-
Junta Suprema Central
Junta, formada per les juntes provincials, presidia el Comte de Floridablanda, que va reconèixer Ferran VII i assumí el poder en nom del monarca. -
L'ocupació napoleònica
L'entrada de les tropes franceses a Espanya durant el mes de febrer, ocupant places estratégigues,(més enllà del que havien establert en el tractat de Fontsineblau) Tot així, , les autoritats espanyoles van acceptar-ne la seva presència. -
Guerra en contra els francesos
Napoleó va decidir passar a la contraofensiva i es va posar al capdavant d'un nou contingent militar amb el qual entrà a Espanya -
El motí d'Aranjuez
Els nobles , eclesiàstics i soldats del sector popular, exigien la destitució de Godoy i la renúncia de Carles IV a favor del seu fill, Ferran VII, que va ser proclamat rei. -
L'aixecament de Madrid
Detonant de la revolta popular, l'aixecament de Madrid va ser en contra els francesos per impedir el trasllat de la familia de Baiona, on es deien que els diuen segrestats. -
Junta a Girona
A Catalunya , la junta va tenir una trajectòria erràtica -
Contraofensiva a Madrid
La contraofensiva de Napoleó va entrar a Madrid -
Junta a LLeida
A Catalunya, la junta va tenir una trajectòria erràtica -
Regència pel bisbe d'Ourense
La Junta no va poder refer-se després de les derrotes militars i del fustigament de sectors absolutistes. Per tant, va tindre que ser substut per una regència -
Convocatòria de les Corts
Les Corts es van reunir per aconseguir la sobirania nacional , acordar la divisió de poders i reconèixer a Ferran VII com a rei d'Espanya -
Junta a Tortosa i Tarragona
A Catalunya, la junta va tenir una trajectòria erràtica -
Acció combinada de tropes espanyoles i britàniques
Gracies a aquesta combinació de tropes, comandades pel General Wellington, van anar revertint la situació del 1812, arran de la victòria de Los Arapiles (Salamanca) -
L'annexió de Catalunya
Napoleó va ordenar l'annexió per dividir l'imperi en quatre departaments i un allau de funcionaris s'hi van desplaçar a fi d'organitzar el país d'acord amb el model francès -
La Constitució
El projecte constitucional el va elaborar una comissió parlamentària . Era un text de contingut molt avançat per l'època i es va convertir en una referència a Europa i Amèrica. -
Tractat de Valençay
Les tropes espanyoles i britàniques van recuperar Madrid i Josep I va fugir a França. Napoleó va firmar el tractat pel qual retirava les seves tropes gradualment. -
L'abolició de l'Antic Règim
Les Corts de Cadis van aprovar un seguit de lleis i decrets destinats a eliminar l'Antic Règim i a ordenar l'Estat com un règim liberal -
Encapçalats per caps liberals
Es van produir diversos encapçalats per caps liberals, pero van fracassar -
Monarquia restablerta
La Monarquia de Ferran VII va quedar restablerta i el rei va tornar a Espanya -
La restauració del absolutisme
Ferran VII va declarar nuls i sense efecte la Constitució i els decrets de Cadis i va entrar Madrid com a monarca absolut -
Deute públic
Els costos de la guerra va ser global provocant un ddeute públic. El dèficit de les finances públiques era vint vegades superiors als ingressos de l'Estat. -
Encapçalat a Catalunya
Va tenir una rellevància especial l'encapçalat pel general Lacy a Catalunya, frustat en bona mesura per una delació -
El Trienni Liberal
Va triunfar un pronunciament en favor de la constitució, encapçalat pel coronel Riego amb la companyia de soldats acantonats a Las Cabezas de Sant Juan. L'acció dels progressistes i la passivitat de l'exèrcit reial van obligar al rei a acceptar la Constitució i proclamar la amnistia -
Reforma de l'exèrcit
Es va procedir una reforma de l'exèrcit i es va plantejar l'impuls de l'educació, organitzada en tres graus -
Primer codi penal
Es va promulgar un primer codi penal, al igual que una nova divisió territorial -
Revolta contra el govern liberal
Va veure conflictes i tensions durant el Trienni Liberal, aixó va esclatar una revolta contra el govern liberal amb l'organització de partides realistes. -
Cent Mil Fills de Sant Lluís
Ferran VII i les seves demandes va donar lloc a l'exèrcit francès, Cent Mil Fills de Sant Lluís, que va travessar els Pirineus per Catalunya per restablir a Ferran VII com rei absolut. -
Monarca absolut
Ferran VII va recuperar la condició de monarca absolut -
Nou ministre d'Hisenda
Va assetjar problemes econòmics, per tant, va fer col·laboració amb els burgesos moderats i va proposar un nou ministre d'Hisenda que impulsés una reforma fiscal per recaptar més impostos fent-ho pagar als sectors privilegiats. -
La Guerra dels Malcontents
Revolta en contra de Ferran VII ja que, consideraven que el govern s'havia allunyat de la religió i de les "bones normes del passat" i que tenia el rei "segressat". La revolta va ser sufocada per el rei de Catalunya. -
Ferran VII i M.Cristina de Borbó
Ferran VII es va casar amb la seva neboda M.Cristina de Borbó -
Isabel
Ferran VII i M.Cristina de Borbó van tindre una filla, Isabel. Per nombrar-la successora, va promulgar la Pragmàtica Sanció, que autoritzava la successió femenina al tron, prohibida per la llei sàlica. -
Carlins i isabelins
Després de la mort de Ferran VII, es crea una llarga guerra civil per escollir al nou rei, enre els partidaris de l'infant Carles( el seu germà) i els defensors de la legalitat del tron d'Isabel II (filla de Ferran VII) -
La bullanga
El fracàs del règim de l'Estatut Reial va crear malestar social, i així, es va iniciar les bullangues, uns aldarulls populars violents dirigits contra l'esglèsia i la indústria. Un exemple de bullangues es quan van cremar el Vapor de Bonaplata. -
Isabelina
La guerra civil va decantar-se favorablement del bàndol isabelí -
Miguel Goméz
El general Miguel Goméz va estendre l'activitat carlina cap a Andalusia. La victòria del general Espartero a Lutxana va posar fi al setge carlí de Bilbao -
Els progressistes al poder
Es va desenvolupar una revolta on els progressistes estaven al poder. El seu objectiu era começar una reforma agrària, els decrets de la desmortització i conseguir nous recursos militars per capgirar el curs de la guerra. Aquest projete va crear divisió entre els moderats i progressistes. -
Expedició Reial
L'expedició reial en què l'infant Carles va sortir de Navarra cap a Catalunya per dirigir-se a Madrid. -
La Constitució de 1837
Es va crear un nou ordre constitucional implantant un règim liberal. Era una nova constitució, més curta que la constitució de 1812. La constitució reconeixia el principi de la sobirania nacional, una àmplia declaració dels drets ciutadans, la divisió de poders i la confessionalitat catòlica de l'Estat. Apart de la Llei d'impremta i electoral. -
La tornada dels moderats al poder
Durant aquests anys , els moderats i progressistes es van alternar el poder durant el regnat d'Isabel II. Els moderats van governar de forma autoritària i es va intentar desvirtuar els elements més progressites. -
Conveni de Bergara
El general carlí Maroto va acordar aquesta signatura amb el general liberal Esparto. L'acord establia el manteniment dels furs a les províncies basques i Navarra, i també la integració a l'exèrcit dels caps i els oficials carlins. -
La fi del conflicte
Fi de la guerra a Catalunya -
Renuncia a la regència
El triomf de Esparto, al guanyar als Carlins, va forçar a la reina (Maria Cristina) a renunciar a la regència i marxar a l'exili. Esparto va tomar la regència -
Tractat comercial lliurecanvista
Durant la regència d'Espartero, es va impedir l'enderrocament de la Ciutadella a Barcelona, sobretot per l'aprovació d'un tractat comerial lliurecanvista que obria el mercat espanyol als teixits anglesos. -
Insurrecció a Barcelona
El malestar social va fer l'esclat d'una insurecció a Barceloa contra el govern. Espartano, va actuar de forma violenta i va bombardegar la ciutat de Barcelona. Més tard, va fer execucions i detencions massives com càstig. -
Coalició antiesparterista
L'actitud d'Espartero va crear un nou moviment insurreccional. Liderada per Prim, la formació de juntes a les ciutats volien la marxa d'Espartero i una profunda reforma de l'Estat -
La crisi del progressisme
Després de la renuncia d'Espartero, va veure una divisió al si del progressisme. Es va produir la Jamànica, moviment insurrecional, va ser el primer aixecament contra l'Estat liberal. Després de vario confrontaments va fer que els moderats tinguin el poder, -
Guàrdia Civil
Per al manteniment de l'ordre públic es va crear aquesta guàrdia com a principal força policial armada i es va imposar el servei militar obligatori. -
L'oligarquia
A les eleccions del 1944, el general Narváez va formar un nou govern, l'oligarquia. Consistís en tancar l'etapa revolucionària i implantar un nou règim basat en l`'autoritat, l'ordre i la epressió. -
Constitució del 1845
Van establir aquesta nova constitució per establir els nous conceptes del moderantisme. Va regular la llibertat d'impremta, la llei electoral la van aprovar i el sufragi censatari restringit -
Reforma fiscal
Per augmentar els ingressos de l'Estat i modernitzar la Hisenda es va dur la reforma fisal que establia la contribució directa sobre la propietat i creava l'impopular impost sobre el consum. -
Reformació de l'administració pública
Es va reformar l'administració pública de l'Estat i de les administracions provincial i municipal. -
La guerra dels matiners
Els carlins van protagonitzar un nou aixecament a Catalunya per donar suport a la canditatura al tron del segon pretendent carlí, el comte Montemolín -
Codi penal
Per posar fi a la dispersió legislativa, es va promulgar el codi penal -
Reformació de l'administració pública
Més tard, van reformar l'Estat i administracions provincial i municipal amb un sistema jeràrquic de control. amb governadors civils -
Fi de la guerra dels matiners
Es va acabar la guerra -
Codi civil
Per posar fi a la dispersió legislativa, es va promulgar el codi civilc -
Concordat amb la Santa Seu
Per millorar les relacions de l'Estat amb l'Esglèsia es va signar el concordat,on el papa reconeixia Isabel II i acceptava el procés desamortizador que quedava en suspens. -
La reforma del 1852
La marginació de les Corts va culminar una nova reforma, el govern de Bravo Murillo, va establir un sufragi més restringit. -
La revolució del 1854
Es va donar una revolució iniciant amb el pronunciament del general O'Donnell, un moderat descontent. Van publicar ,els progressites, el manifest de manzanares (contingut reformista), desencadenant la revolta popular a les ciutats. -
L'acció de governs
Les Corts van aprovar una nova Llei de desamortització civil i eclèsiastica (Pascual Madoz) i també es va ampliar la xarxa de carreteres. Finalment, es va aprovar la llei de Ferrocarrils -
La crisi del Bienni Progressista
Durant aquells mesos, la fracció de l'exercit i les mesures repressives va afectar a O'Donnell, posant fi al Bienni. -
La reacció moderada
Ramón María Narváez va ser moderat com nou president de l'executiu de la reina, després de que O'Donnell va perdre la confiança de la reina. La constitució del 1845 es va tornar de caràcter més liberal i va mantenir les lleis desmartolitzadores, El nou president va intentar tornar a la situació anterior al 1854. -
La reacció moderada
El nou govern va reformar el Senat, va restaurar la primogenitura i va aprovar noves concessions ferroviàries. Apart, es va aprovar la Llei d'instrucció pública de Moyano. -
Unión Liberal
La reina va retirar a Narváez i va tornar a posar a O'Donnell com president executiu, va consolidar al seu voltant un nou partit, la Unión liberal, de moderats tebis i progressistes. -
El govern unionista d'O'Donnell
Va tindre una durada excepcional, va liberalitzar la Constitució del 1854 mitjançant la disminució del control de premsa, va desplegar la legislació econòmica del Bienni amb l'expansió del ferrocarril. -
Fi del govern unionista d'O'Donnell
Encara que va tindre èxits en expedicions, no va conseguir amagar el desgast de la coalició governamental a causa del descontentamentndel sector més progresista. Va decidir incorporar a Prim al governm va haver de dimitir per el disgust de la reina -
La crisi final del sistema
La radicalització de l'autoritarisme van acabar desnautralitzant el sistema liberal i van provocar una gran inestabilitat governamental. -
Crisi de subsistències
El govern va empitjorar per aquesta crisi, provocant l'augment dels preus i del descontentament popular, Van signar el Pacte d'Oostende per posar fi a la monarquia d'Isabel II i convocar Corts constituents per el sufragi masculí -
Unionistes am els comandaments militars
Els unionistes es van afegir a una part dels comandaments militars. Amplis sectors de la societat van van donar tomb a la situació -
Revolució del 1868
L'esquadre de Cadis, comandant per Topete, va començar la revolta amb el suport general Prim. Es va unir el general Serrano més tard. El seu objectiu era demanar la participació dels ciutadans per defensar la llibertat i l'anunciament de la formació del govern provisional, apart de la convocatòria de Corts constituents per sufragi universal -
La Constitució del 1869
Es van reunir per redactar una constitució, aprovada amb l'abstenció dels carlins i d'alguns republicans, Es proposava un extes règim de drets i de llibertats. -
Les dificultats de la regència
El nou executiu va tenir l'oposició dels carlins i la frustració de les aspiracions populars de millores socials van derivar en una conflictivitat social molt intensa. -
Les dificultats de la regència
Es va terminar les dificultats de la regència -
Una nova monarquia
Amadeu de Savoia va ser proclamat rei d'Espanya, qui era itàlia i tenia una gran concepció democràtica. Va ser nominat rei amb solament 26 anys, triat per el general Prim -
Carlins consideren a Amadeu
L'Església va epressar hostilitat cp als Savoia, dinastia que havia reclòs el Papa al Vaticà. Finalment, els carlinsvan considerar Amadeu i l.legítim i van passar de l'oposició política a la lluita armada. -
Una institucionalització fràgil i inestable
La lluita entre radicals i constitucionals va provocar gran inestabilitat.
La coalició governamental es va desintegrar, la crisi política va debilitar la monarquia , augmentant les dificultats per respondre als problemes del país. Apart, durant aquesta any la monarquia de Amadeu tenía molt poc suport i es va tindre que afronat a forts moviments. -
La primera república
Es va constituir un projecte federal, ees va centrar a pacificar les insurreccions i a elaborar un nou projecte de Constitució. No obstant, la Constitució no es va arribar a aprovar -
Fi de la monarquia d'Amadeu de Savoia
Amb la desintegració de la coalició governamental, l'esclat de dues guerres i el desacord amb algunes resolucions de l'executiu, Amadeu de Savoia va renunciar al tron. -
El cantó de Cartagena
Es va proclamar el cantó de Cartagena, que es consituïa en estat independent i proclamava la República Federal a Espanya. Cada cantó es dotava d'infraestructura de poder i pròpia i emprenia les anhelades reformes socials -
Cop de l'Estat del general Pavía
La derrota de Catelar , republicà unitari de caràcter conservador, obria la porta a un nou govern federal. Aquest cop d'estat es va imposar sense trobar gaire resistència política ni popular. -
La fi de l'experiencia republicana
El general Martínez Campos encapçalava un pronunciament a Sagunt que proclamava rei d'Espanya Alfons XII,fill d'Isabel II. Va ser el començament de la restauració
