II República

  • Period: to

    PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA I PERÍODE CONSTITUENT

  • Proclamació de la República

    Proclamació de la República
    Després de les eleccions de 12 d'abril de 1931, en conèixer els resultats a moltes ciutats es va proclamar la República. La primera fou Eibar. La gent sortia al carrer per celebrar l'adveniment del nou règim. Davant aquesta situació Alfons XIII va decidir suspendre la potestat reial i abandonar el país, anant-se'n cap a l'exili.
  • Debat Clara Campoamor i Victoria Kent

    Debat Clara Campoamor i Victoria Kent
    A la comissió parlamentària, presidida per Luis Jiménez d'Asua, per parlar sobre el text constitucional, de seguida hi haurà un fort debat entre Clara Campoamor (Partit Radical) i Victoria Kent (Partit Radical Socialista) sobre el vot femení. Mentre que Clara Campoamor cercava aconseguir el sufragi femení, Victoria Kent deia que la dona encara no estava preparada per votar.
  • Period: to

    BIENNI REFORMISTA

  • Constitució espanyola de 1931

    Constitució espanyola de 1931
    Fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola. Tenia un caràcter democràtic i progressista. Algunes de les seves característiques són: l'estat es configurava de manera integral. El poder legislatiu resideix en les Corts, unicamerals. El períodes legislatius és de 4 anys. El poder executiu el té el President del Consell i els Ministres. El poder judicial el té els jutges independents. Amplia declaració de drets i llibertats.
  • La Sanjurjada

    La Sanjurjada
    El govern va presentar un programa d'ampliació i augmentar les reformes iniciades. Davant això el govern es va veure atacat tant per la dreta com per l'esquerra. A més de l'intent de cop d'estat per part del general José Sanjurjo conegut com la Sanjurjada, no va tenir èxit.
  • Estatut d'Autonomia de Catalunya

    Estatut d'Autonomia de Catalunya
    Fou el primer Estatut aconseguit per Catalunya. Aquest estatut li permetia a Catalunya tenir un govern i un parlament propi, a més d'exercir determinades competències. Promogut per Francesc Macià, va ser aprovat en referèndum pel 99% dels votants catalans.
  • Llei de Reforma Agrària d'Espanya

    Llei de Reforma Agrària d'Espanya
    El govern republicà va presentar una llei de reforma agrària per aconseguir l'expropiació amb indemnització d'una part dels latifundis que serien lliurats en petits lots de terra als jornalers. L'objectiu principal d'aquest projecte era regular la desigualtat social en la qual vivien els jornalers. Aquest fou un dels esdeveniments que va enfadar als sectors de dretes més conservadors.
  • Massacre de Casas Viejas

    Massacre de Casas Viejas
    La llei d'implantació de la reforma agrària i laboral va crear descontent entre els jornalers i diverses insurreccions anarquistes varen ser sufocades per la república. Amb la repressió de Casas Viejas que va consistir en un intent d'aixecament camperol contra la Caserna de la Guàrdia Civil, aconsegueix fer dimitir a Manuel Azaña, el qual convoca eleccions el novembre de 1933.
  • Fundació de la CEDA

    Fundació de la CEDA
    A les noves eleccions els partits de dretes s'uneixen per formar la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes). El president d'aquesta coalició fou José María Gil-Robles. La intenció de la CEDA era defensar els interessos catòlics contra les polítiques anticlericals del govern i també volien modificar la Constitució de 1931.
  • Fundació de la Falange Espanyola

    Fundació de la Falange Espanyola
    José Antonio Primo de Rivera va crear la Falange guiant-se en el model feixista italià i el model nazi alemany, amb un gran caràcter religiós. Aquest partit polític d'ideologia feixista va exercir un important paper en el desenvolupament dels esdeveniments que van conduir a la Guerra Civil.
  • Period: to

    BIENNI RADICAL-CEDISTA

  • La Revolució de 1934

    La Revolució de 1934
    Amb l'entrada de la CEDA al govern, interpretada per les forces d'esquerra, per iniciativa de la UGT es varen produir vagues generals a les grans ciutats, per defensar la democràcia republicana i el reformisme social. Aquesta revolució va fracassar per la manca de coordinació i per la contundent resposta del govern, que va decretar l'estat de guerra.
  • Frente Popular

    Frente Popular
    Després de la revolució d'octubre i va haver-hi una unió (Frente Popular). Aquesta està format tant per partits republicans liberals d'esquerra i de partits obreristes marxistes. Tenia un programa reformista, amb l'objectiu d'aconseguir l'amnistia pels empresonats per la revolta d'octubre, reintegració en càrrecs per als represaliats i l'aplicació de la legislació reformista suspesa per la coalició radical cedista.
  • Cop d'Estat a Espanya

    Cop d'Estat a Espanya
    El gener de 1936 Alcalá-Zamora va dissoldre les Corts i va convocar eleccions anticipades. Diversos generals van acordar llavors revoltar-se si el Front Popular guanyava les eleccions. Produint una sublevació militar contra la Segona República encapçalada per Franco, Mola i Queipo de Llano, després de les eleccions. El fracàs parcial del cop d'estat desemboca a la Guerra Civil Espanyola, i la caiguda de la República canviada per una dictadura.