-
Eleccions municipals que donen el triomf als partits republicans
Canvi de règim polític: de la monarquia d’Alfons XIII es va passar a una república democràtica. El fracàs de la dictadura, culminat l’any 1930 amb la dimissió de Primo de Rivera, significava també el de la monarquia d’Alfons XIII, i que era l’hora d’un canvi de règim polític. Per tant, l’intent del rei de dirigir la transició cap a la situació anterior a la dictadura estava condemnat al fracàs per la seva falta de credibilitat democràtica i pel fet que cada cop tenia menys suports. -
Period: to
〖 Govern Provisional 〗
Després de les dictadures de Miguel Primo de Rivera (1923-1930) i de Dámaso Berenguer (1930-1931), el rei Alfons XIII, va convocar eleccions on es plantejava la elecció entre monarquia o la república. Els partits republicans van sortir vencedors de les eleccions. Alfons XIII, al veure el desig de canvi que demanava el poble, va abdicar i va exiliar-se a França. El 14 d'abril de 1931 es proclama la Segona República. Es forma un govern provisional republicanosocialista. -
Es proclama la II República dirigida . A Catalunya, aquesta tasca la dugué a terme Francesc Macià (ERC)
Govern provisional encapçalat per
Niceto Alcalá. Zamora A Catalunya, aquesta tasca la dugué a terme Francesc Macià (ERC) -
Period: to
〖 Bienni Reformista (progressista) 〗
El govern provisional va haver de fer front a alguns conflictes. Es van triar noves Corts que tenien com a objectiu l’elaboració d’una nova Constitució. Un cop aprovada la Constitució, a finals del 1931, va ser elegit president de la República Niceto Alcalá Zamora i com a president del govern Manuel Azaña. Van emprendre una sèrie de reformes molt progressistes per modernitzar el país. Aquestes reformes no van agradar als conservadors ni als obrers. -
Guanyen les eleccions generals republicans i socialistes
✎Manuel Azaña es va convertir en cap de govern i Niceto Alcalá Zamora en President de la República -
Reforma educativa (ensenyament públic) i de l’exèrcit (professionalitzar i reduir)
Creació d'escoles per a la primària i millora del sou dels mestres ➫ Renovació pedagògica.
Es suprimeix l'obligatorietat de la formació religiosa. Tenien per finalitat dur la instrucció i la cultura al món rural. -
Constitució de 1931
La Constitució Espanyola del 1931 va ser la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola.
La constitució es va redactar a partir d'un avançprojecte redactat per la comissió de les corts constituents, que van iniciar els treball el 14 de juliol de 1931 i el van presentar el 18 d'agost, i el debat va durar des del 27 d'agost fins la promulgació el 9 de desembre. -
Cop d’estat del general Sanjurjo
Intent de cop d'estat ➟ Fracàs
Part de l'exèrcit espanyol iniciat la matinada del 10 d'agost de 1932 contra la II República, liderat des de Sevilla pel general Sanjurjo. -
Reforma agrícola
✎ Expropiació amb indemnització d'una part dels
latifundis que serien lliurats en petits lots de terra als jornalers. Va ser el projecte més ambiciós de la Segona República Espanyola per la seva importància econòmica i social que, tot i això, no va donar els resultats desitjats i va sortir una forta oposició. Va ser substituida per la Llei de Contrarreforma Agraria en el bienni següent. -
S’aprova a les Corts l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
Després de quatre mesos de debats interminables, només el fallit cop d'Estat del general Sanjurjo d'agost de 1932 va motivar que s'accelerés la discussió de l'Estatut, que finalment va ser aprovat el 9 de setembre per 314 vots a favor (tots els partits que donaven suport a el govern , més la majoria dels diputats de el Partit Republicà Radical) i 24 en contra (i unes 100 abstencions). -
Eleccions general que donaren la majoria als partits de centre (Partido Radical d’A. Lerroux) i dreta (CEDA)
El 19 de novembre del 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts. Van ser les primeres eleccions en les quals va haver-hi sufragi universal a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes (CEDA), liderats per José María Gil-Robles, i als republicans radicals (PRR), liderats per Alejandro Lerroux. Va començar el bienni conservador o negre. -
Period: to
〖 Bienni negre (conservador) 〗
El sindicat socialista UGT es va radicalitzar i els anarquistes de la CNT van apostar per una revolució armada, aixecaments que van ser durament reprimits. La dura repressió d’aquestes revoltes va ser molt criticada i va portar a una crisi de govern. Alcalá Zamora va haver de convocar eleccions l’any 1933. El resultat va ser favorable a la dreta i el centre. El nou govern va anul·lar les reformes iniciades al bienni reformista, el que va fer que les esquerres es tornessin més radicals. -
Creació de Falange Espanyola de les JONS (partit polític d’extrema dreta)
Partit polític espanyol feixista, fundat el 29 d'octubre de 1933.
El partit va ser donat a conèixer al Teatre de la Comèdia de Madrid. Contenia una branca formada per dones anomenada ❝Secció Femenina❞. -
Paralització o desmantellament de les reformes progressistes. S'enfrontà amb el govern de la Generalitat a causa de la Llei de contractes de conreu aprovada pel Parlament català, a fi de protegir els camperols.
Enfrontament amb el govern de la Generalitat. Causa ➨ Llei de contractes de conreu aprovada pel Parlament català, a fi de protegir els camperols -
Revolució d'Octubre a Astúries i a Catalunya. Supressió de l’Estatut de Catalunya
La Revolució de 1934 va ser un moviment de vagues revolucionaries que es va produir entre els dies 5 i 19 d'octubre de 1934. Va estar animat des d'amplis sectors i importants dirigents del PSOE i la UGT, i de forma desigual per la Confederació Nacional del Treball (CNT) i el Partit Comunista d'Espanya (PCE). Els fets del sis d'octubre va ser el moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934. -
José María Gil-Robles (CEDA) nomenat ministeri de Guerra i, com tal, nomena el general Francisco Franco cap de l'Estat Major.
El 6 de maig de 1935 va ser nomenat ministre de la Guerra per Lerroux, promocionant una sèrie de militars que tindrien un gran protagonisme durant la posterior Guerra Civil, com el general Francisco Franco. La seva actitud política, contrària a la seva política econòmica, va provocar la dimissió del president del Govern al desembre de 1935 i la seva dimissió com a ministre. -
En les eleccions generals guanya la coalició del Front Popular. A Catalunya, Companys tornà al capdavant de la Generalitat.
A Espanya, les eleccions del 16 de febrer de 1936 són guanyades pel Frente Popular, mentre a Catalunya guanyà el Front d'Esquerres.
La victòria de les esquerres va suposar la llibertat immediata per a Lluís Companys i la resta dels detinguts pels esdeveniments del 1934. Al Parlament, es mantenia un esperit de no-agressió entre la Lliga i ERC, però al carrer les actituds es radicalitzaven entre els seguidors dels diversos partits i s'esperava que d'un moment a l'altre es produís un cop d'estat. -
Period: to
〖 Front Popular 〗
Front d'Esquerres. Esquerra unida torna al poder. Pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer.
Canvis polítics substancials per aportar major igualtat social, restauració de l'autonomia a Catalunya, una reforma agrària que acabaria amb les condicions feudals. La dreta política va reaccionar amb l'organització d'una insurrecció militar. -
El Front popular i les dretes seguiren camins diferents: el nou govern va reprendre la política reformista i fa una àmplia amnistia, mentre que la dreta inicià el camí de la conspiració.
❏ Data: Febrer - març, 1936 El nou govern va reprendre la política reformista i fa una àmplia amnistia, mentre que la dreta inicià el camí de la conspiració. -
Aixecament militar
✎ Dirigit pel general Francisco Franco, contra el govern republicà.