-
Period: to
La Renaixença
La societat catalana va crear nombroses entitats culturals i cíviques, afiliació voluntària (ateneus, societats literàries, editorials, centres excursionistes, etc.) La Renaixença fou un moviment cultural que va sorgir als anys trenta del segle XIX pre revindicar l'ús públic i literari de la llengua catalana. -
Bonaventura Carles Aribau
El seu inici s'ha situat tradicionalment quan es va publicar l' "Oda a la Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau al diari "El Vapor". -
Inici del diccionari
Al mateix temps que es desenvolupa la Renaixença, i en connexió amb ella, es va produir el ressorgiment de la historiografía catalana, que arranca en 1836 amb la publicació de les Memòries per a ajudar a formar un diccionari crític d'escriptors catalans, de Félix Torres Amat i Els comtes de Barcelona vindicados, de Pròsper de Bofarull i Mascaró, a les quals van seguir tres anys després Records i belleses d'Espanya de Pablo Piferrer. -
Joaquím Rubió i Ors
Vinculat al Romanticisme, després de la publicació de l'Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau el 1833 es pot dir que la Renaixença no va començar veritablement fins que Joaquín Rubio amb les seves propostes i el seu manifest (Lo Gaiter del Llobregat) de recuperar el català com a llengua literarià -
Period: to
Valentí Almirall
Valentín Almirall, considerat com el fundador del catalanisme polític. Va defensar que Catalunya havia de tenir unes formes d’autogovern pròpies i defensava el proteccionisme. Fou el principal redactor d’ “El Memorial de Greuges”, considerat el primer manifest polític del catalanisme. El Memorial va ser presentat al rei Alfons XII el 10 de març del 1885 per una comissió de personalitats de la societat catalana. -
Els Jocs Florals
L'interès del moviment es va centrar en la literatura, i dins d'ella en la poesia, per la qual cosa es considera com un de les seves fites la celebració dels primers Jocs Florals en 1859. Gràcies als Jocs Florals els escriptors es van començar a preocupar de crear un model de llengua literària culta. -
Period: to
Frances Macià
L'aportació de Francesc Macià va ser cabdal per a l'esquerra catalanista. En abandonar l'exèrcit, Macià va participar en el moviment Solidaritat Catalana i en va sortir elegit diputat.El 1922 va fundar un nou partit: Estat Català, va adoptar plantejaments secessionistes i va formular la necessitat de la independència en relació amb Espanya. Va esdevenir el primer nucli independentista, i també preveia la lluita armada com a mitjà. -
El Pacte de Tortosa
El Pacte de Tortosa va ser un manifest ideològic i projecte d'organització de les forces republicanes-federalistes de Catalunya, València, les Balears i Aragó sorgit arran d'una reunió a Tortosa. L'elecció de Tortosa es degué al fet que està situada al centre de l'antiga Corona d'Aragó. -
Primera associació patriòtica catalanista
En 1870 va sorgir la que pot ser considera com la primera associació patriòtica catalanista amb el nom de La Jove Catalunya. Integraven el grup Pere Aldavert, Ángel Guimerá, Francesch Matheu, Josep Roca, José Pella i Forgas, Lluís Domènech i Montaner, Francesch Pelay Briz i Antoni Auléstia. -
El Corrent Democràtic
El corrent democràtic-republicà que es va desenvolupar a Catalunya a l'esquerra del progressisme va utilitzar el català per a la seva difusió perquè aquesta era la llengua dels sectors populars que li donaven suport. Però l'idioma que utilitzava estava molt allunyat del català culte i arcaïtzant dels Jocs Florals, defensant en el seu lloc 'el català que ara es parla'. -
Period: to
Revolució Cantonal
Al juliol va esclatar la revolució cantonal que a Catalunya no va tenir un gran seguiment degut probablement al perill que suposaven els carlistes que ocupaven part de l'interior de l'antic Principat. La revolta cantonal va conduir al fracàs de la Primera República amb el que les aspiracions a construir una Espanya federal es van ensorrar, donant pas a la Restauració de la monarquia borbònica. -
Protestes a Barcelona
En aquest mateix any de 1882 va tenir lloc una protesta a Barcelona per la signatura d'un tractat comercial amb França que va consistir a sortir al carrer amb barretinas. Va haver-hi també homes que van lluir corbates amb els colors de la senyera. La policia va intervenir per a dissoldre una concentració de joves sent resposta amb el crit de Llarga vida per a Catalunya. -
Period: to
El Memorial de Greuges
El Memorial de Greuges va ser lliurat en un acte presidit per Joaquim Rubió i Ors i consistia en una sèrie de reivindicacions polítiques i econòmiques amb motiu del projecte de conveni comercial entre l'Estat espanyol i Gran Bretanya i dels intents d'unificació del dret civil. Aquest document era fruit de la col·laboració dels intel·lectuals amb la burgesia industrial catalana, i es considera el primer acte polític del catalanisme en el camp oficial de l'Estat espanyol. -
Period: to
La Lliga Catalunya
L'escissió del Centre Català va conduir a la formació de la Lliga de Catalunya , que va incorporar homes com Narcís Verdaguer Callís, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch i Enric Prat de la Riba. El nou grup va fer seves les reivindicacions de l’oficialitat de la llengua catalana, la defensa del dret civil català, el proteccionisme i l'execució d’una política exclusivament catalana i al marge dels partits amb implantació a tot l’Estat. -
Missatge a la Reina Regent
El Missatge a la Reina Regent va ser un document signat per 2.601 persones d'arreu de Catalunya dirigit a la reina regent Maria Cristina en el qual es demanava autonomia per a Catalunya. Va ser redactat per Àngel Guimerà, d'acord amb els punts programàtics de la Lliga de Catalunya o, millor expressat, dels principis propugnats pel grup de La Renaixença. -
Les Bases de Manresa
Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més coneguda com a Bases de Manresa, són un document per la primera Assemblea de Manresa de la Unió Catalanista, una coordinadora de diverses associacions catalanistes del moment repartides pel territori. -
El Catalanisme Tradicionalista
Durant la implantació de l’Estat liberal una bona part del clero català s’havia arrenglerat amb el carlisme i havia adoptat posicions integristes i antiliberals. Al llarg de la Restauració, i després que la Santa Seu hagués fet públic el seu suport a Alfons XII, una part del clero va abandonar aquests plantejaments per buscar un espai dins el liberalisme més conservador. -
Period: to
Liga Regionalista
Enric Prat de la Riba, futur president de la Diputació de Barcelona amb la Lliga Regionalista, publicà el 1906 l'obra La nacionalitat catalana, on recull les seves tesis sobre el catalanisme. En aquesta obra distingeix clarament entre nació i Estat. L'Estat és una creació artificial, una organització política. En canvi, una nació és una entitat natural, amb història, cultura, llengua, art i dret propis; és un fet natural que existeix tant si té reconeixement legal com si no. -
Period: to
Solidaritat Catalana
El 1906 va aparèixer el moviment Solidaritat Catalana, coalició de catalanistes nascuda arran de les agressions del Govern espanyol al catalanisme. Aquesta candidatura va obtenir un èxit aclaparador, però es va dissoldre atès que incorporava forces massa diverses. La mateixa Lliga va promoure la realització de la Mancomunitat de Catalunya que, va significar una petita quota d'autogovern, tot i que plena de limitacions polítiques i econòmiques. -
Period: to
La Mancomunitat de Catalunya
Presidents de les diputacions de la Mancomunitat de Catalunya
La voluntat de construcció d'un tramat institucional politicocultural propi fructifica en la primera concreció institucional de caràcter polític amb la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923), institució que agrupà les quatre diputacions catalanes i fou presidida per Enric Prat de la Riba (1914-1917) i després per Josep Puig i Cadafalch (1917-1925), tots dos de la Lliga Regionalista. -
Period: to
Dictadura de Primo de Ribera
El procés de normalització cultural i política desenvolupat per la Mancomunitat es veié interromput amb l'adveniment de la primera dictadura militar espanyola del segle, la del general Primo de Rivera, atès que la Mancomunitat era vista com un perill que calia reprimir i intentà desfer la seva obra. La Dictadura va radicalitzar la situació, Estat Català va passar a ser un partit clandestí i Francesc Macià va haver-se d'exiliar.