-
Period: 800 BCE to 146 BCE
Art clàssic grec
-
Period: 800 BCE to 499 BCE
Época arcaica
Inici amb els jocs olímpics, primers trets d'ordre dòric i jònic, en escultura es fan representacions humanes amb influències egípcies, recerca de l'antropocentrisme i l'ideal clàssic. Finalitza amb l'inici de les Guerres Mèdiques (perses). -
Period: 753 BCE to 27
Art romà
-
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia etrusca
- 753 fundació
- Sistema Polític: Monarquia (7 reis) tres últims etrucs.
- Primeres institucions (Senat).
- Lluites amb ciutats veïnes.
- Últim rei: Tarquí, fou deposat pel Senat, sorgint la República (509 aC).
-
530 BCE
Kóre del Pèplum
- Autor desconegut.
- Domini de la simetria (eix vertical), geometria (cabells), hieratisme, la frontalitat i rigidesa corporal. Policromada, somriure estereotipat, arcaic.
- Sacerdotessa, túnica dòrica, més petita que les kouroi.
-
Period: 509 BCE to 27 BCE
República
- Domini dels Patricis (Senat: consols i magistrats)
- Expansió territorial per la Mediterrània: occidental i oriental. (Guerres Púniques)
- Guerres civils: Diferències socials.
-
Period: 500 BCE to 330 BCE
Época clàssica
Major esplendor, Atenes polis més representativa → desenvolupament de la democràcia. Conflictes rellevants: Guerres Mèdiques (derrota dels perses) i Guerra del Peloponès (pèrdua del poder polític) →debilitat que utilitza Felip de Macedònia per unificar les polis greges → les unifica Alexandre de Babilònia per lluitar amb els perses. Acaba amb la mort de l'emperador Alexandre. -
438 BCE
El Partenó
D'Ictinos i Cal·lícrates, estructura arquitravada, cerca l’harmonia visual, feta a mesura de l’ésser humà, rebutja la monumentalitat, estereòbata i estilòbata. Entaulament tres seccions: n. superior llis sense ornamentació, intermedi, alternança tríglifs i mètopes, superior amb escultures acroteris. Temple dòric, dedicat a la deessa Atenea, inicia la reconstrucció de l'Acròpoli després de les guerres mèdiques, decoració Fídes representant la vida d'Atenea + mitològics. -
430 BCE
Dorifor de Policlet
Era de bronze, còpia romana de marbre, monocromàtic, figura exempta, autor: Policlet el Vell. Considerat el cànon, pel seu equilibri, proporció (1/7 del cos), el contrapposto: cama esquerra enrere, la dreta suporta el pes. Gran naturalisme, menys geomètric, cos atlètic i equilibri dinàmic. -
350 BCE
El Teatre d'Epidaure
Policlet el Jove, amb l'orquestra, càvea i les construccions escèniques, + columnes corínties. Capacitat per 15.000 espectadors, afores d'Epidaure, una excel·lent integració amb el paisatge. Aquest teatre, famós per les festes dedicades a Dionís, va ser un centre de culte a Asclepi, déu de la medicina. Amb una acústica notable, va acollir obres de dramaturgs destacats com Sòfocles i Eurípides. El teatre d'Epidaure, va influir en teatres posteriors grecs i romans. -
Period: 336 BCE to 146 BCE
Época hel·lenística
-
330 BCE
Hermes amb Díonis infant
De Praxítel·les, postclàssic, tema mitològic, corba praxiteliana, contrapposto, cànon de Lisip (1/8), art més humanitzat, amb expressions suaus malenconia en el rostre i drapejats naturalistes (cabell), infant poc naturalista d'un infant. Joc de mirades amb l'infant, que assenyala un punt culminant. Dionís perseguit per Hera, Zeus li demana a Hermes que el porti al mont Nisa perquè sigui cuidat per les nimfes, transformat en nadó. -
175 BCE
Retrat eqüestre de Marc Aureli
Mantell de soldat, també amb l'efecte de draps mullats, imatge de poder, tractament realista de l'emperador i del cavall. Contrast entre l'expressió serena i transcendent de l'emperador i la fogositat que ha de ser refrenada del cavall. -
159 BCE
L'altar de Zeus
Podi quadrangular de 7 m d'altura, destaca per la seva columnata jònica, entaulament decorat i coberta plana. La façana oest: escalinata i envolta un pati interior per als sacrificis als déus. Sòcol exhibeix un alt relleu de gigantomàquia, figures dinàmiques. Destaquen les representacions de Zeus i Atena: reis de Pèrgam com a hereus culturals atenesos. L'altar té una relació amb l'altar de Zeus a Olímpia i precedent Columna Trajana. -
Period: 27 BCE to 476
Imperi romà
- Fundat per Octavi August
- ALT IMPERI (ss. I-III). Dinasties (Julia-Clàudia, Flàvia, Antonina...). S’arriba a la màxima expansió
territorial. “Pax Romana”. - Classicisme romà, amb una revifada de les influències hel·lenístiques.
- BAIX IMPERI (III-476) Decadència. Divisió de l’Imperi Teodosi (395).
- Invasions Barbares. Cau Imperi romà
occident
-
22 BCE
Aqüeducte de les Ferreres
El tram aeri de l'aqüeducte de les Ferres té 11 arcs al pis inferior i 25 al superior. El sistema de suport és bàsic: els pilars sostenen els arcs de mig punt i l’arcuació inferior sosté l’arcuació superior. -
19 BCE
Lacoont i els seus fills
El centre és la figura del sacerdot, cada múscul del seu
cos mostra la violència de l’esforç, estructura piramidal, dinamisme i expressivitat, trenca els cànons de serenitat i equilibri. Influència en els romans amb l'altar de Pèrgam. Grup escultòric. -
19 BCE
August Prima Porta
Còpia en marbre al 14 dC. Escultura exempta, policromada, té una cuirassa, a la mà dreta sosté el bastó consular, als seus peus, un dofí i Eros ens indiquen el caràcter diví descalç, relacionat amb l'Ara Pacis Agustae, contrapposto, draps mullats del mantell militar. -
9 BCE
Ara Pacis Agustae
Planta quadrada amb dues entrades, una a l’est i l’altra a l’oest. És un edifici obert, sense sostre, on al seu interior hi ha un altar per fer sacrificis. Exterior: dos de relleus. Tot el mur estarà decorat, dues parts, inferior: decoració floral, fulles d’acant.Superior: escenes figuratives històriques i mitològiques. Separats per una sanefa amb formes geomètriques. Interior, és una decoració més senzilla. -
80
El Coliseu
L'amfiteatre més gran que s'havia construït, organització
de galeries anulars i radials coronades per voltes de
canó i d’aresta permetien la circulació per tot el
recinte. Amb columnes adossades i quatre nivells sobre un podi, de baix a dalt, se superposen aquests ordres:
dòric-toscà, jònic i corinti. De planta el·líptica, és la unió de dos teatres grecs, característic de l'era imperial -
128
El patenó d'Agripa
