-
Bonaventura Carles Aribau
(1798 - 1862) Va ser un escriptor, economista i polític.
Va ser redactor d'El Europeo i va propulsar la fundació d'El Vapor -
Guerra del Francès
(1808-1814) Catalunya es va incorporar a l'Imperi Napoleònic per ordre seva, i José Bonaparte va passar a ser el nou rei d'Espanya. -
Constitució de Cadis
Va ser a partir de la caiguda de les tropes napoleòniques a Espanya i es va prohibir qualsevol llengua llevat del castellà, la llengua oficial. -
Tomàs Aguiló
(1812 - 1884) Va contribuir a la consolidació del Romanticisme i la Renaixença a Mallorca.
Participà als Jocs Florals i al 1852 va publicar Poesies fantàstiques -
Manel Milà i Fontanels
(1818 - 1884) Va ser important pel desenvolupament i consolidació del Romanticisme, per impulsar la Renaixença i lluitar per la restauració dels Jocs Florals. -
Josep Maria Quadrado
(1819 - 1896) Va teniur influència a la vida cultural i la difusió d'idees romàntiques i de la Renaixença a les Illes. -
Antoni de Bofarull
(1821 - 1901) Va ser un restaurador dels Jocs Florals.
Va ser l'autor de la primera novel·la romàntica en català. -
Pere Alcàntara Penya
(1823 - 1906) és una de les figures més importants del costumisme mallorquí i va ser un dels creadors del teatre de caire costumista balear. -
Aparició revista "El Europeo"
Suposà la primera manifestació del romanticisme a Catalunya i Espanya.
Autors: Bonaventura Carles Aribau i Ramon López Soler)
La revista ve ser tancada per la repressió absolutista de Ferran VII. -
Josep Lluís Pons i Gallarza
(1823 - 1894) Un dels iniciadors dels Jocs Florals.
Al 1861 s'instal·là a Palma i al 1892 va publicar un volum que recull les seves poesies -
Victor Balaguer
(1824 - 1901) Va ser uin restaurador dels Jocs Florals i participà a política a Madrid. -
Marià Aguiló
(1825 - 1897) Iniciador i figura més destacada de la Renaixença.
Va ser bibliotecari, investigador i editor de textos antics com Tirant lo Blanc. -
Publicació "Los bandos de Castilla o El caballero del cisne"
Autor: Ramon López Soler
Obra inspirada en "Ivanhoe" de Walter Scott. Suposa el manifest del Romanticisme català i de la novel·la històrica. -
Inici activitat pública amb la publicació de "La Pàtria"
Poema en català de Bonaventura Carles Aribau -
L'oda La pàtria de Bonaventura Carles Aribau
Va ser publicada a la revista El vapor i va suposar l'inici de l'activitat pública de la Renaixença -
Revista "El vapor"
(1833-1838)
Fundada degut a la mort de Ferran VII. La seva defunció va permetre el triomf del Romanticisme ja que els romanticistes exil·liats van poder tornar després d'estar en cotancte amb el romanticisme europeu.
Continúa amb la difusió de les idees romàntiques. -
Period: to
RENAIXENÇA
Comprès entre la Decàdència i el Modernisme. Té lloc en una época marcada per la recuperació de la literatura catalana després del seu retrocés. És un moviment que té dos principals objectius: restaurar la literatura catalana i adoptar els moviments més representatius europeus de l'època. Es van recuperar els usos literaris cultes i aquesta va augmentar en quantitat i qualitat. -
Period: to
Inicis Renaixença
Època marcada per la diglòssia, ja que només la poesia romàntica i les obres populistes amb to satíric estàn escrites en català -
Period: to
ROMANTICISME
Moviment que perment el desenvolupament de la Renaixença. Coincideixen en espai i temps, però son dferents en el su abast i algunes característiques.
Es va iniciar a finals del XVIII a Alemanya i Anglaterra, Va sorgir com a moviment revoucionari pero va evolucionar cap a postures més conservadores.
Destacam dos tipus:
- Liberal: defensa la llibertat en qualsevol àmbit i segueix la política
liberal més avançada.
- Conservador: historicista i aferrat a corrents polítics moderats. -
Teodor Llorente
(1836 - 1911) Un poeta valencià que es va vincular a la Renaixença de la mà de Marià Aguiló.
Va triomfar als Jocs Florals de València i Barcelona. -
Fundació del setmanari La Palma
Va ser un fet transcendental per la història mallorquina, a causa de la introducció a les Illes de les idees romàntiques -
La comèdia humana
Escrita pel novel·lista francès Balzac, aquesta obra presenta per primera vegada la idea de que el realisme narratiu es contraposa a la recreació del passat feta pels romàntics historicistes. -
Bartomeu Ferrà
(1843 - 1924) Fou tambè una de les persones més importants del costumbrisme, també fou col·laborador dels setmanaris humorístics i va ser un dels creadors del teatre de caire costumista balear. -
Els tres mosqueters
De Alexandre Dumas, suposa la popularització de la novel·la històrica que més tard arribaria a la literatura catalana. -
Jacint Verdaguer
(1845 - 1902) Representa la consolidació de la Renaixença poètica i és considerat el creador del català lliterari modern.
-1870 - Va ser ordenat sacerdot, on començà la redacció del poema L'Atlàntida.
-1877 - Va entrar al servei del marquès de Comillas com a capellà i almoiner. Va obtenir també un premi extraordinari en els Jocs Florals per l'Atlàntida
-1886 - Culminació del seu èxit amb la publicació del segón poema èpic Canigó -
Narcís Oller
(1846 - 1930) És considerat el creador de la novel·la catalana moderna. Va iniciar el seu camí a la literatura en castellà, però ràpidament va començar a escriure en català. -
Restauració dels Jocs Florals
Celebració dels primers Jocs Florals, amb el lema de "Pàtria, Fe i Amor", a la sala del Consell de Cent de l'Ajuntament de Barcelona- -
Jocs Florals bilingües a València
Presidits pel mallorquí Marià Aguiló -
Period: to
Consolidació Renaixença
Té lloc la restauració dels Jocs Florals, gràcies a n'Antoni Bofarull i en Víctor Balaguer, i la creació de Lo Rat Penat (institució). A més apareixen grans poetes com: Marià Aguiló, Teodor Llorente, Jacint Verdaguer. -
Jocs Florals
La seva celebració i la presència de la llengua culta van provocar la reflexió en l'idioma que calia emprar i en la base del llenguatge teatral, que estava dividit en registre culte o el registre popular. -
Drama Realista
Apareix una generació d'autors que s'acosten als problemes de les costums quotidianes. -
Jacint Verdaguer
Amb l'edat de 14 anys va escriure els seus primers poemes i participà en els Jocs Florals on guanyà dos premis. -
L’orfeneta de Menargues
Escrita per Antoni de Bofarull, és la primera novel·la romàntica catalana del s.XIX.
És la novel·la històrica més popular en català de l'època i està ambientada al segle XV durant la guerra que seguí el compromís de Casp. Suposà la recuperació de la tradició novel·lesca. -
L'esquella de la torratxa
Obra de Serafí Pitarra (Frederic Soler), que recuperà el teatre en català amb n'Àngel Guimerà. -
Eduard Vidal i Valenciano
Va iniciar el teatre de costums que es un dels gèneres del teatre culte, i ho va fer amb Tal faràs, tal trobaràs. -
Drames Romàntics
Frederic Soler estrena els drames romàntics amb algunes obres com Les joies de la Roser, Lo rector de Vallfogona... -
Drames Romàntics
En Víctor Balaguer (1824-1901) va destacar amb l'obra Don Joan de Serrallonga. -
Premis Jocs Florals: Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà
Amb el triomf d'aquests dos autors, es va donar l'impuls definitiu per a la recuperació de la llengua. -
Jocs florals de 1877
Narcís Oller va donar una molt bona impressió, fet que el va portar a participar en edicions posteriors -
Àngel Guimerà
Va ser nomenat Mestre en Gai Saber en guanyar els Jocs Florals -
Period: to
Transició de la Renaixená
Apareix el Modernisme. La literatura catalana s'introdueix en la cultura europea amb els moviments del Realisme i Naturalisme. Destaquen els autors Verdaguer, Oller i Guimerà. -
Aparició de setmanaris humorístics
L'ignorància (1879 - 1885) i La roqueta (1879 - 1901) van tenir un gran èxit popular i foren l'únic vehicle d'expressió i de difusió del costumisme. -
Sor Sanxa
Narcís Oller és premiat als Jocs Florals per aquesta obra que ell va escriure -
Croquis del natural
Conjunt de relats curts publicats per Narcís Oller -
Tornar a celebrar els Jocs Florals
Al 1879, es van tornar a celebrar els Jocs Florals de manera regular. -
Isabel de Galceran
Narcís Oller és premiat als Jocs Florals per aquesta obra que ell va escriure -
L'Avenç
Aparegué la primera revista modernista de Catalunya, i amb aquesta començà una reforma libgüística. -
La papallona
Escrita per Narcís Oller, consolida la recuperació de la novel·la catalana. -
L'escanyapobres
Amb aquesta obra, Narcís Oller, s'introdueix de ple en el Naturalisme i se l'ha considerat la millor creació estilística d'Oller -
Vilaniu
Escrita per Narcís Oller, suposa un retrocés tècnic respecte a les seves obres anteriors. -
La febre de l'or
Escrita i publicada en tres volums entre 1890 i 1892 per Narcís Oller, és la seva obra més realista, llarga i ambiciosa. -
Period: to
Incorporació del Realisme
N'Àngel Guimerà va començar a introduir el Realisme a les seves obres en aquest període. -
Reforma ortogràfica
Impulsada per Pompeu Fabra des de les pàgines de L'Avenç. -
Period: to
Modernisme
Pretenia modenitzar i europeitzar la literatura catalana, superant la visió "arcaica" de la Renaixença. Dins aquest es poden distinguir dues tendències:
- Esteticisme: partidaris del caràcter sublim de l'art i d'un estil ple de
símbols decadents.
- Regeneracionisme: preocupació del paper de l'individu en una
societat burgesa que s'ha de transformar. -
Period: to
Inauguració dels grans debats periodístics
En Jacint Verdaguer va publicar articles periodístics en aquest període i agrupats en En defensa pròpia i tractaven temas de justícia i moral. -
La bogeria
És considerada la més naturalista de les obres de Narcís Oller -
Pilar Prim
Obra de Narcís Oller que s'acosta a la nova estètica modernista. A més, l'obra representa la contribució de Narcís a les grans novel·les europees protagonitzades per dones que lluiten per alliberar-se de l'opressió social i sexual. -
Institut d'Estudis Catalans
N'Àngel Guimerà va a començar a ser membre numerari d'aquest institut i es va oposar a la reforma gramatical de l'institut -
Memòries literàries
Escrites per Narcís Oller entre 1913 i 1918. Va demanar que es publicassin després de la seva mort, però per raons històriques no es varen publicar fins al 1962 -
Normes ortogràfiques
Publicació de les Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). -
Period: to
Pompeu Fabra
Va realitzar una reforma ortogràfica i gramatical