933 va arribar el moment. Von Hindenburg dimiteix i nomena Hitler com a president. "Sembla un somni: la Wilhelmstraße és nostra", escriu el més tard el ministre de propaganda Joseph Goebbels al seu diari. Hitler no va ser elegit pel poble alemany, però sí arribà al poder de forma legítima. -
Eleccions del 1933
Aquestes eleccions foren guanyades a l’Estat espanyol per les dretes. La Lliga Catalana fou la triomfadora a Catalunya. A Manresa, però, tornà a guanyar l’ERC, si bé amb un marge més estret en relació a anteriors convocatòries electorals (7.746 vots d’ERC per 6.774 de la Lliga i els carlins).La campanya electoral havia estat molt dura, amb acusacions molts greus d’uns i altres. La ciutat s’anava dividint en dos blocs políticament enfrontats i oposats. Per primer cop, les dones van poder votar. -
Mort Francesc Macià
La mort del president de la Generalitat de Catalunya desencadenarà la batalla per la successió dins l’ERC. El reforçament del sector més nacionalista encapçalat per Dencàs i Badia i l’augment del seu marge d’autonomia dins l’Esquerra era evident i anava en detriment de la vella guàrdia de militants procedents també de l'Estat Català que s’havien mantingut sempre fidels a les indicacions i viaranys polítics de Macià, com Jaume Aiguader o Ventura Gassol. -
Empressonament de LLuís Companys i el seu govern
La repressió posterior a l'ocupació de l'exèrcit espanyol va anar seguida de l'empresonament els principals protagonistes de la proclamació de l'Estat català. El desembre de 1934, hi havia uns 3.400 empresonats polítics. Lluís Companys i els membres del seu govern foren empresonats i jutjats pel Tribunal de Garanties, que els va condemnar 30 anys de presó, i foren enviats als penals de Cartagena i de Santa María. -
Fets d'Octubre de 1934 a Astúries
L’octubre de 1934, la direcció proletària del procés revolucionari a càrrec d’Aliança Obrera va donar a la insurrecció un caràcter de presa del poder polític. Així, els miners asturians van protagonitzar una revolució social, fruit de l’acord previ entre anarquistes, socialistes i comunistes. Finalment, la contraofensiva del govern republicà va aconseguir la rendició dels insurrectes després de la intervenció de l’exèrcit i una duríssima repressió. -
Fets d'Octubre de 1934 a Catalunya
El descontentament davant del rebuig a la Llei de Contractes de Conreu més la incorporació dels membres de la CEDA al govern de Madrid va provocar que, el 6 d’octubre, en declarar-se la vaga general revolucionària contra el nou govern, Lluís Companys declarés, com ja ho havia fet Francesc Macià, tot i que en unes altres circumstàncies, l’Estat Català dins la República Federal Espanyola. L’Estat Català va durar deu hores.
