Antiga Grecia

Aparició de l'Antiga Grècia

1200 BCE

L'antiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent. Els antics grecs es troben en una civilització tricontinental, que inclou l'Orient Mitjà, Egipte i una petita àrea de l'Europa del Mediterrani oriental.

Apareix l'art grec

1100 BCE

L'art de l'antiga Grècia és l'estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal», que recrea el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la «imitació de la natura» La cultura desenvolupada pels antics grecs estableix els fonaments de la cultura occidental. D'aquesta, van sorgir els conceptes i principis de l'art, la filosofia i el saber posterior. L'art grec s'inicia de manera autònoma al final de la civilització micènica, prop del 1100 aC.

Van fer els jocs olimpics de la antiguetat

776 BCE

Els Jocs Olímpics de l'antiguitat, originàriament anomenats simplement Jocs Olímpics (en grec: Ολυμπιακοί Αγώνες; Olympiakoi Agones), foren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d'Olímpia entre diferents polis de l'antiga Grècia. Es feren a Olímpia entre els anys 776 aC i 393 dC. Es tracta d'un esdeveniment festiu: a més de realitzar-se una sèrie de proves esportives, s'hi retien diferents homenatges a les deïtats més importants de l'època.

Els grecs es van aixecar en la Revolta jònica

499 BCE

La revolta Jònica[1] fou un conflicte armat entre els països de l'Àsia Menor i Xipre contra l'Imperi Persa, que va representar un episodi decisiu de la confrontació entre grecs i perses. Els habitants del sud-est d'Europa i sud-oest d'Àsia es van revoltar contra els dictadors perses que havien ocupat el seu territori. Aquest conflicte s'inicià l'any 499 aC, impulsat per Aristàgores, tirà de Milet, i acabà amb la derrota grega l'any 494 aC.

Es va produir un gran terratremol

464 BCE

Terratrèmol a Esparta, que empitjora la relació amb Atenes

Van dominar Atenes

454 BCE

Les guerres perses van produir un segle de domini atenès sobre tots els afers grecs. Atenes era l'única senyora de la mar, i també la potència comercial, encara que Corint era la seva rival més seriosa. L'estadista més important d'aleshores era Pèricles, que utilitzaria el tribut dels membres de la Lliga de Delos per a construir el Partenó i altres monuments de la Grècia clàssica. A mitjan segle v aC, la lliga s'havia convertit en l'imperi d'Atenes.

Torna la guerra entre Atenes i Esparta

432 BCE

Guerra a l'antiga Grècia és el terme usat per descriure la guerra de les polis gregues (les ciutats estat de l'antiga Grècia), entre la revolució hoplítica del segle viii aC i l'emergència de l'Imperi macedoni en el segle IV aC. Poques civilitzacions van ser tan guerreres com les polis gregues, malgrat que van ser societats poc militaritzades fins al segle IV aC. Els temples tenen representacions als seus frontons i frisos amb déus amb indumentària d'hoplita.

Va nèixer Alexander III

356 BCE

Tal dia com avui de l’any 356 aC naixia un dels generals més famosos i importants de la història de la humanitat: Alexandre III de Macedònia o senzillament Alexandre el Gran (Μέγας Αλέξανδρος). Alexandre va ser l’home que va establir un dels imperis més grans de la història de la humanitat i va dirigir la primera civilització occidental que va fer caure el poderós imperi aquemènida, creant així un imperi que s’estenia des d’Egeu fins a l’actual Afganistan, a prop d’un dels afluents del Ganges.

Va surgir Macedònia

352 BCE

Desaparició de l'Antiga Grècia

146 BCE