-
Carles IV
Carlos IV va ser un monarca de la dinastia Borbó que va governar Espanya com a rei absolutista, la qual cosa significa que exercia un poder total sobre el país. Durant el seu regnat, Espanya es trobava en una situació social i econòmica endarrerida. Va haver-hi conflictes importants, incloent la Guerra contra la França revolucionària. -
Tractat de Fontainebleau
El Tractat de Fontainebleau va ser un acord signat el 27 d'octubre de 1807 entre el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès per a repartir-se Portugal. En aquest tractat s'estableix que es repartiria el Regne de Portugal en tres regnes diferents. -
Guerra del Francès
Va ser un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i va acabar l’any 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. -
Capitulacions de Baiona
La corona va passar al seu fill Ferran, el que va generar disputes entre Carles i Ferran. Finalment, Napoleó va intervenir i va decidir atorgar la corona d'Espanya a Josep Bonaparte mitjançant les Capitulacions de Baiona. Aquesta situació va desencadenar la Guerra del Francès. -
Corts de Cadis
Las corts de Cadis es basava en un cos legislatiu (lleis) de caràcter liberal. En el cas de la constitució del 1812 la van anomenar -La Pepa-. Aquesta constitució va ser el primer text constitucional aprovat a Espanya. L'any 1814 del rei Ferran VII va anul·lar la constitució del 1812. -
Ferran VII
Ferran VII, va governar de manera absolutista. A ell se'l coneixia com "El desitjat" per les promeses que no va complir. Riego (liberal) va fer un cop d'estat i va agafar el poder durant tres anys. Ferran va tornar al poder. El seu sobrenom es va convertir en "Felon". Ferran VII va anul·lar la Llei Sàlica, per que la seva filla Isabel pogués governar. -
Pragmàtica sanció
La Pragmàtica Sanció és un decret reial que establia o modifica les lleis de successió al tron. La Pragmàtica Sanció de 1830, aprovada per Ferran VII d'Espanya, restablia la successió tradicional, permetent a les dones regnar si no tenien germans homes, anul·lant la Llei Sàlica de Felip V. Això va crear un conflicte entre els carlins (no volien que s'anul·lés) i els isabelins, (a favor de anul·lar) Provocant una guerra civil a Espanya. -
Guerra carlins
La Guerra Carlins (1833-1840) va enfrontar carlins (absolutistes, nobles i religiosos) i isabelins (liberals, monarquia) per obtenir el tron d'Isabel II. Els Isabelins finalment van guanyar l'any 1840, establint una monarquia liberal. -
Isabel II
Isabel II, filla de Ferran VII, va buscar al suport dels liberals per derrotar els carlins. Va establir un règim liberal a Espanya, convertint-la en una monarquia parlamentària. La reina governaria amb el parlament, triat pel poble, però amb un sufragi censatari limitat (un 5% podia votar). Isabel II tenia un gran poder. Els liberals es dividien en dos. Moderats: busquen un equilibri entre llibertat i regulació. Progressistes: prioritzen la igualtat i el canvi social per tenir més llibertat. -
Liberalisme
El liberalisme busca més llibertats polítiques i econòmiques. Políticament, desitja reformes per augmentar drets individuals, separació de poders i soberania nacional la qual permetia escollir els representants del poble. Econòmicament, promou la llibertat econòmica, igualtat davant la llei i llibertats en els preus dels mercats. -
Desamortització de Mendizábal
La Desamortització de Mendizábal va ser una reforma a Espanya en el segle XIX que va confiscar bens a l'església per vendre'ls a els burgesos i millorar les finances de l'Estat. Va tenir un impacte significatiu en la propietat de terres i va provocar canvis socials i econòmics importants. Aquesta idea la va aportar Juan Álvarez de Mendizábal (Ministre d’hisenda) -
La Gloriosa
Va ser provocada per una Revolució. A causa de la crisis econòmica política i crisis social. Va ser provocat per els generals Prim i Serrano. Ells volien l’exili de la reina. I finalment ho van aconseguir. A base de això van crear un govern provisional. Més tard entre les dinasties europees van decidir que Amadeu de Savoia fos el nou rei. -
Prim i Espartero
Prim, militar i polític, va introduir a Espanya la monarquia d'Arnau de Savoia. Espartero, també militar i polític, va liderar un cop d'estat i va actuar com a regent. Era un liberal progressista que buscava implementar diverses reformes. Va enfrontar oposició per part de la burgesia catalana a causa de les seves polítiques de llibertat econòmica. A més, va bombardejar Barcelona. -
Amadeu de Savoia
Ell era el fill d'un rei liberal (Galant Home). El seu regnat va durar tres anys. Va abdicar per iniciativa pròpia l'any 1873, tornant a Itàlia per ser el duc d'Aosta. Ell no era un monarca borbó si no que volia modernitzar el país i implantar un sistema més democràtic. Durant el seu regnat es va escampar la nova constitució que garantia més drets i llibertats (1869). Va enfrontar una nova guerra carlina contra el rei. També hi va haver insurreccions a Cuba. Després el rei va deixar la corona. -
La primera república
Aquest temps, Espanya era governada per un president escollit, no un monarca. Els republicans estaven en desacord. En dues postures: els unitaris, que volien un estat centralitzat, i els federalistes, que defensaven un estat descentralitzat on cada regió tenia les seves pròpies lleis. Aquesta etapa té una durada de 11 mesos, i va tenir molts canvis de govern. Va fracassar a causa d'un cop d'estat del General Pavía. Això va marcar l'inici de la Restauració (retorn a la monarquia borbònica). -
Bipartidisme
Els conservadors (Cánovas del Castillo) volien més poder pel rei i tenien suport de l'església. Defensaven drets i llibertats limitades. Liberals (Mateo Sagasta) volien menys poder pel rei, més drets i llibertats, sufragi ampliat i llibertat religiosa. Era un sistema poc democràtic, ja que hi havien trampes electorals, vot minoritari i molt poder del rei. No hi va haver insurreccions militars, sistema estable. -
Alfons XII
Alfons XII, fill d'Isabel II, va ser el rei Borbó. Espanya tenia una monarquia parlamentària amb la Constitució del 1876. Durant aquest temps, es va establir el bipartidisme amb els conservadors i els liberals com a forces polítiques principals. El rei tenia un gran poder i el règim era poc democràtic, amb molta corrupció. Aquesta etapa va ser coneguda per tenir una estabilitat relativa, però amb un sistema polític que no era totalment democràtic. -
Constitució del 1876
Va ser la constitució més llarga, amb una durada de 50 anys. Sintetitzava les idees del partit conservador i liberal, atorgant un gran poder al monarca. Establia una sobirania compartida entre el rei i el parlament o corts. El parlament estava format per dues cambres, el congrés dels diputats i el senat. Tenien una divisió de poders en els àmbits legislatiu, executiu i judicial. A més, l'estat era confessional, amb la religió catòlica com a religió oficial, però hi havia llibertat religiosa. -
Guerra de Cuba 1898
Espanya mantenia el control de Cuba, Puerto Rico i Filipines, però aquests volien la seva independència. Cuba, era rica en sucre i volia explotar aquests recursos per obtenir més beneficis econòmics. Això va conduir a una guerra entre Espanya i Cuba, on els EUA van intervenir en suport de Cuba després de l'enfonsament del seu vaixell (Maine) pel qual van culpar els espanyols. Finalment, EUA van guanyar la guerra i Cuba, juntament amb les altres colònies, van aconseguir la seva independència.