-
Camprodon.
Primeres manifestacions a Catalunya del ludisme o anti-maquinisme. Els obrers destrueixen les màquines de filar i cardar. -
Comissió Obrera protesta davant el capità general
Una Comissió Obrera protesta davant el capità general per l'acomiadament de treballadors i la rebaixa de jornals. -
Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona.
El dia 10 de maig es constitueix la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona. És la primera organització obrera de l'Estat (estatuts). El seu capdavanter era Joan Muns i a més formaven part de la Junta Directiva José Sort Rull, José Sugrañes Pascual, Vicente Martínez Pintao, Pedro Màrtir Cardeñas i Pedro Vicheto que n'era el secretari -
Constitució d'una comissió d'arbitratge per a solucionar conflictes laborals
Es firmen uns pactes entre fabricants i els representants dels treballadors, sobre la llargada de les peces i salaris (amb aquest fet es reconeix la representativitat de les Associacions Obreres) -
Fundació del Sindicat de Miners
-
Confirmació de la prohibició de les Societats Obreres
El ban del capità general Antonio Seoane deia: Art. Primero: Desde la publicación de este bando dejará de existir la -
governador civil retalla les llibertat de les associacions obrers i la seva capacitat de pactar amb els fabricants.
Després d'un temps de tolerància, un Ban del governador civil retalla les llibertat de les associacions obrers i la seva capacitat de pactar amb els fabricants. Aquest Ban a l'article núm. 10 deia:
No s'autoritza cap associació, sigui de la classe que sigui, sinó circumscrita a la localitat i limitada merament a objectius filantròpics.Sociedad de Tejedores de Algodón bajo cualquier denominación o forma … -
La repressió sobre el moviment obrer seguia
Després d'un judici ple d'irregularitats, el dia 6 és executat per l'autoritat militar en Josep Barceló. La repressió sobre el moviment obrer seguia el seu paorós curs. -
El català Ramon Simó i Badia funda el periòdic "El Eco de la Clase Obrera"
-
el dia 29 de desembre es presenta a les Corts un Manifest signat per més 33.000 obrers demanant llibertat
Estat. Organitzat per periòdic "El Eco de la Clase Obrera" i amb el suport dels delegats de les societats obreres de Catalunya Joan Alsina i Joaquim Molar, el dia 29 de desembre es presenta a les Corts un Manifest signat per més 33.000 obrers demanant llibertat d'associació obrera. Aquest manifest reivindicatiu ultrapassà les fronteres del Principat i s'estengué a altres punts de l'Estat. -
EE. UU. Es publica la llei d’abolició de l’esclavitud legal. Tots sabem que continuà existint
-
El català Antoni Gusart i Vila funda el periòdic obrerista "El Obrero"
Fou prohibit l'any 1866 i reaparagué l'any 1880 com a portaveu de les Tres Classes de Vapor. -
El proletariat pren el poder polític. És proclamada la Comuna de Paris.
-
Del dia 7 a l’11 se celebra el congrés de constitució de la Federació d'Obrers
Manufacturers més coneguda com Unió Manufacturera, formada per la Federació de les Tres Classes de Vapor i la Federació de Societats de Teixidors a Mà de la Nació Espanyola. Hi van participar 115 delegats. S’aprovaren per unanimitat els estatuts i s’elegí un Consell format per 14 membres. Establint la seu del Consell a Manresa. El cop d'Estat del general Pavía (1874) va estroncar l'expansió de la Federació. -
Es proclama la Primera República.
El català Estanislau Figueras primer president. El substituirà Francesc Pi i Margall. -
Manufacturers més coneguda com Unió Manufacturera
formada per la Federació de les Tres Classes de Vapor i la Federació de Societats de Teixidors a Mà de la Nació Espanyola. Hi van participar 115 delegats. S’aprovaren per unanimitat els estatuts i s’elegí un Consell format per 14 membres. Establint la seu del Consell a Manresa. El cop d'Estat del general Pavía (1874) va estroncar l'expansió de la Federació. Reapareguda el 1881 l'any 1882 s'adherí a la FTRE. En foren dirigents Gabriel Albagés
