-
Period: to
Continuïtat de l'Antic Règim
Carles IV (rei d'Espanya) es va oposar a les idees de la Revolució Francesa i Espanya va declarar la guerra a França.
1807 es va firmar un tractat (Fontainbleau) amb França en que acordaven que les tropes francesses podien travessar Espanya per envair Portugal.
L'emperador de França tenia un altre objectiu que era controlar el regnat d'Espanya.
Despres del motí d'Aranjuez el rei va desdir del tron. -
La recuperació del passat històric
La defensa del patrimoni documental català es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Arago i la recuperació dels fets i noms de la història de Catalunya es van convertir en elements cabdals de la Renaixença. Els llibres d'historiadors com Pròsper de Bofarull, Joan Cortada, Antoni de Bofarull i Victor Balaguer van permetre recuperar la història de l'antiga corona d'Aragó i explicar les relacions entre el Principiat i la monarquia hispànica. -
Period: to
La Guerra del Francès
Enfrontament de França i Espanya quan Napoleó va ocupar Espanya. 2 de maig de 1808 una gran insurrecció a Madrid va provocar l'inici de la guerra.
Va ser una guerra d'alliberament nacional. Els que donaven suport a Bonaparte es deien afrancesats i els que ho feien a Ferran VII eren el patriotres.
El 1813 es fa pactar el tractat de Valençay que va marcar la fi de la guerra.
Van haver 3 fases:
- insurrecció de Madrid
- domini francès
- declivi de Napoleó -
Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812
La Junta Central Suprema va convocar les Corts, que es van reunir a Cadis. La majoria dels diputats eren liberals encara que una minoria eren servils.
Les Corts van elaborar la Constitució de 1812, la primera d'Espanya.
Recollia els principis del liberalisme polític:
- reconeixia la sobirania nacional i divisió de poders.
- establia declaració de drets.
Van aprovar moltes lleis orientades a la supresió de les bases jurídiques i institucionals de l'Antic Règim. -
Period: to
La restauració de l'absolutisme
Març de 1814, Ferran VII va tornar a Espanya.
El rei amb suport dels servils va derogar la Constitució i les reformes aprovades durant la guerra.
Va restaurar els privilegis del clergat i la noblesa i va dispensar de pagar impostos. (Retorn a l'Antic Règim).
Va governar de manera absoluta. -
Period: to
El Trienni Liberal
1820 va triunfar un pronunciament liberal dirigit pel tinent coronel Rafael del Riego, que va proclamar la Constitució de 1812 a Las Cabezas de San Juan.
Entre 1820 i 1823 els liberals van restaurar les reformes que s'havien aprovat a Cadis i van formar la Micília Nacional per defensar el règim liberal.
Durant govern liberal es van produir intents de cop d'estat. 1823 la Santa Aliança va enviar tropes a Espanya: els Cent Mil Fills de Sant Lluís, que van restituir Ferran VIII com a rei absolut. -
Period: to
La Dècada Ominosa
Tornada al poder coincidir amb greu crisi interna. Es va crear un consell de ministres per substituir la camarilla. Liberals van fer diversos pronunciaments.
La Llei Sàlica proivia que les dones d'Espanya regnessin. Ferran VII va posar la Pragmàtica Sanció per anul·lar aquella llei perque regnés la seva filla però no va poder. -
Period: to
La Renaixença
La Renaixença moviment cultural que impulsar la recuperació del català com a llengua de cultura. Autors aportaren elements per definir Catalunya com a comunitat nacional."La Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau, moment simbòlic d'arrencada del moviment. Altres autors van anar establint les bases de recuperació d'una identitat catalana expressada en català. A part del corrent més estilista i acadèmic es va desenvolupar un corrent artístic i literari més popular, de Josep Robrenyo i Frederic Soler -
Period: to
La primera guerra Carlina
Ferran VII va morir i la seva dona Maria Cristina va fer càrrec del regnat i va esclatar la primera guerra Carlina.
Els liberals doanven suport a Isabel i els carlins defensaven l'absolutisme i el model de societat tradicional.
El Conveni de Bergara posar fi a la guerra. -
Period: to
El triomf del liberalisme
Minoria edat d'Isabel II instaurarrègim liberal. Maria Cristina recolzar en els liberals per assegurar el tron a la seva filla. Els liberals estaven en dos grups:
-Moderats:reforçar posició del rei i aplicar reformes limitades.
-Progressistes:política reformes àmplies. Final va concedir poder moderats. Davant protestes i aixecament militar de La Granja, obligada lliurar poder als progressistes.Punt culminant Constitució de 1837, mes restrictiva. General Espartero càrrec gerent. Isabel II reina. -
Period: to
La Dècada Moderada
Durant els primers 10 anys de regnat de Isabel II els progressistes van estar al marge del govern i van governar els moderats.
El general Narváez va ser l'home més for del període i la peça clau va ser la Constitució de 1845, un text conservador que limitava molts els drets dels ciutadans.
La Dècada Moderada va acabar el 1854 amb un cop d'estat del general O'Donnell, que comptava amb el suport dels progressistes i algun moderat disconforme. -
Period: to
El Bienni Progressista
Va ser un periòde castigat per la crisi econòmica i les protestes dels obrers i camperols.
Els enfrontaments en el govern va donar pas a un nou cop de força, que va posar fi al Bienni Progressista -
Period: to
La Unió Liberal
Poder va recaure en mans dels progressistes que continuaven liderats per Espartero i que disposaven del suport d'un partit de centre, La Unió Liberal.
Era un partit integrat per moderats dissidents i progressistes temperats.
Es va engegar un procés de desamortització i aprovar la LLei de ferrocarrils, que va permetre la construcció de la xarxa ferroviària.
Durant 1856 i 1866 es va alternar govern dels moderats i Unió Liberal.
1866 règim isabelí fase de descomposició política. -
La crisi final del regant d'Isabel II
Durant els últims anys del regnat d'Isabel II es va viure una profunda crisi política, social i econòmica.
- Revoltes a conseqüència de problemes econòmics i fam.
- Autoritarisme del govern.
-Monarquia fort descrèdit.
Progressistes i demòcrates firmar el pacte d'Oostendre, que van acordar l'expulsió dels Borbó i la democratització de la vida politica.
La Unió Liberal es va unir mes tard. -
Pacte d'Oostendre
El Pacte d'Ostende és un acord signat el 1866 per liberals progressistes i demòcrates amb la Unió Liberal per promoure la democratització i recuperació econòmica d'Espanya. Es va acordar destronar la reina Isabel II i convocar eleccions mitjançant sufragi universal.
Els objectius d'aquest pacte van ser enderrocar la dinastia borbònica encarnada per la reina Isabel II, nomenar un govern provisional i triar una assemblea constituent que s'encarregués de redactar la nova Constitució. -
La Revolució del 1868
-Generals Serrano i Prim van liderar un pronunciament contra Isabel II.
-Es van crear juntes revolucionàries.
-La Revolució de Setembre va triomfar i reina va abandonar país.
-Es va constituir un govern provisional presidit per Serrano que va convocar Corts constituents que van aprovar una constitució monàrquica pero democràtica (1869)
-General Serrano es va encarregar de la regència i Prim de la presidència del govern. -
La monarquia d'Amadeu I
Amadeu I era un monarca jove i respectuós amb la legalitat parlamentària.
Sempre va estar en una posició de feblesa política: tenia en contra els monàrquics i l'Esglèsia. No disposava del suport dels republicans i una part de la població no el volia perquè era estranger.
Duran el seu regnat el país va fer front a dos conflictes armats:
-Insurreció a Cuba
-Nova guerra carlina
Finalment va abdicar -
Period: to
La Primera República
-Les Corts van proclamar la Primera República (primera vegada a Espanya).
-Nou sistema va néixer problemes. La majoria eren monàrquics i els republicans dividits entre els que volien república federal o preferien una unitària. Va esclatar el moviment cantonalista.
-La República va fer front a la continuació de la tercera guerra Carlina i la guerra de Cuba.
-El general Pavía va fer un cop d'estat i va dissoldre les Corts. La Primera república va durar 11 mesos.
Nou cop d'estat posar fi República -
Un sistema nou
Fill d'Isabel II, Alfons XII, proclamat rei. D'aquesta manera va començar el règim de la Restauració.
El nou monarca va nomenar president del govern Cánovas del Castillo. No li va agradar l'ús de la força per restaurar la monarquia perquè li restava legitimitat.
Cánovas va acabar amb el conflicte carlí i la guerra cubana i va posar les bases d'un nou sistema polític.
Va impulsar la redacció d'una nova Constitució i va dissenyar una alternança pacífica en el poder. -
Period: to
El torn pacífic
Cánovas del Castillo va introduir un sistema de govern Basat en el bipartidisme i en l’alternança En el poder dels dos grans partits, el conversador i el liberal. Se’ls coneixia com a partits dinàstics perquè pretenien reunir en el seu si totes les forces polítiques que acceptaven la monarquia alfonsina. S’acceptava que hi hauria un torn pacífic de partits Que garantiria l’estabilitat institucional.
Aquesta pràctica rebia el nom de topinada. -
Period: to
L'oposició al sistema
-Anarquistes: presència important a Catalunya i Andalusia. Van ser perseguits durament com a conseqüència dels atemptats que cometien alguns grups d'aquesta ideologia.
-Socialistes: liderats per Pablo Iglesies que havia fundat el Partido Socialista Obrero Español (PSOE). Es va crear a Barcelona la Unió General de Treballadors (UGT).
-Van sorgir els moviments i formacions regionalistes que van reaccionar contre el model d'estat uniformitzador i centralista. Importancia a Cat., Galicia i Pais Basc -
La Constitució de 1876
Va ser promulgada per Cánovas del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica.
Proclamava la sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals i instaurava una monarquia constitucional amb importants atribucions a la Corona i un Estat molt centralitzat. -
Period: to
Intent de regeneració política espanyola
La derrota militar contra Estats Units anomenar el desastre i entrar profunda crisi nacional. El 1902 Alfons XIII accedir tron.Mantenir torn pacífic. Cánovas substituit per Maura i en el liberal per Canalejas. Nous liders intentar reformar vida politica. No aconseguir posar fi caciquisme. Aprovació de la ley dep candado que prohibia establir nous ordres religiosos a Espanya. Canalejas assasinat el 1912. Burgesia catalana i basca donar suport nacionalistes i classes mitjanes i obrers republicans. -
El proteccionisme econòmic
La defensa de la indústria catalana mitjançant la demanda d'una vigilància més eficaç de les fronteres amb l'objectiu de frenar el contraban i de politiques duaneres proteccionistes amb l'objectiu de protegir-ne el desenvolupament.
Va ser un dels trets que va identificar Catalunya i va servir per bastir el catalanisme. -
Les plataformes del catalanisme
Intents de estat de suprimir el dret civil català circumstàncies afavorir iniciatives culturals i polítiques caràcter catalanista. El catalanisme definir voltant de la defensa de l'existència de comunitat dins estat espanyol. Expressar voluntat de reorganització Estatsentit descentralitzador.Catalanisme debatre entre revindicaven la recuperació cultural i apostaven per la revindicació política. Fundar la Unió Catalanista i elaborar les Bases de Manresa, bases de la constitució catalana. -
La Setmana Tràgica
26 de juliol de 1909 es va iniciar a Barcelona una vaga general en protesta contra la guerra del Marroc. La vaga es va expandir entre altres localitats i desembocà en una insurrecció popular que va ser coneguda com la Setmana Tràgica. El detonant de la vaga general va ser l'enviament de soldats reservistes a la guerra.
La irritació popular va desembocar en protestes antimilitaristes i en un desfermat esclat de violnència anticlerical. -
Mancomunitat de Catalunya
-
La crisi de 1917
El sistema de la Restauració va estar a punt d'esfondar-se a causa d'una crisi que va tenir tres focus:
-Protesta militar. Protestaven la forma aribtrària i discriminatòria en què es produïen els ascensos. Tenia un caràcter professional i corporatiu.
- Malestar polític. Les forces polítiques de l'oposició al govern van convocar una assemblea de parlamentaris a Barcelona que el govern va considerar sediciosa.
-Vaga general. Conseqüència de la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris vaga 13 agost. -
Period: to
II República Espanyola
Aquesta Segona República Espanyola va serproclamada el 14 d'abril de 1931, substituint a la monarquia d'Alfons XIII.Les eleccions celebrades el 12 d'abril de 1931 donaren com a resultat la victòria als partits republicans en gran majoria de les ciutats, davant resultats Alfons XIII rei monàrquic d'Espanya en aquell temps decideix abdicar i partir cap a l'exili.Dos días después el 14 de abril fue proclamada oficialmente la República tras la cual se estableció un gobierno provisional -
Period: to
Etapes de la II república espanyola
Bienni reformador.Tardor de 1931 succeeixen diversos governs presidits per Manuel Azaña.Aplican la reforma agrària,educativa, autonòmica,militar ..
Bienni conservador. Eleccions de 1933, les primeres que van comptar amb el vot femení, van triomfar la CEDA i el Partit Radical d'Alejandro Lerroux. A l'octubre de 1934 es va produir una revolució popular que va aconseguir la seva major intensitat a Astúries
El Front Popular va ser coalició d'esquerra guanyadora de les eleccions de febrer de 1936. -
Period: to
La Guerra Civil
La guerra civil espanyola va començar juliol de 1936 i va acabar abril de 1939.Tensions acumulades durant anys,en les forces de dreta i d'esquerra van esclatar violentament pel juliol de 1936 Un cop d'estat orquestrat des de la dreta contra el govern del Front Popular esquerrà, elegit democràticament pel febrer d'aquell mateix any,va donar lloc a una guerra sagnant d'àmplies conseqüències.La guerra civil espanyola,però,no fou només una guerra local.Va tenir una àmplia transcendència internaciona -
Evolució de la Guerra Civil
A la fi de la guerra, els nacionals de Franco van aconseguir una pau sense condicions.Començava a tot territori espanyol nova etapa de la seva història sota la dictadura franquista.Dues Espanyes quedaren reduïdes a una. La guerra no va arreglar les diferències. Només uns van poder seguir vivint amb normalitat. Altres se'ls va fer callar I aquesta gent va haver d'esperar molts anys per a tornar a conèixer un règim democràtic, com el que els sublevats havien destrossat amb la força de les armes. -
Period: to
El Franquisme
El franquisme va ser una llarga dictadura en la figura del general Francisco Franco,que va acaparar tots els poders de l'Estat fins a la seva defunció,el 1975.Una de les característiques d'aquests gairebé quaranta anys de dictadura va ser la sistemàtica repressió que les autoritats franquistes van exercir ja des d'un primer moment,i van continuar un cop va acabar la guerra.Aquesta dictadura es va imposar per la força després d'un cop d'estat militar contra el govern legítim de la II República. -
Period: to
L'autarquia
L'autarquia és sistema d'autosuficiència econòmica, segons lo qual un país o va regir els tracta d'autoabastir-se amb propis recursos, produïnt al su si tot el que necessita per no haver de realitzar intercanvis comercials amb l'exterior.Plantean 1 economia tancada al comerç exterior i mercat global i restringeix els intercanvis amb l'estranger.El objectiu és el de cobrir les necessitats dels individus que habiten dins el sistema sense recórrer a productes ni capitals de l'exterior. -
Period: to
El desenvolupisme
Durant aquests anys es van iniciar les grans transformacions econòmiques i polítiques del franquisme. El fracàs de l'autarquia i el reconeixement internacional del règim van suposar un canvi important en l'orientació econòmica de l'Estat. Es van introduir mesures liberalitzadores de l'economia, i el capital estranger, atret per l'estabilitat política i la mà d'obra abundant i barata, va començar a invertir. -
Period: to
La crisi final de la dictadura
Joan Carles de Borbó va ser anoomenat successor amb l'oposició silenciosa del franquisme. Llavors els va succeïr Carles Arias Navarro. La Revolució dels Clavells va complicar la situació internacional amb forts aixecaments dels oficials joves de l'excèrcit. El 20 de novembre de 1975 mor Franco i el nou rei és Joan Carles I. Al 1973 va escaltar la crisi del petroli i com a conseqüència l'atur i l'agotació social. Es van formar grups d'oposició.
