-
Period: to
MONARQUIA PARLAMENTÀRIA
-
ESTATS GENERALS
Els estats Generals francesos a l'antic règim van ser una important institució representativa del regne. Era una assemblea convocada pel rei, on acudien representants dels tres estats: noblesa (primer estat), clergat (segon estat) i la resta del poble (tercer estat).
En la primavera del 1789 el rei els va convocar per crisis interna ( es reobren el 5 de maig, per ultim cop) , el tercer estat exigia el vot individual i no per estament, que afavoria als altres dos els quals es van oposar. -
JURAMENT DEL JOC DE LA PILOTA
Descontents per la poca representació i la injustícia, al Juny del mateix any el tercer estat autoproclama l'assamblea nacional. Es va fer el jurament del joc de la pilota, es van reunir a un frontón, volíen una nova constitució i va marcar l'inici de la revolució francesa, un mes més tard es proclama l'assambolea nacional constituent. -
Period: to
LA GRAN POR
Entre el juliol i l'agost, va haber-hi un moviment per part dels pagesos, anomenat la gran por, van fer pressió, saccejant castells, es van negar a pagar els impostos senyorials.
* No hi ha un dia exacte en que va començar aquest moviment, malgrat si sabem quan acaba. He posat que comença l'1 de juliol com un exemple. -
PRESA DE LA BASTILLA
Molts revolucionaris van ser empresonats, i el poble va anar en massa cap a la pressó de la Bastilla, que era un simbol del despotisme i van aconseguir fer-se amb el control. -
LA GRAN POR
La gran por, va accelerar el redactat de diversos punts de la constitució, concretament els decrets del dies 8-11 d’agost, es van abolir els drets i privilegis senyorials. -
DECLARACIÓ DELS DRETS DE L'HOME I EL CIUTADÀ
Uns dies mes tards de l'eliminació dels drets feudals aconseguits rere la gran por, el 26 d'agost es va aprobar la declaració dels drets de l'home i el ciutadà. Tenia 17 articles, i defensa la igualtat entre persones, la sobirania nacional i una serie de drets naturals que no han de ser mai violats, com la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistencia a la opressió. -
TRASLLAT DELS REIS A LES TULLERIES DE PARIS
Una multitut de gent va asaltar el palau de Versailles, recidència del rei, i aquest decideix traslladarse al palau de les Tulleries. -
FUGIDA DE VARENNES
El rei es resisteix a acceptar l'assamblea, i intenta fugir a Varennes al juny de 1791 (amb la idea de unir-se al nobles emigrats), el poble es manifesta contra el rei al juliol. El rei jura la Constitució i l’Assemblea Constituent queda dissolta. Es va proclamar que "la revolució havia acabat" amb el triomf dels seus objectius: França era una monarquia constitucional liberal i la societat francesa una societat amb igualtat de drets civils, l'àntic règim havia acabat. -
AIXECAMENT DEL 10 D'AGOST 1792
Després de la fugida de Varennes, la oposició a la monarquia es va fer cada cop més forta. El 10 d'agost de 1792, el palau de les tulleries va ser assaltat i un mes després es va proclamar la república, mentres els reis eren encarcelats, van ser jutgats devant de l'assamblea per traició. El rei, va ser condemnat a mort. -
CONVENCIÓ NACIONAL
La convenció nacional fou la institució principal de la primera república francesa. Va estar vigent el 19 de setembre de 1792 fins al 30 d'octubre de 1795. Va estar primer sota gobern Girondí i després Jacobí. -
PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA
Lluis XVI va ser destituit com rei, posant fí a la monarquía francesa. La república va durar 12 anys i va ser proclamada sota la convenció nacional. -
Period: to
REPÚBLICA DEMOCRÀTICA
-
EXECUCIÓ DEL REI LLUIS XVI
Després d'haver estat declarat culpable de conspiració contra la llibertat pública i d'atemptat contra la seguretat nacional, el van matar a la guillotina.
La fi del regnat de Lluis XVI és una data clau de la revolució francesa. -
COMITÉ DE SALUT PÚBLICA
Va ser una institució de govern creada entre el 5 y 6 d'abril del 1793 pels membres de la convenció revolucionària de Robespierre, els Jacobins. Va suspendre la Convenció, com a solució davant una sèrie de problemes esmentats (als que cal afegir la crisi econòmica).
Va ser l'inici del poder de Robespierre que va esdevenir en el règim del terror. -
CONSTITUCIÓ 1793
Es declara sota la convenció jacobina.
Conté articles d'augment de la pressió fiscal sobre els rics, repartiment gratuït de bens dels sospitosos, pensions de jubilació pels treballadors del camp, supressió sense indemnització dels drets senyorials sense cap limitació, aboleix de l’esclavitud, assistència estatal a la vellesa, dret al treball...
Estableix que França és una República democràtica (de sufragi universal masculí). -
ASSASINAT DE MARAT
Marat pública comentaris sobre els moderats "girondins" i llistes contra els moderats als periòdics, i va ser assasinat mentre es banyava. Es va convertir en un màrtir pels radicals -
EXECUCIÓ DE MARIA ANTONIETA
Després de nou mesos de l'execució del seu marit, el rei Lluis XVI, cau el cap de la reina a la plaça de la revolució. -
L'ÉSSER SUPREM
Robespierre va emetre un decret de nova religió: "El culte a l'ésser suprem" a contrapartida del cristianisme i el culte a la Raó amb la celebració a tota França de la Festa de l’Ésser Suprem el 8 de juny de 1794 -
CAIGUDA DE ROBESPIERRE
Es va produïr el 9 de tremidor del II any, segons el calendari republicà ( 27 de juny de 1794 ).
La tarda del 9 de termidor va ser acusat de tiranía i detingut per la convenció amb els seus companys. I van ser guillotinats. Representa la fi del règim del terror. -
FI DE LA REVOLUCIÓ
La revolució acaba amb el cop d'estat de Napoleó Bonaparte.
