-
146
Alexandre Magne
Convertint el seu petit regne en el centre director de l'Imperi Persa, que arribava fins al riu Indus, es converteix en un dels personatges més cèlebres de l'Antiguitat. Va aconseguir realitzar, durant un breu període de temps, la unitat entre Orient i Occident, la qual no es tornaria a produir mai més en la història. -
216
el cònsol Paule Emili la transforma en província romana
La primavera del 168 aC va derrotar els il·liris i va arribar al Regne de Macedònia i el 22 de juny va obtenir la gran victòria de Pidna que de fet va posar fi a la guerra;[1] Perseu de Macedònia es va rendir i fou fet presoner i portat davant Paul·le que el va tractar amb cortesia i amabilitat. El 167 aC va restar a Macedònia com a procònsol, temps en què va visitar tota Grècia, va reparar algunes injustícies, i va fer diverses donacions. Va tornar llavors a Macedònia, residint a Amfípolis, on -
350
aparició de l'alfabet grec
L'alfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC. És el primer alfabet complet, és a dir, un sistema d'escriptura amb caràcters diferents per a cada vocal i cada consonant. Actualment es fa servir per a escriure el grec modern i també per a designar unitats de diversos tipus (en matemàtiques, física, astronomia, etc.). És l'avantpassat de l'alfabet llatí i de l'alfabet ciríl·lic, en -
404
guerra del Peloponès (Atenes i Esparta)
los historiadores divididen la guerra en tres fases. Durante la primera, llamada la Guerra arquidámica, Esparta lanzó repetidas invasiones sobre el Ática, mientras que Atenas aprovechaba su supremacía naval para atacar las costas del Peloponeso y trataba de sofocar cualquier signo de malestar dentro de su imperio este período de la guerra concluyó en 421 a. C., con la firma de la Paz de Nicias. Sin embargo, al poco tiempo el tratado fue socavado por nuevos combates en el Peloponeso. -
May 5, 700
colonització de l'Oest de la Mediterrània
colonització grega comprèn l'expansió dels grecs primer per les conques de la Mediterrània i del Mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia. -
May 5, 1100
els aqueus formen la civilització micènica
El Regne de Macedònia s'havia format al segle VII aC i va ocupar un paper poc influent en la política grega fins al segle V aC. A principis del segle IV aC, el rei Felip de Macedònia, un home ambiciós educat a Tebes, pretenia ser acceptat com el nou líder de Grècia, i recuperà la llibertat de les ciutats gregues d'Àsia del domini persa. En prendre les ciutats gregues d'Amfípolis, Metona i Potídea, va guanyar el control de les mines d'or i plata de Macedònia i això li va donar els recursos per a -
May 5, 1399
Ariibada de doris
La llegenda explica que els doris van prendre possessió de la península del Peloponès en un fet anomenat el Retorn dels Heraclides. Els estudiosos de l'Època Clàssica veure en aquesta història un fet real que van anomenar invasió dòrica. El significat del concepte ha variat amb el temps i tant historiadors com filòlegs i arqueòlegs l'han utilitzat per explicar les discontinuïtats culturals que es troben en els seus respectius camps d'estudi. El moment de l'arribada dels doris a Creta tampoc està -
Gerres medique
Les guerres mèdiques van tenir lloc durant l'època clàssica grega. Varen ser una sèrie de conflictes que duraren 50 anys (499 aC- 449 aC) i s'enfrontaven l'imperi persa i les polis hel·lèniques.
