-
1100
Antiga Grécia
L'antiga Grècia o Grècia clàssica és el període de la història de Grèciaque té gairebé un mil•lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre , esdeveniment que marcaria el començament del període hel•lenístic subsegüent. Els antics grecs es troben en una civilització tricontinental, que inclou l'Orient Mitjà, Egipte i una petita àrea de l'Europa del Mediterrani oriental. L'antiga Grècia és considerada pels historiadors com el fonament de la cultura occidental. -
1100
Demografia
És difícil calcular el nombre d'esclaus existents a l'antiga Grècia a causa de la manca de censos precisos i també com a conseqüència dels molts canvis que s'han observat en les diferents èpoques. És cert que, durant els segles VI aC i V aC, Atenes posseïa la població global més important del país, potser fins a 80.000 esclaus,a raó d'uns tres o quatre esclaus per lloc de treball. -
1380
Esclavitud a l'antiga Grècia
L'esclavitud a l'antiga Grècia va ser un component essencial en el desenvolupament econòmic i social del món grec de l'antiguitat i estigué vigent al llarg de la seva història. Els grecs consideraren l'esclavitud no solament com una realitat indispensable, sinó també com un fet ben natural; fins i tot els estoics, en general, o els primers cristians no la van qüestionar. -
1458
Funció econòmica
A grans trets, a l'antiga Grècia no hi havia activitats específiques per als esclaus, ja que podien participar en qualsevol d'aquestes amb l'excepció de la política. La política era l'única activitat de la qual el ciutadà tenia el monopoli. En realitat, per als grecs era l'única activitat digna d'un ciutadà, mentre que les altres s'havien de delegar, en la mesura del possible, als no-ciutadans. -
1500
Orígens de l'activitat
No hi ha dubtes de la presència d'esclaus (doeroi) en la civilització micènica. Es distingeixen dues categories jurídiques: els esclaus simples i els esclaus del déu (teojo doer), divinitat que probablement devia ser Posidó. Els esclaus del déu sempre s'esmentaven pel seu nom i pel lloc d'origen, i la seva condició jurídica era similar a la de persones lliures. -
Xarxes d'aprovisionament
Existien tres xarxes principals d'aprovisionament d'esclaus: la guerra, la pirateria (marítima) o el bandolerisme (terrestre), i el comerç internacional. -
Condició dels esclaus
És difícil apreciar la veritable condició de vida dels esclaus grecs. Segons el pseudo-Aristòtil,l'activitat diària de l'esclau es resumia en tres paraules: treball, disciplina i menjar. Xenofont aconsellava tractar els esclaus com a animals domèstics, és a dir, castigar-los en cas de desobediència i recompensar-los en cas de bona conducta. -
La situació a Esparta
Els ciutadans d'Esparta disposaven d'ilotes, un grup dependent posseït de manera col·lectiva per l'estat. S'ignora si també eren esclaus mercaderia.Els textos fan menció de personatges alliberats per espartans, fet que estava teòricament prohibit per als ilotes, o venuts a l'estranger -
Concepcions antigues
Cap escriptor antic qüestiona l'existència de l'esclavitud, tot i que admeten que alguns esclaus arribaren a ser-ho de manera injusta. Per a Homer i altres autors preclàssics, l'esclavitud era una conseqüència inevitable de la guerra. Heràclit reconegué que "el combat és el pare de tot, el rei de tot (...): fa a uns esclaus, i a altres lliures». -
Estatus entre els esclaus
A l'antiga Grècia existien diversos estatuts servils. Més concretament, hi havia una multitud d'estatuts: el ciutadà lliure, l'esclau mercaderia, els esclaus servents (penestes o ilotes), els ciutadans que han perdut la categoria, els lliberts, els bastards o els metecs.Moses Finley (1997) proposa un esquema de lectura dels diferents estatus.
