-
2000 BCE
CIVILITZACIÓ MINOICA
La civilització minoica es va desenvolupar a l'illa de Creta. Els minoics van aprofitar la seva bona situació geogràfica per una intensa activitat comercial amb el Pròxim Orient i la Mediterrània central. Destacava per tenir grans palaus amb riques pintures. -
1700 BCE
TERRATRÈMOL
Aquest terratrèmol va devastar grans palaus i molts elements importants -
1400 BCE
CONQUERIMENT DE CRETA
Creta va ser conquerida per la civilització micènica, amb el seu centre principal a Micenes. Es carectitzava pel seu aspecte guerres, les ciutats fortificades, le tombes monumentals dels seus reis i un sistema d'escriptura que es pot considerar precursor del grec. -
Period: 1200 BCE to 900 BCE
DESTRUCCIÓ DE MICÈNES I L'ÈPOCA FOSCA
La civilització micènica va ser destruïda per invasors externs amb armes de ferro. Segueix un període poc conegut a Grècia fins a prop del 900 aC. Els historiadors l'han anomenat època fosca. -
Period: 700 BCE to 501 BCE
L'ÈPOCA ARCAICA
Les escultures representaven atletes despullats i sacerdotesses. Aquestes representacions estaven profundament influïdes per l'art egipci, ja que també exhibien una frontalitat marcada i una postura rígida. -
Period: 700 BCE to 500 BCE
PROCÉS DE COLINITZACIÓ
Durant els segles VIII i VI aC, els grecs no podien sufragar els tributs. Llavors van començar a emigrar de les seves polis i iniciar una nova existència. Quan els pagesos grecs es traslladaven a regions propícies per a l'agricultura i el comerç, establien noves urbanitzacions anomenades colònies.
Les principals àrees de colonització són:- Les costes del Mar Negre.
- La Magna Grècia (illa de Sicília i actual sud d'Itàlia).
- Les costes mediterrànies de l'actual França i península Ibèrica.
-
Period: 699 BCE to 600 BCE
EL PENSAMENT RACIONAL
els primers pensadors van deixar de banda les explicacions mítiques o religioses i van començar a ofereixer una explicació racional i lògica als fenòmens naturals. -
601 BCE
ELS PRIMERS FILÒSOFS
Els primers filòsofs van deixar de banda les narracions mítiques o religioses i van començar a proporcionar una explicació racional i lògica dels fenòmens naturals. -
599 BCE
ELS IBERS
Els ibers eren tribus de la península Ibèrica que vivien sense un estat unificat. Es dedicaven a l'agricultura, ramaderia i comerç amb grecs i fenicis. Vivien en assentaments fortificats prop dels rius, amb cases senzilles. La seva religió adorava la deessa mare i cremaven els morts. Van crear un sistema d'escriptura. A Catalunya, tribus com els Laietans, els Ilergets i els Ilercavons eren importants, amb jaciments ibèrics com, Ullastret, Calafell i Tornabous. -
547 BCE
GRECS I PERSES
Els perses, poble del Pròxim Orient amb un gran imperi, van conquerir algunes polis a l'Àsia Menor i van intentar conquerir el territori grec peninsular. Les polis gregues, malgrat les seves disputes, es van unir contra els perses en les guerres mèdiques. Les forces gregues van guanyar diverses batalles, incloent-hi la famosa victòria de Marató reforçant la seva identitat i llibertat. -
500 BCE
LES INSTITUCIONS DEMOCRÀTIQUES
A començaments del segle VI aC, a Atenes, l'aristocràcia governava, però els comerciants rics guanyaven poder gràcies al port del Pireu. Els camperols estaven endeutats i en risc d'esclavitud. Això va provocar un canvi cap a la democràcia, on els ciutadans decidien en l'Assemblea i elegien magistrats. Però només els homes atenesos ciutadans tenien drets polítics. Pèricles va ser un líder clau en aquesta transició cap a la democràcia. -
Period: 500 BCE to 479
GUERRES MÈDIQUES
Les guerres mèdiques van ser conflictes entre Grècia i l'Imperi Persa. Van començar pel desig persa d'expandir-se a Europa. Les guerres inclouen la batalla de Marató i la batalla de Salamina. Els grecs van guanyar gràcies a la seva determinació i estratègia. Aquestes guerres van reforçar la unitat grega i van ser un punt d'inflexió en la història de Grècia. -
Period: 499 BCE to 300 BCE
FILÒSOFS DE GRÈCIA
Els filòsofs grecs com Sòcrates, Plató i Aristòtil van explorar aspectes essencials de l'existència humana i van contribuir a diverses àrees del coneixement com la política i la medicina. Heròdot i Tucídides van ser pioners en el camp de la història com a ciència social. Les seves aportacions han tingut un impacte profund en el pensament occidental. -
Period: 499 BCE to 301 BCE
L'ÈPOCA CLÀSSICA
Els escultors grecs van excel·lir en la representació del cos humà, predominantment masculí, amb una bellesa idealitzada i equilibrada. Van establir proporcions per garantir la grandària correcta de les estàtues, que van incloure tant atletes com deus i personatges mítics. Les escultures es van realitzar en marbre o bronze. -
Period: 499 BCE to 323 BCE
ÈPOCA CLÀSSICA A ATENES
Atenes va ser una de les polis més importants de l'antiga Grècia. Els atenesos van desenvolupar un sistema polític molt diferent de les altres polis i civilitzacions. Aquest període és conegut com a època clàssica -
490 BCE
BATALLA DE MARATÓ
La batalla de Marató, va ser un enfrontament clau entre les forces gregues i perses durant les Guerres Mèdiques. Malgrat estar en inferioritat numèrica, els grecs van derrotar els perses. Aquesta victòria va ser crucial per a Grècia i va inspirar un sentiment d'unitat contra la invasió persa. -
480 BCE
BATALLA DE SALAMINA
La batalla de Salamina, al 480 aC, va ser un enfrontament naval clau entre les forces gregues i perses durant les Guerres Mèdiques. Va tenir lloc a prop de l'illa de Salamina, a Grècia. Les forces gregues, liderades per Temístocles, van aconseguir una brillant victòria sobre la poderosa flota persa comandada per Xerxes I. Aquesta victòria va ser crucial per a la defensa de Grècia i va marcar un punt d'inflexió en les Guerres Mèdiques. -
Period: 431 BCE to 371 BCE
L'HEGEMONIA D'ESPARTA
Durant l'hegemonia d'Esparta (431-371 aC), la ciutat va exercir un control dominant sobre Grècia després de guanyar la Guerra del Peloponès. No obstant això, aquesta influència va ser desafiada per altres ciutats com Tebes i Macedònia. -
Period: 431 BCE to 404 BCE
GUERRA DEL PELOPONÈS
La Guerra del Peloponès (431-404 aC) va enfrontar Atenes i Esparta, les dues principals potències de Grècia, per la supremacia regional. Després d'anys de conflicte, Esparta va guanyar, afeblint la democràcia atenenca i fragmentant el món grec en petits estats. -
401 BCE
ATENES DESPRÈS DE LES GUERRES MÈDIQUES
Durant el segle V aC, Atenes va emergir com la polis dominant en el món grec. Els atenesos van acumular riqueses gràcies a les contribucions econòmiques d'altres polis. No obstant això, la supremacia d'Atenes va trobar oposició per part d'Esparta, que va encapçalar una coalició de polis en contra d'Atenes, coneguda com la lliga del Peloponès -
388 BCE
REI FILIP II
Les divisions entre les polis gregues i la deterioració econòmica causada pels anys de conflictes militars van ser aprofitades pel rei Filip II de Macedònia, un regne del nord de Grècia. Els macedonis van sotmetre pràcticament totes les polis gregues (338 aC). -
336 BCE
ALEXANDRE EL GRAN
Quan va morir el rei Filip II, el seu fill Alexandre el Gran, va estendre un gran imperi que abraçava el Pròxim Orient, Egipte i Pèrsia. Això va propulsar la difusió de la cultura grega a Egipte, on va fundar-se la ciutat d'Alexandria, així com a l'Orient. -
323 BCE
MORT ALEXANDRE EL GRAN I ELS REGENS HEL·LENÍSTICS
Quan va morir Alexandre el Gran, el seu imperi es va dividir en tres parts, Macedònia, Egipte i Síria (Pròxim Orient). Són anomenats regnes Hel·lenístics. Finalment els romans van conquerir Grècia i la van incorporar com a província del seu imperi