CRONOLOGIA D’ESPANYA AL SEGLE XIX

  • Carles IV

    Carles IV, va néixer al Regne de Nàpols l'11 de novembre de 1748 i va morir a Roma el 19 de gener de 1819. Va ser Rei d'Espanya entre 1788 i 1808 després de la mort del seu pare Carles III. Carles IV i el ministre Godoy van fer un pacte amb Napoleó: El decret de Fontainebleau, que més tard es convertiria en guerra.
    Hi havia molta rivalitat entre ell i el seu fill, Ferran VII, per ocupar la corona. Però quan Napoleó va anar a decidir qui seria rei, va escollir al seu germà per governar Espanya.
  • Tractat de Fontaneblau

    En un primer moment, Espanya va ser aliada de França, ja que no només tenien reis familiars, sinó que tenien un enemic en comú, Anglaterra. Carles IV (rei d’Espanya en aquell moment) i el ministre Godoy van fer un pacte amb Napoleó, que es va anomenar: El decret de Fontainebleau. Mitjançant aquest pacte, deixaven passar tropes franceses per Espanya per atacar Portugal. Napoleó va aprofitar això per conquerir Espanya.
  • Period: to

    Guerra del Francès/Independència

    A Espanya hi havia molta rivalitat entre: el rei Carles IV (absolutista), i el seu fill Ferran VII (més liberal). El poble volia que Ferran fos, li deien “El desitjat”. Com que Napoleó era la persona més poderosa d’Europa en aquell moment, va anar a Baiona per decidí qui seria rei. Al final, Napoleó corona al seu germà, Josep Bonaparte. Llavors, esclata la guerra entre Espanya i França de Napoleó Bonaparte l’any 1808. Espanya acaba guanyant i els francesos tornen a França l'any 1814.
  • Motí d'Aranjuez

    El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d'Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII.
    La causa principal va ser que Espanya es trobava en una greu situació de crisis després de ser vençuda a la batalla de Trafalgar. Les conseqüències d'aquesta derrota van recaure sobre les classes populars, molt disgustades amb el rei Carles IV.
  • Capitulacions de Baiona

    Les abdicacions de Baiona, que van tenir lloc el 5 de maig de 1808 en el castell de Marracq de la ciutat francesa de Baiona, és el nom pel qual es coneixen les renúncies successives dels reis Carles IV i el seu fill Ferran VII al tron d'Espanya en favor de Napoleó Bonaparte, qui més tard cediria els drets al seu germà Josep Bonaparte, qui regnaria amb el nom de Josep I.
  • Josep Bonaparte

    Quan Napoleó era la persona més poderosa d’Europa, va anar a Baiona per decidí qui seria rei. Al final, Napoleó no escull a cap dels dos pretendents, sinó que corona al seu germà, Josep Bonaparte.
    Josep I Bonaparte, anomenat de forma despectiva Pepe Botellas va neixer a Còrsega l'any 1768 i va morir a Florència l'any 1844. Va ser el rei de Nàpols de 1806 al 1808 i rei d'Espanya de 1808 a 1813, però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.
  • Les corts de Cadis

    Les Corts de Cadis és com es coneix l'Assemblea constituent inaugurada a San Fernando el 24 de setembre de 1810 i posteriorment traslladada a Cadis (Andalusia) fins a 1814 durant la Guerra del Francès. Allà és on es va fer la constitució de Cadis.
  • Constitució de Cadis

    La constitució de Cadis va ser la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis el 1812 sota l'assetjament dels francesos. Era de caràcter liberal i va ser coneguda com "La Pepa", pel fet d'haver-se aprovat el dia de sant Josep. La constitució era contrària a l'absolutisme i establia molts drets i llibertats. Però mai va arribar a aplicar-se.
  • Period: to

    Regnat de Ferran VII

    Ferran VII d'Espanya, també anomenat «el Desitjat», va néixer a Sant Llorenç de l'Escorial el 14 d'octubre de 1784 i va morir a Madrid el 29 de setembre de 1833. Va ocupar personalment el tron espanyol el 1814 i va acabar l'any 1833. Hi havia molta rivalitat entre ell i el seu pare, el rei Carles IV, ja que Carles, tenia una política absolutista i Ferran VII era més liberal tot i que continuaria sent absolutista.
  • Pragmàtica Sanció de 1830

    Quan Ferran VII estava a punt de morir, va anul·lar la llei sàlica (la llei que deia que només podia regnar un home), ja que la seva única descendència era la seva filla Isabel i no volia que el seu germà Carles sigues rei. Això, provoca les guerres Carlines, entre Isabelins (liberals) i Carlins (absolutistes). Al final acaba guanyant Isabel i es corona com a Isabel II.
  • Guerres Carlines

    Les guerres carlines van durar de 1833 al 1876. Van ser tres guerres que van tenir lloc a Espanya com a expressió militar del moviment polític carlí. Es van enfrontar els carlins (absolutistes), els fidels de Carles, contra els anomenats Isabelins liberals, els fidels d'Isabel II. Isabel, tenia el suport de la burgesia, però Carles tenia el suport del País Basc, Navarra i part de Catalunya, sobretot dels camperols, de la petita burgesia i del clergat. Finalment, acaba guanyant Isabel.
  • Period: to

    Regnat d'Isabel II

    Maria Isabel Lluïsa, va néixer a Madrid el 10 d'octubre de 1830 i va morir a París el 9 d'abril de 1904, ja que més tard seria exiliada per la revolució de la "Gloriosa". Va regnar Espanya entre 1833 i 1868. Era filla de Ferran i quan Ferran va anul·lar la llei sàlica, Isabel va ser coronada. Això va provocar el començament de les guerres Carlines contra el seu oncle Carles, recolzat pels anomenats carlins. Finalment, Isabel va guanyar la guerra junt amb els Isabelins.
  • La desamortització de Mendizábal

    La desamortització de Mendizábal, promoguda pel president del Consell de Ministres Juan Álvarez Mendizábal, va tenir unes conseqüències molt importants per a la història social de l'estat espanyol, perquè els seus resultats van ser relativament pobres. Va ser destituït com a ministre el maig del 1836.
  • Joan Prim i Prats

    Joan Prim i Prats va néixer a Reus el 6 de desembre de 1814 i va morir a Madrid el 30 de desembre de 1870. Va ser marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya, governador militar de Barcelona, capità general de Puerto Rico, president del Consell de Ministres, a més de militar i polític progressista català molt influent en la política espanyola.
  • Joaquín Baldomero Espartero

    Joaquín Baldomero Espartero, va néixer a Granátula de Calatrava el 27 d'octubre de 1793 i va morir a Logronyo el 8 de gener de 1879. Va ser un militar i polític espanyol que va fer un aixecament militar, per agafar el poder per la força. Volia aplicar reformes més liberals, donant llibertat econòmica. Però, Catalunya no volia això, ells volien el proteccionisme. Així que Espartero va bombardejar Barcelona, tot i que la finalitat del seu pla era bona.
  • Crisi del 1867

    La crisi de 1867 es relaciona amb el final del regnat d'Isabel II que constitueix el quart i darrer període en què es divideix el regnat d'Isabel. Comença el març de 1863 amb la caiguda del govern de la Unió Liberal del general Leopoldo O'Donnell i acaba amb la Revolució de 1868 que va posar fi a la Monarquia d'Isabel II exiliant-la a França, obrint així una nova etapa de la història contemporània anomenada Sexenni Democràtic.
  • “La Gloriosa”

    La Revolució de 1868, anomenada també com "La Gloriosa", va ser una sublevació militar amb elements civils que va provocar el destronament i l'exili d'Isabel II. Va ser un cop fort en la història d'Espanya, que va afectar a tot el país. A causa d'això, va tenir lloc el primer intent de la història d'establir un règim polític democràtic, tant en forma de monarquia parlamentària, com posteriorment amb la Primera República. No obstant això, les dues acabaran fracassant.
  • Amadeu de Savoia

    Amadeu de Savoia, va néixer a Piemont el 30 de maig de 1845 i va morir a Itàlia el 18 de gener de 1890. Va ser duc d'Aosta, i va ser escollit com a rei d'Espanya tot i ser de dinastia Italiana de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari. Va ser un rei més obert a la democràcia. Però, després de 3 anys, va abdicar.
  • Period: to

    La Primera República

    La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, fins al pronunciament del general Martínez-Campos que va donar inici a la Restauració borbònica.
  • Period: to

    Regnat d'Alfons XII

    Alfons XII va ser rei d'Espanya entre 1875 i 1885. El regnat d'Alfons XII va significa el retorn dels borbons a Espanya després del regnat d'Amadeu de Savoia i del fracàs de la Primera República Espanyola.
    Va iniciar la Restauració de la política bipartidista entre el liberal Sagasta i el conservador Cánovas, i del caciquisme electoral.
    Va formar una monarquia parlamentària liberal, però va ser un sistema polític poc democràtic.
  • Constitució del 1876

    La Constitució Espanyola de 1876 va ser promulgada per Cánovas un cop aconseguida la restauració borbònica. Proclamava la sobirania conjunta del rei i de les Corts i instaurava una monarquia constitucional amb importants atribucions a la Corona i un Estat molt centralitzat. Tot i que va ser suspesa per Primo de Rivera, que en va intentar elaborar una de nova sense èxit, va estar en vigència fins a la Constitució Espanyola de 1931.
  • Antonio Cánovas del Castillo

    Antonio Cánovas va nàixer a Màlaga el 8 de febrer de 1828 i va morir a Guipúscoa el 8 d'agost de 1897. Va ser polític, historiador i president del Consell de Ministres. A més, igual que Sagasta, va implicar-se en la Restauració, un règim que perseguia la instal·lació d'un ordre polític estable a Espanya. Era el líder del partit conservador, volien fer poques reformes. Defensaven la seva ideologia de limitacions de drets i llibertats i que el monarca tingués amplis poders. Es patia molt sufragi.
  • Práxedes Mateo Sagasta Escolar

    Mateo Sagasta, va néixer a La Rioja el 21 de juliol de 1825 i va morir a Madrid, 5 de gener de 1903. Va ser un enginyer de camins i polític espanyol. També va ser influent en la Restauració, un règim que perseguia la instal·lació d'un ordre polític estable a Espanya. Era el líder del partit liberal i volien fer reformes. Defensaven la seva ideologia de llibertat religiosa, d’aspréssiu i d’associació. Tot i això, es patia sufragi. I finalment, ells volien reduir el poder polític del rei.
  • Guerra de Cuba

    Espanya tenia colònies de producció a Filipines, Cuba i Puerto Rico. Però Cuba era la principal productora de sucre i estaven esclavitzats. Els EUA van ajudar a Cuba i van declarar la guerra a Espanya. Espanya surt derrotada de la guerra, perdent així les tres colònies. Això provocaria un sentiment molt gran de frustració.