-
3500 BCE
Orígens
El perfum va néixer a mesopotàmia, i s'utilitza com una substància que es cremava juntament amb la carn per als sacrificis per als déus. I així va ser durant molt de temps, després va passar a ser cosa de líders importants, després de gent rica i així fins arribar a que tothom tingui a disposició el perfum -
2635 BCE
Antic Egipte
Una de les civilitzacions més antigues que se sap que utilitzaven el perfum era l’antic Egipte, ells van descobrir com elaborar-lo i com extraïrlo. -
1200 BCE
Antiga Grècia
Els grecs consideraven que les aromes tenien atributs màgics, místics i eròtics. No es podia celebrar cap festa familiar el ritual d'ungir, que consistia a untar els cossos amb aromes per purificar-los. Els homes més virils de l'antiguitat es perfumaven amb abundància. -
753 BCE
Antiga Roma
Els romans van adaptar el consum de perfum grec a la seva cultura de manera exagerada, era tant el punt que perfumaven els cavalls i gossos 3 vegades al dia i no només això sinó que les fonts tenien aigua perfumada. -
476
Edat Mitjana
L’imperi romà i el cristianisme van prohibir l’ús dels perfums per la seva funció sensual. A Europa va desaparèixer tots els coneixements del perfum. L'arribada de les croades a Terra Santa, entre els segles XI i XII, va tornar als europeus el plaer de fer servir matèries aromàtiques. A finals del Segle XIV va sorgir el perfum com es coneix ara. -
1400
Renaixement
Durant el Renaixement, la química va millorar les tècniques d'extracció d'olis essencials i Venècia va crear els millors flascons. Itàlia es va convertir en la capital de la perfumeria. A França, Caterina de Mèdici va impulsar la moda del perfum al portar els seus perfumistes privats, que van descobrir alternatives aromàtiques a Grasse, convertint la ciutat en la capital mundial de la perfumeria. -
Segles XVII i XVIII
Lluís XIV tenia servents només per rentar la roba amb aromes a nou moscada i per a perfumar les estances amb aroma a roses, el monarca insistia en el "descobriment" de nous aromes per a les seves estances i roba, ja que deia que hi havia moltes males olors a dissimular. -
Segle XIX
A aquest segle, la industria del perfum va avançar, tant que al 1828 Pierre-François-Pascal Guerlain va fundar unes de les perfumeries més antigues que encara segueixen existint. Però quan més va avançar, va ser al final del segle, quan es va facilitar l'ús de la síntesi química, i això va fer que fer aquests perfums siguin més asequibles. -
Segle XX
A principis del segle XX, sorgeixen els dissenyadors de moda especialitzats en perfums que van començar a crear les seves pròpies fragàncies per promoure les seves col·leccions. Ernest Beaux, un químic que treballava per Coco Chanel, va crear el Chanel Núm. 5 l'any 1922 utilitzant compostos químics per aprofundir les essències naturals aromàtiques. La combinació d'aldehids i extracte de gessamí va donar com a resultat un perfum no volàtil que va ser un èxit. -
L'actualitat
Els perfums ja no necessiten substàncies naturals, poden ser creados en laboratoris amb molècules orgàniques i la tendència actual és cap a la genètica. Els perfums poden reflectir la personalitat, gustos i estil de vida, transmetent una aura de luxe i desig. L'aroma del perfum varia segons l'individu que el duu, ja que hi ha una interacció química amb l'olor corporal, fent que la seducció a través dels perfums sigui única per a cada persona.