-
Carles IV
Era de la dinastia de borbó i era un monarca absolut. Va regnar en la època que hi havia la revolució francesa i va fer una guerra contra França revolucionària, ja que aquesta havia matat al seu rei d’aquella època.
Després, quan governa amb Napoleó, es converteix en aliat de França i fan el tractat de Fontainebleau. Aquest pacte no agrada als ciutadans, així que fan el motí d'aranjuez, per tal el rei ha de dimitir i la corona passa al seu fill, Ferran VII. -
Tractat de Fontainebleau
Era un pacte entre França i Espanya. Aquest pacte era el que Espanya deixava passar a les tropes franceses cap a Portugal per atacar-lo. Lamentablement, no van complir amb el tractar i van atacar a Espanya, provocant una invasió d’Espanya per els francesos. -
Josep Bonaparte
Rei no desitjat, el qual rebia el nom de Pepe Botella com a burla per part dels ciutadans. El poble no vol a Josep com a rei, així que a partit d'aquí comença la guerra del francès (Espanya contra França).
Organitzen una guerra de guerrilles: guerres amb bandes petites que atacaven per sorpresa les tropes que anaven d’un lloc a l’altre. Els atacaven i s'anaven corrents, amagant-se per la població que els hi donava suport. -
Contemplacions de baiona
Van tenir lloc el 5 de maig de 1808 a França, a la ciutat de Baiona. És el nom pel qual es coneixen les renúncies successives de Carles IV i Ferran VII al tro d'Espanya a favor de Napoleó qui va nombrar al seu germà, Jose Bonaparte "Pepe botella" rei. Qui, a més a més també va ser rei de Nàpols. -
Moti aranjuez
Va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d'Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII. El tractat de Fountainebleau no va agradar als espanyols, que estaven molt descontents amb Carles IV i això va desembocar en un motí contra el rei. -
La guerra del francès
La Guerra del Francès fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que es va iniciar el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. -
Ferran VII ( 1 )
“El rey deseado”. Se li deia així ja que al poble no els hi agradava el seu antic rei, Carles IV.
Napoleó, que era la persona més poderosa d'Europa, va citar a Carles i Ferran.
Carles diu que el seu fill li vol treure la corona la qual li pertany a ell i que va organitzar un motí per fer-ho.
En defensa, Ferran argumenta que ho fa perquè el poble el vol a ell, és el rei desitjat. Finalment, Napoleó pren la decisió de no donar-li la corona a ningun, i li dona al seu germà, Josep Bonaparte. -
Ferran VII ( 2 )
A partir del motí d'Aranjuez, la corona passa a Ferran VII, que continua sent absolutista i no aplica ninguna de les seves promeses. Perseguia als liberals per matar-los i va acabar sent nombrat: el rei "felón".
Al ser el monarca absolut, va anular la llei salica, la qual deia que les dones no podien governar.
Al seu testament, Ferran diu que deixa el seu tro a la seva única filla Isabel II, però els carlins volien que regnes Carles (germà). Al no estar d'acord, van iniciar les guerres carlines. -
Corts de cadis
És el nom amb el que es coneix l'assemblea constituent inaugurada a San Fernando, Cadis, Andalusia. Durant la guerra del Francès (1808-1814) les guerres populars van desembocar en la creació de juntes locals i regionals de defensa. Aquestes tenien com a objectiu defensar-se de la invasió francesa i el buit del poder. Eren compostes per militars, representants de l'alt clergat, funcionaris i professors, tots ells conservadors. -
Pragmàtica sanció
Era una llei que deia que no podien governar les dones. El rei, Ferran VII, va anul·la aquesta llei salica per poder fer que la seva filla, Isabel II, governés. -
Isabel II
Va implantar la monarquia parlamentària: el liberalisme. No va ser fàcil, ja que tenia l'oposició dels carlins, que eren absolutistes (va patir alguns aixecaments militars).
Durant la seva època és van redactar les constitucions (1837, 1845). La reina prometia governar amb un parlament i respectar les constitucions.
Es va produir una situació de crisi econòmica, social, política i militar (1867)
Al 1868, hi ha una revolució (la gloriosa) i la reina ha d’exiliar-se cap a França. -
Guerres carlistes (1)
Hi havien dos bàndols: els carlins, que recolzaven a Carles (germà de ferran VII) i els isabelins, que recolzaven a isabel II.
Els carlins representaven el sistema de govern absolutisme, eren molt catòlics i tradicionals (que el rei i la Iglesia tingués el poder, poques reformes…) tenien el suport a l'àmbit rural (tot i ser de classe baixa no volien canvis), la Iglesia i l'aristocràcia. Hi havia 3 comunitats de carlins: a Catalunya, al país basc i Navarra. -
Guerres carlistes ( 2 )
Per altre banda, els isabelins eren partidaris de la monarquia parlamentaria / liberalisme polític. Tenien el suport a les ciutats (Barcelona, Madrid, Valencia…). Les classes socials que els recolzaven eren partidaris d’aquest règim. Els burgesos tenien poder econòmic i volien tenir també poder polític per poder està al parlament, per tant els isabelins tenien el suport dels burgesos. -
Espartero
Era un militar que tenia un càrrec molt important. Va fer un cop d’estat i va dir la mítica frase: Barcelona s’ha de bombardejar cada 50 anys. President del consell de Ministres, i i regent del regne de 1840 a 1843. -
Crisi del 1867
A arrel de la forma de govern d'Isabel II va haver-hi una crisi: econòmica, social, política i militar. (El regne espanyol va perdre moltes colònies a Amèrica) -
La gloriosa
Va ser una revolta militar amb elements civils que va tenir lloc a Espanya. Rep el nom de gloriosa ja que s'havia produït de manera totalment pacífica (o gairebé, hi va haver alguns episodis d'atacs a cases i capelles catòliques durant la marxa de Guillem a Londres). Va suposar el destronament i exili de la reina Isabel II i l'inici del període denominat Sexenni Democràtic.
Deien que Isabel II governava malament per diferents motius, i aquesta va haver de migrar cap a França debut a la situació. -
Prim
Va ser una de les persones més influents a l'antiga Espanya, va intentar porta a un rei per seguir amb la monarquia. A més a més, va ser de les persones que va porta aquest rei al tro espanyol, el va animar a venir des de Itàlia perquè manés aquí.
Poc després de que el rei Amadeu de Savoià deixes el tro voluntàriament va ser assassinat a Madrid mentre anava amb la seva carrossa
Va obtenir molts títols a nivell militar sent de les persones amb més poder militar del segle XIX -
La primera república
Va haver un moment que no hi havia rei governant Espanya, ja que volien fer reformes.
Els republicans estan poc units, hi havia dos bàndols dins d'un, els que volien estar centralitzats i els federalistes que volen estar descentralitzats
Van haver molts canvis de govern en 11 mesos van haver 9 governs diferents, bàsicament que a república fracassa. -
Amadeu de savoia
Amadeu I d'Espanya va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó. -
Alfons XII
lfons XII amb el pseudònim del "pacificador" era el fill de la reina Isabel II. Es va exiliar junt a la seva mare a França. Era de la dinastia dels borbons, Als inicis del seu regnat va acabar la primera república i va començar la restauració borbònica. El seu regnat va consistir en consolidar la monarquia, arreglan els danys provocats durant el sexeni democràtic. Al 1876 es va aprovar la nova constitució i va acabar la guerra carlista. -
Constitució de 1876 ( 1 )
Era un sistema poc democràtic i es feien moltes trampes electorals, es manipulaven els vots. Es feien trampes electorals. Votava una minoria de la població i el rei seguia tenint molt poder. Tot i això no van haver revolucions.
Una constitució de 1876 que tenia aspectes del partit liberal i del partit conservador. El Bipartidisme era un sistema poc democràtic. Hi havia un sufragi censatari (només podia votar una minoria de la població en funció de la quantitat de diners. Les dones no votaven). -
Constitució de 1876 ( 2 )
Hi havia un frau electoral, manipulaven els cens (la llista de persones que poden votar i posaven en aquesta llista noms de difunts persones per tal de tenir més vots). Hi havien les tupinades (pucherazo), eren vots de més i falsos. Els Cacics influïen en el vot de les persones. Era poc democràtic j que el rei tenia molt poder i intervenia en la política. Podia anul·lar una llei, dissoldre un parlament i els vots. -
Guerra de Cuba ( 2 )
Entren en guerra Espanya i Cuba (la primera surt victoriosa). Cuba va rebre el suport dels Estats Units, ja que també volien més control d’aquest comerç. És produeix l’enfonsament del “Maine” (vaixell dels EEUU) per una explosió. Estats Units culpa als espanyols i aquest va ser el motiu per entrar a la guerra. L'exèrcit espanyol és derrotat i perd també es tres colònies. Es va produir un gran impacte psicològic degut a la decepció verb el sistema polític, la economia, l'exèrcit… -
Guerra de Cuba ( 1 )
Mantenia les colònies de Cuba, Puerto rico i Filipines. Cuba era la més important sabut al comerç del sucre. Espanya tenia el monopoli (control) d’aquest comerç.
Els cubans es van revoltar perquè volien abolir l'esclavitud i tenir més control sobre el comerç del sucre. -
Bipartidisme
Síntesi d'idees dels conservadors i liberals:
Poder compartit - Rei / parlament
Parlament dividit en el congrés dels diputats i el senat.
Era un estat centralista i confessional. La religió oficial era la catòlica però donaven llibertat religiosa.
Es basa en que dos partits s'alternen de forma pacífica el poder. Els partits eren els conservadors i els liberals.