Catalanisme

  • Renaixença

    L'any 1830, en el marc del Romanticisme i en un Estat liberal espanyol amb problemes econòmics, va sorgir a Catalunya la Renaixença, un moviment cultural i literari. El seu propòsit era revitalitzar la llengua i la identitat cultural catalana, tot i que no tenia aspiracions polítiques i se centrava exclusivament en fites culturals. S'inicià amb la publicació del poema "Oda a la Pàtria" d'Aribau, que emfatitzava la connexió entre la llengua i la pàtria.
  • Jocs Florals

    Joaquim Rubió i Ors va reinstaurar els Jocs Florals el 1859 com una forma de promoure la llengua i la literatura catalanes durant la Renaixença. Aquests jocs van ajudar a consolidar el moviment cultural cap a mitjans del segle XIX, preservant la puresa del català escrit davant de la seva variant parlada als carrers.
  • Nacionalisme progressista

    Durant la Restauració, Valentí Almirall va liderar un moviment nacionalista polític a Catalunya. Va fundar el Diari Català el 1879 i va convocar el Primer Congrés Catalanista el 1880. Aquest congrés va demanar la protecció de la llengua catalana i del dret civil català davant la uniformitat del govern central.
  • Centre Català

    El 1882, Valentí Almirall va fundar el Centre Català, la primera entitat política catalanista. Aquesta organització agrupava forces catalanistes i va establir l'exclusió de membres afiliats a partits polítics espanyols.
  • Memorial de Greuges

    El 1885, Valentí Almirall va promoure un Memorial de Greuges que va ser presentat al rei Alfons XII. Aquest memorial denunciava l‟opressió de Catalunya i demanava l‟harmonització dels interessos de les diverses regions espanyoles.
  • Nacionalisme conservador

    El 1887 va produir-se una escissió en el si del Centre Català que trencava amb la unitat del catalanisme i va suposar la marxa de la major part dels seus afiliats.
  • Lliga de Catalunya

    La Lliga de Catalunya, integrada per homes com Àngel Guimerà o Enric Prat de la Riba. La nova organització tenia un caràcter força més conservador del que havia presentat el projecte de Valentí Almirall, fet que va suposar una major connexió entre la Lliga i els membres de la burgesia catalana, però tampoc era un partit polític preparat per a presentar-se a les eleccions amb una base social definida.
  • Missatge a la reina regent

    Una de les seves primeres iniciatives va ser l’elaboració d’un Missatge a la reina regent, adreçat a Maria Cristina amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona, on reivindicaven l’autonomia política per a Catalunya tot recollint novament els greuges i les aspiracions del catalanisme moderat.
  • Bases de Manresa

    Les Bases de Manresa de 1892 van ser la plasmació del pensament catalanista conservador i tradicionalista.
    Les Bases, en la redacció de les Bases va tenir un paper destacat Enric Prat de la Riba, estaven estructurades en disset articles que definien un poder regional que reposava en la plena sobirania de Catalunya. En elles s’establia una organització de Catalunya amb un caràcter medievalitzant basat en les comarques i municipis.
  • Unió catalanista

    Unió Catalanista, una entitat que agrupava a diferents sectors catalanistes en una mena de federació que implicava a grups, centres, associacions, atenues i publicacions catalanistes.
    La nova organització catalanista tenia com a objectius la propagació de les idees regionalistes i la realització d’un programa comú per a tots els grups catalanistes.
  • Lliga Regionalista

    La crisi del 98 va ser un moment decisiu que va impulsar la creació de la Lliga, un partit polític nacionalista a Catalunya. La Lliga, liderada per la burgesia industrial catalana, va sorgir com a resposta al fracàs del govern de Silvela i als greuges que aquesta burgesia percebia. Abandonant la política de negociació privada, alguns industrials catalans van optar per pressionar políticament a través de la Lliga. Aquest partit buscava obtenir major autonomia per a Catalunya.