-
LA GLORIOSA
-
Period: to
"LA GLORIOSA"
La revolució de 1868, o també coneguda com “La Gloriasa"
Va ser una revolució a l’any 1868, en la que va carcar un canvi entre la era moderna dels governs republicans y la monarquia absolutista.
va començar amb una insurrecció que va fer que la politica es fos d’una forma més democratica. -
CARLES IV
-
Period: to
CARLES IV
Va ser príncep d'Astúries de 1759 fins al 1788 ja que com el seu germà tenia problemes el van reemplaçar, després va ser rei d'Espanya a l'arribar la mort del seu pare el 1788-1808, va declarar la guerra a Anglaterra i era Absolutisme. -
GUERRA DEL FRANCÈS
-
JOSEP BONAPARTE
-
CAPITULACIONS DE BAIONA
-
EL MOTÍ D'ARANJUEZ
-
FERRAN VII
-
Period: to
JOSEP BONAPARTE
Josep I Bonaparte també anomenat de forma despectiva "Pepe Botella", va ser rei de Nàpols i rei d'Espanya, però no ho va ser de Catalunya, volia apilcar reformes a Espanya però no ho va poder fer perquè hi havia la guerra del Francès. -
Period: to
FERRAN VII
Va ser rei d'Astúries en 1788-1808 gràcies a l'ascens al tron del seu pare i rei d'Espanya en 1808 va poder lluir el seu tronatge i 1814 i era Absolutisme.
A part del breu període (1802-1806) va mantindre una influència total sobre Ferran. Un parell de mesos més tard, el Motí d'Aranjuez va causar que Manuel Godoy fos destituït i que Carles IV d'Espanya hagués d'abdicar en benefici del seu fill, el príncep Ferran -
Period: to
EL MOTÍ D'ARANJUEZ
El motí va ser una revolta popular produïda al voltant del 1808 durant el Regnat de Carles IV. El tractat de Fontainebleau va ser que Napoleó i Godoy amb el permis de Carles VI, autoritzava a les tropes napoleòniques per creuar Espanya per poder invadir Portugal. Després de la invasió, les tropes van anar creixent. Els soldats napoleònics ocupaven moltes ciutats d'Espanya. -
Period: to
CAPITULACIONS DE BAIONA
Renuncia de Carles IV i el seu fill. Napoleó va cedir el trò al seu germà Josep Bonaparte. Napoleó, àrbitre entre els reis i apareix el Nou rei Josep Bonaparte i Carles IV i Ferran abdicació -
Period: to
GUERRA DEL FRACNÇÈS
França contra Espanya. Va durar sis anys (1808-1814). La causa va ser la invasió de França a Espanya. Espanya s’imposa, guanya la guerra mitjançant petits sabotatges a petites unitats de l’exèrcit de Napoleó (doncs Espanya estava molt més enrederida pel que fa a l’apartat bèl·lic)i torna Ferran VII al poder, desterrant a Josep Bonaparte. -
CORTS DE CADIS
-
Period: to
CORTS DE CÀDIS
Constitució del 1812. Lleis molt liberals que no es van aplicar degut a la situació bèl·lica a Espanya, va ocórrer durant la Guerra del Francès (1808-1814) les revoltes populars desemboquen en la creació de Juntes Locals i Regionals de Defensa. Aquestes juntes tenen com a objectiu defensar-se de la invasió francesa i omplir el buit de poder. -
CONSTITUCIÓ 1812
-
Period: to
CONSTITUCIÓ 1812
Va ser la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis el 1812, reunides a Cadis, sota l'assetjament dels francesos. Va ser de caràcter liberal pel fet d'haver-se aprovat el dia de sant Josep. La constitució establia la sobirania en la Nació (no ja en el rei), la monarquia constitucional, la separació de poders, la limitació del rei, cap dret per a les dones, ni tan sols el de ciutadania
ideals del liberalisme, moltes més reformes. -
PRAGMATICA SANCIÓ
-
Period: to
PRAGMÀTICA SANCIÓ
Isabel segona volia governar però al ser dona no li van deixar és deia llei sadica i el seu germà va anul·lar la prohibició de d’aquesta norma i fa l'existència d’una nova. -
GUERRES CARLISTES
-
ISABEL II
-
Period: to
ISABEL II
Era Liberalisme, va regnar Espanya com entre 1833 i 1868. Era filla de Ferran VII i va ser princesa d'Astúries entre 1830 i 1833, la van destronar a la Revolució de 1868, per la crisis que hi havia en aquell moment a Espanya. Al llarg de la seva vida va aplicar el liberalisme. -
Period: to
GUERRES CARLISTES
Van ser tres guerres que van tenir lloc a espanya al segle 19. Hi havien dos bàndols el de Carles que els que estan dintre del grup eren els nobles i el clergat i els de Isabel eren els liberals que estaven els nobles i els burgesos de les ciutats. -
DESAMORTITZACIÓ DE MENZÀIBAL
-
Period: to
DESAMORTITZACIÓ DE MENZÀIBAL
Es van vendre i subastar les propietats de la església: desamortització. Es tracta d’una subasta que, com a totes, guanya qui ofereixi més diners. Les terres acaban en mans de la burgesia i per tant el clergat va sortir perdent. És per això que el clergat va començar a donar suport al rei Carles. Mendizàbal era un liberal progressista. -
CONSTITUCIÓ 1837
-
Period: to
CONSITITUCIÓ 1837
Eren liberals i progressistes, van fer l'ampliació de llibertats i drets pel poble i l’ampliació del sufragi amb més poder pel parlament i les corts, l'únic que volien eren reformes més àmplies, per poder arribar més lluny amb la igualtat i els drets.
Va ser un text constitucional que substituí a la Constitució Espanyola de 1812 i que va estar en vigor fins a la seva reforma l'any 1845. Es va originar una crisi de l'Estatut Reial. -
ESPARTERO
-
Period: to
ESPARTERO
Va ser un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara i Duc de la Victòria, Duc de la Morella, Compte de luchana i Vescomte de banderes. President del Consell de Ministres (1837-1837), (1840-1841) i (1854-1854) i regent del regne de 1840 a 1843, va participar a les guerres
carlistes , era un militar liberal. -
GENERAL PRIM
-
Period: to
GENERAL PRIM
Va ser marquès de “Los Castillejos”, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya. Va ser militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del segle XIX. Va ser governador militar de Barcelona (1843), capità general de Puerto Rico (1847) i president del consell de Ministres entre els anys 1869 i 1870. Va Participar en la campanya del Marroc i dirigí les forces que lluitaren a la campanya de Mèxic. -
CONSTITUCIÓ 1845
-
Period: to
CONSTITUCIÓ 1845
Eren liberals moderats, volien el poder del rei compartit i les corts, la restrició dels drets i llibertats i el sufragi censatari.
Va ser promulgada per Cánovas del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica.
Proclamava la sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals i instaurava una monarquia constitucional amb importants atribucions a la Corona i un Estat molt -
Period: to
CRISIS DEL 1868
Aquesta crisis es coneguda com el final del regnat d’Isabel, que va durar del 1863 al 1868. Va significar la benvinguda de la nova etapa contemporània anomenada “sexini democràtic”. -
CRISIS 1868
-
AMADEU DE SABOIA
-
Period: to
AMADEU DE SABOIA
Va ser duc d'Aosta i escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, l'any 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó. El seu regnat va durar menys de dos anys. -
SAGASTA
-
Period: to
SAGASTA
Va ser un enginyer de camins i polític Espanyol, membre del Partit liberal, President del consell de ministres (1871-1872) i President del Govern d’Espanya del 1874-1902) i reconegut orador. -
LA PRIMERA REPUBLICA
-
Period: to
LA PRIMERA REPUBLICA
La Primera República espanyola va ser proclamada l’11 de febrer de 1873 fins el 29 de desembre del 1874, quan el general Martínez-Campos va donar inici a la restauració Borbónica. -
CÀNOVES
-
Period: to
CÀNOVES
Va ser un polític i historiador espanyol. Va ser president del Consell de Ministres al (1874-1875), (1875-1879), (1879-1881), (1884-1885), (1890-1892) i (1895-1897) -
ALFONS XII
-
Period: to
ALFONS XII
Va ser rei d'Espanya l'any 1874 y 1885. El regnat d'Alfons XII va significar el retorn a Espanya de Borbó, Alfons XII era un rei bipartidista. Fill de la reina Isabel II i rei el seu principi del regnat va acabar al acabar la Primera República i va donar un període, conegut com la Restauració. Al arribar la seva mort als 26 anys per culpa de la tuberculosis, va donar-li el tro al seu fill Póstumo. -
GUERRA DE CUBA
-
Period: to
GUERRA DE CUBA
Al 1895 va començar la Guerra a Cuba, tracta de que Cuba volia la independència al seu país i es van enfrontar contra els Espanyols contra el continent Americà. Va ser una guerra en la que van estar implicats Els estats Units i Espanya, finalment al 1898 va acabar la guerra en la que Espanya va ser el derrotista. Espanya va ser la denominada de la Guerra de Cuba.
