-
Period: to
Legislatura VII Espanyola del PP
Com a president del govern José María Aznar. -
Period: to
Primer tripartit (PSC-CpC , ERC , ICV-EUiA)
Arran de les eleccions del 16 de novembre de 2003, el Partit dels Socialistes de Catalunya-Ciutadans pel Canvi (PSC-CpC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) signen el Pacte del Tinell, del qual sorgeix un govern presidit pel socialista Pasqual Maragall, format per 16 consellers i conselleres (8 del PSC-CpC, 6 d'ERC i 2 d'ICV-EUiA) i la reforma de l'estatut del 1979. Va tenir una vida molt agitada (...) -
Constitució de la ponència parlamentària de redacció de l'Estatut.
-
Period: to
Legislatura VIII i IX Espanyola del PSOE
Com a president del govern José Luis Rodríguez Zapatero. -
Aprovació de la proposta de reforma de l'Estatut al Parlament de Catalunya
El Parlament aprovà amb els 120 vots favorables dels tres partits de govern més els de Convergència i Unió i amb l’oposició dels 15 diputats del Partido Popular la proposta de reforma, havent prèviament sotmès el text al Consell Consultiu de la Generalitat. -
Acceptació a tràmit a les Corts Generals espanyoles.
Va ser presentada al Congrés dels Diputats el 2 de novembre de 2005, per tres ponents del Parlament de Catalunya (Artur Mas (CiU), Manuela de Madre (PSC) i Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC)). Van explicar per què consideraven necessària la reforma del vigent Estatut d'Autonomia de Catalunya i els canvis que ha sofert la societat en 26 anys des de l'Estatut del 1979. El mateix dia, el PP presenta un recurs d'inconstitucionalitat al TC sobre el text de la reforma, que és posteriorment rebutjat. -
Pacte de la Moncloa entre Artur Mas i José Luis Rodríguez Zapatero
En aquest pacte arriben a un acord sobre el redactat final de l'estatut que modificava notablement l'aprovat al Parlament de Catalunya, deixant un nou redactat de l'estatut que el feia bastant més semblant al del 1979 que el que fou aprovat al parlament. -
Primera manifestació catalana «Som una nació i tenim el dret de decidir»
Coneguda com a 18-F, fou una multitudinària manifestació contra les retallades a l’estatut aprovat pel parlament català. Va tenir lloc a la Gran Via de les Corts Catalanes, convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD). La manifestació va rebre el suport d'Esquerra Republicana de Catalunya, mentre que la resta de partits van renunciar a participar-hi. -
Aprovació a les Corts Generals espanyoles.
-
Aprovació del text en referèndum popular a Catalunya.
Fou sotmès a referèndum a Catalunya i aprovat per un 73,90% de vots favorables, amb una participació del 49,42%. El rebuig explícit d’ERC comportà la seva expulsió del govern català i precipità una crisi que acabà en la dissolució del govern i la convocatòria d’eleccions anticipades. -
Sanció, promulgació i publicació del text estatutari
El 19 de juliol té lloc la sanció i promulgació de l'Estatut per part del rei Joan Carles I i el 20 de juliol la publicació del text estatutari al BOE i al DOGC. -
Presentació recurs d'inconstitucionalitat del PP al nou Estatut
Representat per 99 dels seus diputats i senadors, contra 187 articles i disposicions del nou text reformat -
Entrada en vigor de l'Estatut.
-
Recurs d'inconstitucionalitat pel Defensor del Poble, Enrique Múgica
El Defensor del Poble, Enrique Múgica (militant del PSOE), contra 112 articles i quatre disposicions addicionals. -
Recursos contra l'estatut pels governs de cinc comunitats autònomes
Els governs de les Comunitats Autònomes de Múrcia (contra l'article 117), la Rioja (contra 12 articles i 7 disposicions addicionals), Aragó (contra una disposició addicional), la Comunitat Valenciana (contra vuit articles i quatre disposicions transitòries) i les Illes Balears (contra el que estableix l'estatut sobre l'Arxiu de la Corona d'Aragó). -
Admès a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat del PP
El recurs del PP, que rebutjava pràcticament la meitat dels articles, era exclusivament dirigit contra el text català, en contrast amb alguns articles de contingut i redactat gairebé idèntics d’estatuts d’altres comunitats autònomes aprovats el mateix any, però que no foren recorreguts. -
Period: to
Segon tripartit (PSC , ERC , ICV-EUiA)
L'1 de novembre de 2006 es produeix un acord per formar un govern anomenat Entesa Nacional pel Progrés entre el PSC, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA). Es constitueix un govern presidit pel socialista José Montilla i format per 7 consellers del PSC, 5 d'ERC i 2 d'ICV-EUiA. El segon tripartit volia allunyar-se de les picabaralles públiques que van marcar el primer govern i va posar la prioritat en l'acció social. -
Sentència del Tribunal Constitucional a l'Estatut pel recurs del PP.
Va deixar clara la "ineficàcia jurídica" del Preàmbul (en referència al terme nació per referir-se a Catalunya) tot i que el veredicte manté la definició de Catalunya com a nació, va declarar 14 articles inconstitucionals (1 totalment i 13 parcialment), i en va reinterpretar 27 més. -
Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" a Barcelona
També anomenada del 10-J, va ser una demostració col·lectiva en contra de la resolució del recurs d'inconstitucionalitat efectuat pel Tribunal Constitucional d'Espanya sobre el text de l'Estatut de Catalunya. -
Rebuig del TC als recursos presentats pels governs valencià, balear i aragonès.
Els recursos de l'Aragó i Balears rebutjaven que els fons catalans de l'Arxiu de la Corona d'Aragó s'integressin al sistema d'arxius de Catalunya, mentre que el de la Comunitat Valenciana se centrava en el finançament i en el fet que la Generalitat ha d'emetre informe preceptiu en cas de qualsevol proposta de transvasament de les aigües del riu Ebre. -
-
El Tribunal desestima els últims recursos pendents, del Defensor del Poble i de la Rioja
-
Period: to
Govern de Catalunya 2010-2016 CiU
Després de les eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010 va ser nomenat 129è president de la Generalitat de Catalunya n'Artur Mas i Gavarró, de Convergència i Unió, el 27 de desembre de 2010. Artur Mas va convocar el 25 de setembre de 2012 unes eleccions anticipades pel 25 de novembre d'aquell mateix any, motivada per les pressions i les circumstàncies polítiques al voltant de la qüestió de la independència de Catalunya. -
Period: to
Legislatura X, XI i XII Espanyola del PP
Com a president del govern Mariano Rajoy -
Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa»
Aquesta manifestació es considera un punt d'inflexió en les pretensions independentistes de Catalunya, com també ho havia estat la sentència sobre el Tribunal Constitucional d'Espanya del 2006, que obre una etapa molt més bel·ligerant dels agents polítics implicats. El 25 de setembre d'aquell mateix any, dues setmanes després de la manifestació, el president de Catalunya, Artur Mas, va convocar eleccions amb referències clares a aquesta manifestació. -
Reunió Artur Mas i Mariano Rajoy
Amb els efectes de la crisi econòmica encara candents, Artur Mas va anar a la Moncloa per demanar a Mariano Rajoy un pacte fiscal per a Catalunya inspirat en el concert econòmic basc. Després del no del president del Govern, Mas va avançar aquell mateix mes les eleccions autonòmiques i Convergència i Unió es va presentar per primera vegada a les urnes amb la reclamació d'un Estat propi i una consulta sobiranista al programa. -
Celebració de noves eleccions convocades per Artur Mas
Artur Mas va ser reelegit president de la Generalitat el 21 de desembre de 2012 gràcies als vots de Convergència i Unió (el seu grup parlamentari) i Esquerra Republicana de Catalunya, obtenint així el suport de 71 diputats de la cambra, que signifiquen la majoria absoluta. -
Pacte per la Llibertat
És un pacte signat el 2012 entre les dues principals formacions polítiques de Catalunya (Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya) amb l'objectiu de convocar una consulta perquè el poble català pogués decidir democràticament i lliurement sobre la possibilitat que Catalunya esdevingués un Estat en el marc europeu.