-
Inici del regnat de Carles IV
Carles IV és coronat rei de españa. -
Period: to
Regnat de Carles IV
-
Inici Revolució Francesa
Moviment polític i social que forma la primera república francesa. -
Guerra de la Convenció: Guerra contra la França revolucionària
Carles IV decideix, per por que arribi a les seves terres, unir-se a l’aliança de potències europees contra França. -
Pau de Basilea, entre França i Espanya
Es firma un document de pau entre el territori francès i l’espanyol. -
Tractat de Sant Ildefons: Aliança entre França i Espanya contra Anglaterra
El tractat de Sant Ildefons va ser una aliança militar signada entre Espanya i França -
Ocupació anglesa de Menorca (tercera dominació)
L'Ocupació de Menorca fou una acció militar britànica que va tenir lloc el 1798. -
Menorca és tornada a Espanya
Després de canviar de mans diverses vegades al llarg dels anys, els britànics van ser amos de l'illa fins a 1802 que pel Tractat d'Amiens va ser definitivament retornada a Espanya. -
Pau d’Amiens
El Tractat d'Amiens o Pau d'Amiens fou un tractat que va posar fi a les Guerres Napoleòniques… -
Desastre naval de Trafalgar
La Batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir amb motiu d'intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa. -
Tractat de Fontainebleau
El Tractat de Fontainebleau fou un acord secret signat el 1807 entre el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès. -
Motí d’Aranjuez
El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d'Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII. -
Insurrecció popular del 2 de maig
El 2 de maig de 1808 el poble de Madrid es va aixecar en armes contra les tropes franceses que l'emperador Napoleó Bonaparte. -
Creació de juntes de defensa i de la Junta Central Suprema
La Junta Suprema Central, va ser l'òrgan que va acumular els poders executiu i legislatiu espanyols durant l'ocupació napoleònica d'Espanya. -
Josep Bonaparte proclamat rei d’Espanya
El 7 de juliol de 1808 Josep era nomenat rei d'Espanya i de les Índies, en ple esclat de la Guerra del Francès. -
Period: to
Guerra del francès
-
Abdicació de Baiona
Les abdicacions de Baiona és el nom pel qual es coneixen les renúncies successives dels reis Carles IV i el seu fill Ferran VII al tron d'Espanya en favor de Napoleó Bonaparte. -
Reunió de les Corts de Cadis
Es coneix com a Corts de Cadis a l'assemblea espanyola reunida a Cadis a començaments del segle xix, per convocatòria de la Regència d'Espanya, que va executar el mandat de la Junta Suprema Central. -
Proclamació de la Constitució de Cadis (La Pepa)
La Constitució de Cadis, aprovada el 19 de març de 1812, festivitat de Sant Josep, coneguda per això com la Pepa, és la primera Constitució pròpiament espanyola. -
Britànics i espanyols obtenen la victòria a Los Arapiles
La batalla dels Arapiles fou un enfrontament armat que es va produir el 22 de juliol de 1812, dins de la Guerra del Francès, que va suposar el triomf de les tropes aliades espanyoles. -
Tractat de Valençay
El tractat de Valençay fou l'acord signat a la localitat francesa de Valençay (Primer Imperi Francès) l'11 de desembre de 1813, que posà fi a la Guerra del Francès. -
Period: to
Primera etapa del regnat de Ferran VII
-
Retorn de Ferran VII a Espanya
Un grup de diputats absolutistes li van presentar el Manifest dels Perses, en què li aconsellaven la restitució del sistema absolutista i la derogació de la Constitució elaborada a les Corts de Càdis el 1812. -
Decret de 4 de maig
El rei va signar el Manifest del 4 de maig , també conegut com a Decret de València. El va executar a Madrid el 10 de maig el general Francisco d'Eguía amb les forces militars que li havia proporcionat el capità general de València, el general Francisco Javier Elío . Les Corts van ser dissoltes, els liberals empresonats i la Constitució de 1812 va ser derogada, restaurant-se l'absolutisme i l' Antic Règim. -
Manifest dels Perses
L'anomenat Manifest dels Perses va ser un document subscrit el 12 d'abril de 1814 a Madrid per seixanta-nou diputats al capdavant dels quals es trobava Bernardo Mozo de Rosales i pel qual es demanava a Ferran VII el retorn a l'Antic Règim i l'abolició de la legislació de les Corts de Cadis, just quan el rei acabava de tornar de l'exili i es trobava a València. -
Pronunciament de Riego
El pronunciament de Reg va ser un alçament militar encapçalat pel tinent coronel Rafael del Reg , que va tenir lloc a Espanya en 1820, i que tení com a objectiu per part dels liberals: restaurar la constitució de 1812 i establir el govern del Trienni Liberal i per part dels independentistes: evitar el desembarcament de la Gran Expedició al Riu de la Plata. -
Period: to
Segona etapa: Trienni Liberal
-
Intervenció militar de la Santa Aliança
Es va decidir la intervenció francesa per restaurar Ferran VII a Espanya i a les colònies espanyoles independitzades (a Amèrica). Anglaterra es va oposar a aquesta darrera decisió, que no es va dur a terme, i es van enviar l'anomenat Cent Mil Fills de Sant Lluís l'any 1823 com a resposta a la petició d'ajuda que feu Ferran VII d'Espanya perquè fos restaurat com a monarca absolut. -
Period: to
Tercera etapa Dècada Ominosa
-
Neix Isabel, filla de Ferran VII
Filla de Ferran VII i coneguda com «la dels tristos destins», fou princesa d'Astúries entre 1830 i 1833. La successió a favor seu en virtut a la Pragmàtica Sanció de 1830 va conduir a la insurgència legitimista del seu oncle Carles Maria Isidre, recolzat pels anomenats carlins. -
Mort de Ferran VII
El 1832, durant una greu malaltia del rei, cortesans carlistes van convèncer el ministre Francisco Tadeo Calomarde perquè Ferran VII signés un Decret derogatori de la Pragmàtica, la qual cosa tornava a implantar la Llei Sàlica. Amb la millora de la salut del monarca, el govern, dirigit per Francisco Cea Bermúdez, va posar de nou en vigor la Pragmàtica, per la qual cosa després de la mort del rei, el 29 de setembre de 1833, quedava com a hereva la seva filla primogènita Isabel.