-
Period: to
José de San Martín
Considerat el pare de la pàtria iberoamericana, va néixer en el si d’una família criolla de Veneçuela. Va estudiar a Europa, on va conèixer les idees de la Il·lustració i del liberalisme. Allà es va proposar encapçalar l’alliberament de les colònies hispanoamericanes. Pretenia crear una gran confederació d’estats iberoamericans semblant a la que havien fet els Estats Units, però els interessos dels diferents cacics i governants ho van fer impossible. -
Period: to
Simón Bolívar
Considerat el pare de la pàtria iberoamericana, va néixer en el si d’una família criolla de Veneçuela. Va estudiar a Europa, on va conèixer les idees de la Il·lustració i del liberalisme. Allà es va proposar encapçalar l’alliberament de les colònies hispanoamericanes. Pretenia crear una gran confederació d’estats iberoamericans semblant a la que havien fet els Estats Units, però els interessos dels diferents cacics i governants ho van fer impossible. -
Period: to
Antonio José de Sucre
Militar de carrera, va estar sempre al costat de Simón Bolívar, a qui va professar una lleialtat inqüestionable. Responsable de l’alliberament de l’Equador, va rebre l’encàrrec de Bolívar d’alliberar el Perú. L’alliberament del Perú era fonamental per aconseguir la fi del domini espanyol al continent americà. En la batalla d’Ayacucho (1824), una de les més decisives, Sucre va vèncer l’exèrcit espanyol. També va aconseguir la independència de Bolívia. -
Period: to
Napoleó Bonaparte emperador
L’Imperi (1804-1814). Es correspon amb l’època de més activitat bèl·lica de Napoleó. Fascinat per la manera de fer dels emperadors romans, Napoleó es va fer coronar emperador a París. -
Batalla de Trafalgar
La batalla de Trafalgar va ser una batalla naval en què la flota anglesa va derrotar espectacularment una coalició francoespanyola. -
Tractat de Fontainebleau
Va permetre el trànsit de les tropes napoleòniques per la Península. A canvi es repartirien el regne de Portugal, ja que aquest no havia fet cas del Blocatge Continental. -
Guerra del Francès
La guerra del Francès no va ser una guerra convencional ja que, a part d’enfrontaments entre exèrcits, hi va haver un fort component de revolta popular. La violència i la cruesa de moltes accions i les represàlies que aquestes van comportar van colpir la societat de l’època. Les batalles principals entre l’exèrcit napoleònic i l’exèrcit espanyol van ser la de Bailèn i la de Vitòria. -
Ferran VII
va retornar de l’exili, la va abolir. Tornaven els temps foscos de l’absolutisme. -
Constitució Cadis
La Constitució de 1812 reconeixia la sobirania nacional, la igualtat entre els ciutadans, la separació de poders i el dret a l’educació, entre d’altres. Espanya passava a ser una monarquia constitucional. -
Period: to
Congrés de Viena
Després de la derrota napoleònica, les potències europees es van reunir per pactar el futur dels estats europeus.
El congrés va girar al voltant de tres eixos:
L’equilibri, La restauració i L’intervencionisme -
La batalla de Waterloo
Va ser la derrota definitiva de Napoleó. Després dels Cent Dies, una coalició encapçalada pel britànic Wellington va donar el cop de gràcia a l’exèrcit napoleònic que s’havia concentrat a prop d’aquesta població belga. -
Primera Onada Revolucionària
L’any 1820 hi va haver revoltes de caire liberal a diverses zones d’Europa. Les més importants es van localitzar a l’Europa mediterrània i algunes es van barrejar amb aspiracions nacionalistes. De les revolucions de caire burgès que van esclatar, cal destacar les d’Espanya i Grècia. -
Period: to
El trienni liberal a Espanya
L’any 1820 un grup de militars encapçalats pel general Riego, que s’havien concentrat a Andalusia amb la finalitat d’anar a reprimir la revolta de les colònies iberoamericanes, va dur a terme un cop d’estat i va instaurar un règim liberal que només va durar tres anys, ja que el rei no va parar de conspirar fins que va restaurar una altra vegada l’absolutisme amb l’ajuda dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, un exèrcit reclutat per la Santa Aliança. -
Independència de Grècia
Un dels fets que més va colpir la societat europea de principis del segle xix va ser la lluita que els grecs van mantenir contra els turcs per tal d’obtenir la seva independència. -
La fotografia
La fotografia, obra de Joseph Niepce, que va aprofundir els seus coneixements amb Daguerre. -
Segona Onada Revolucionària
L’any 1830 va tenir lloc una segona onada de revolucions. Es van iniciar a França amb la caiguda de la monarquia absolutista de Carles X, que va deixar pas a una monarquia de caire liberal encapçalada per Lluís Felip d’Orleans. -
Period: to
La independència de Bèlgica.
Els belgues, que formaven part dels Països Baixos, se sentien molt diferents, ja que professaven la religió catòlica i tenien una economia molt industrialitzada. Els Països Baixos, en canvi, eren calvinistes i tenien una economia de base agrària i comercial. Tantes diferències van originar el naixement de Bèlgica, que va comptar amb l’ajuda de França i la Gran Bretanya. Bèlgica va sorgir com un país liberal amb una monarquia constitucional, trets que no ha deixat de tenir mai. -
Guerres Carlines (carlins contra liberals)
A la mort de Ferran VII, l’any 1833, va esclatar a Espanya un conflicte dinàstic entre dos bàndols: carlins i liberals. Els carlins, eren partidaris de Carles Maria Isidre, germà del rei, a l’entorn del qual es van aglutinar les forces més reaccionàries del país, en cambí, els liberals, eren partidaris d’Isabel, la filla de Ferran VII, en qui dipositaven les seves esperances per fer un país més modern. -
Period: to
Isabel II (d’Espanya)
El regnat d’Isabel II va estar ple de canvis de governs, de constitucions, cops d’estats militars i de tot tipus de tensions que van impedir la consolidació d’un règim liberal similar als que havien triomfat a Europa. Malgrat tot, es van aconseguir algunes millores. -
Telègraf
Impulsat per Samuel Morse el 1835. El 1838 va idear un codi de transmissió a base de punts i ratlles conegut com a codi Morse. La primera línia telegràfica es va acabar el 1844 i cobria els 60 km que separaven Baltimore de Washington. -
Period: to
Independència d’Irlanda
Anys en què molts irlandesos van morir de gana i d’altres es van veure forçats a emigrar —bàsicament als Estats Units. Tot plegat va fer que el nacionalisme irlandès guanyés partidaris i apareguessin líders com Daniel O’Connell (1775-1847) i moviments polítics com la Jove Irlanda. -
Tercera Onada Revolucionària
La tercera gran onada, coneguda com la primavera dels pobles, va iniciar-se l’any 1848. A diferència de les dues anteriors, les reivindicacions socials i el component nacionalista hi van tenir un pes molt important. Cal destacar les revolucions de França, la península italiana i l’imperi Austríac. -
Period: to
Alfons XII (restauració borbònica)
L’any 1874 un nou cop d’estat, el del general Pavía, va preparar el terreny al retorn dels Borbó. Pavía havia encarregat un govern de concentració al general Serrano, que es va veure incapaç de salvar la República. Alfons XII, després d’un nou cop d’estat —el de Martínez-Campos—, va tornar a Espanya disposat a encapçalar un nou règim: la Restauració. -
El submarí
El submarí, experimentat per primera vegada per Narcís Monturiol el 1859 al port de Barcelona. -
Period: to
Unificació italiana
A principis del segle xix, territoris diferents, amb règims polítics contrastats, configuraven l’actual Estat italià.
El Romanticisme va arrelar amb força a la Itàlia fragmentada del segle xix. Una de les característiques d’aquest moviment era que mirava al passat, i el passat d’Itàlia era ple de moments gloriosos com l’antiguitat clàssica o l’època del Renaixement.
Gran part de les iniciatives per aconseguir la unitat d’Itàlia van partir del Regne del Piemont-Sardenya. -
Period: to
Unificació alemana
L’imperi Austríac i França van ser els grans rivals del procés d’unificació alemany: Àustria no veia amb mals ulls la unió dels països alemanys en un sol estat, però desitjava encapçalar-la, França, en canvi, recelava de la formació d’un estat sòlid que li fes ombra just a les seves fronteres. -
Period: to
La Primera República d’Espanya
La Primera República no va durar ni un any i en la seva curta vida va veure desfilar quatre presidents. Gran part del fracàs de la República s’explica per les diferències entre els partidaris d’un estat centralista i els que pretenien aplicar el model federalista. El federalisme no va ser entès i en molts indrets d’Espanya va desembocar en el cantonalisme, un moviment que pretenia establir una confederació de ciutats independents que lliurement es federarien. -
Telèfon
Patentat per Graham Bell. -
El fonògraf
El fonògraf, una de les moltes patents que va enregistrar Thomas Alva Ediso -
Period: to
Conferència de Berlín.
Els interessos de les potències colonials al continent africà van comportar enfrontaments i tensions. Per evitar conflictes, es van celebrar a Berlín entre 1884 i 1885 un seguit de reunions. La conferència de Berlín va acordar la lliure navegació pels rius Congo i Níger i va establir els criteris que havien de seguir els països a l’hora de colonitzar les regions. -
Cinematògraf
Construït pels germans Lumière. -
Pèrdua de les últimes colònies espanyoles
Antigues potències colonials, havien perdut gran part de l’imperi que tenien des del segle xv. Malgrat tot, conservaven possessions, com Angola i Moçambic, per part de Portugal, i el Sàhara, Guinea Equatorial, Cuba, Puerto Rico i les Filipines, per part d’Espanya. L’any 1898, però, després d’una guerra amb els Estats Units, Espanya va donar la independència a Cuba i va cedir Puerto Rico i les Filipines als Estats Units. -
Independència de Polònia
El poble polonès, repartit entre Rússia, l’imperi Austríac i Prússia, va estar sotmès tot el segle xix a un procés de germanització i russificació que pretenia eliminar la llengua i la cultura poloneses. Polònia no va aconseguir la independència fins al segle xx.