Antiga Grècia

L'antiga Grècia

1700 BCE

L'antiga Grècia és considerada pels historiadors com el fonament de la cultura occidental. La cultura grega va tenir una influència poderosa en l'Imperi Romà, que en portaria la seva versió a diverses parts d'Europa. La cultura grega és una de les bases de la cultura occidental, sobre la qual ha influït i continua influint, fins i tot en la llengua, la política, els sistemes educatius, la filosofia, la ciència, l'art i l'arquitectura.
(https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia)

el poble grec

1600 BCE

Es creu que el poble grec immigrà al sud cap a la península Balcànica en diverses onades al final del tercer mil·lenni aC, l'última de les quals seria la invasió dòrica. El 1600 es conegut l'any per la Guerra de Troia encapçalada pel rei Agamèmnon, segons els relats èpics d'Homer.(https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia)

Art a l' Antiga Grecia.

1100 BCE

L'art de l'antiga Grècia és l'estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal», que recrea el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la «imitació de la natura» en el sentit de la mimesi aristotèlica. La cultura desenvolupada pels antics grecs estableix els fonaments de la cultura occidental. D'aquesta, van sorgir els conceptes i principis de l'art, la filosofia i el saber posterior.

L'alfabetismes de l'antiga Grècia

800 BCE

L'alfabetisme s'havia perdut i l'escriptura micènica havia estat oblidada. Els grecs, però, van adaptar l'alfabet fenici al grec i començaren a realitzar escrits des del 800 aC. Grècia va ser dividida en petites comunitats autònomes, un patró imposat per la geografia de la península, on cada illa, vall i plana és separada dels seus veïns per aigua o muntanyes.(https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia)

L'expansió Grega

750 BCE

A l'any 750 aC, va començar l'expansió ,en què els grecs van establir colònies en totes direccions. A l'est, la costa egea d'Àsia Menor fou la primera a ser colonitzada; després va ser Xipre i les costes de Tràcia, el mar de Màrmara i la costa sud del mar Negre. Gradualment, la colonització grega a l'est arribà al territori de la Ucraïna actual. A l'oest les costes d'Albània, Sicília i el sud de la península Itàlica van ser colonitzades.(https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia)

Conflictes socials i polítics

680 BCE

Les ciutats gregues eren, originàriament, monarquies, encara que moltes eren molt petites i el terme basileus dels seus governants pot ser confús. Sent una regió amb escassesa de terra per a llaurar, eren els terratinents els qui tenien el poder i els qui formaven una aristocràcia guerrera que s'involucrava en petites guerres internes, van eliminar ràpidament la monarquia. Al mateix temps, el naixement d'una moneda al 680aC(https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia)

Guerres Perses

499 BCE

A Jònia, sobre la costa egea, les ciutats gregues que incloïen els grans centres de Milet i Halicarnàs no van poder mantenir la independència i van ser conquerides per l'Imperi persa al segle vi aC. El 499 aC, els grecs es van aixecar en la Revolta jònica, i Atenes i altres ciutats gregues van donar-los suport.(https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia)

El domini d'Atenes

454 BCE

Les guerres perses van produir un segle de domini atenès sobre tots els afers grecs. Atenes era l'única potència comercial. L'estadista més important d'aleshores era Pèricles, que utilitzaria membres de la Lliga de Delos per a construir el Partenó i altres escultures de la Grècia clàssica. A mitjan segle v aC, la lliga s'havia convertit en l'imperi d'Atenes, un canvi simbolitzat per la tresoreria de Delos al Partenó el 454 aC.(https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia)

Domini d'Esparta

387 BCE

La Guerra peleponesa, Esparta seria l'ama de l'antiga Grècia, però l'elit guerrera espartana no pogué prendre el seu lloc. En pocs anys, el partit democràtic prengué el poder a Atenes i a altres ciutats. El 395 aC, els governadors espartans van treure Lisandre del poder, i Esparta perdé la supremacia naval temporal. Atenes, Argos, Tebes i Corint van amenaçar el domini espartà , que quedaria de manera inconclusa el 387(https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia)

Homosexualitat a l'Antiga Grècia

378 BCE

En l'antiguitat clàssica escriptors com Heròdot, Plató,Xenofont, Ateneu i molts altres van explorar els aspectes de l'amor homosexual a l'antiga Grècia. La més estesa forma de relació sexual homosexual es donava entre homes adults i nois adolescents, coneguda com a pederàstia. No és clar com es veien les relacions entre dones en la societat, però n'hi ha exemples tan antics com el de Safo de Lesbos.(https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia)

Les conquestes d'Alexandre

334 BCE

Filip va ser succeït pel seu fill de 20 anys, Alexandre, que es proposaria dur a terme els plans de son pare. Quan va veure que Atenes havia caigut, cridà al poble atenès i les seves tradicions per destruir el rei persa. Viatjà a Corint, on les ciutats gregues el van reconèixer com a líder dels grecs. Després viatjaria al nord per reunir les seves forces. L'exèrcit amb què envaí l'Imperi persa era fonamentalment macedoni,(https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia)

Homosexualitat a l'exercit Grec

5 BCE

Quan es parla de l'homosexualitat en els exèrcits de l'antiga Grècia s'esmenta principalment el Batalló Sagrat de Tebes, però aquest no és l'únic exemple de pràctiques homoeròtiques o homosexuals entre els militars dels exèrcits grecs. Eren utilitzades sovint tant en l'ensinistrament i l'entrenament militar com per mantenir la moral i enfortir els llaços i l'esperit de combat de la tropa en temps de guerra. (https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia#Homosexualitat_a_l'antiga_Gr%C3%A8cia).