-
Les Primeres Cooperatives En Catalunya
Els inicis foren humils, eren petits grups d’obrers que aportaven en comú una petita aportació de capital.
Els associats adquirien els productes al engros
i el vendien al detall. -
LES COOPERATIVES 1860-1898
No seria fins la recepció de l’experiència de Rochdale que la fórmula cooperativa centrada en el consum.
Començaria a projectar-se entre el proletariat local.
Especialment després de la revolució de 1868, en els territoris amb forta presència del republicanisme federal com l’Empordà, el Maresme i alguns barris obrers de Barcelona. -
L’INICI DEL MOVIMENT COOPERATIU 1898-1920
La creació de cooperatives començà a funcionar després de la llei d’associacions de 1887.
El 1898 es celebrà la primera assemblea de cooperatives catalanes a La Bienhechora de Badalona, amb trenta-set delegats, on es nomenà un comitè regional i es fundà la Revista Cooperativa Catalana.Palau de Belles Arts de Montjuïc, amb quaranta-vuit entitats, de les cent deu que hi havia, en representació de 6.943 famílies. Allà es constituí la Cambra Regional de Cooperatives Catalano-Balears. -
EL SALT ENDAVANT 1920-1931
L'agost de 1920 la nova estructura fou el colofó d’un procés de renovació per a una articulació federativa efectiva, que aconseguí redoblar el seu impacte social mitjançant la propaganda i el front cultural.
Comptà amb la participació de cent vint-i-cinc cooperatives, d’un total de quatre-centes.
Protagonitzaren els membres d’una nova generació, com Joan Ventosa i Roig (1883-1961) o Joan Coloma (1886-1937). -
L’ESPLENDOR COOPERATIVA 1931-1936
En la segona República es confirmava la línia ascendent del cooperativisme amb 166 cooperatives que te 27.718 socis,el 1931 a 241 societats amb 84.300 socis el 1936.
. Però el creixement ja no fou tan sols quantitatiu sinó sobretot qualitatiu.
L’estiu de 1931 s’aprovà la llei estatal de cooperatives, però la lentitud institucional i l’oposició dels gremis de comerciants en dificultaren l’aplicació pràctica. -
LA REREGUARDA COOPERATIVA 1936-1939