-
LA PROSA. LES CRÓNIQUES (SEGLES XIII- XV)
El seu motiu, conservar la memòria dels endeveniments històrics mès importants de les nostres terres. Eix central un rei, del qual es conten fets i es justifiquen les accions. -Primera; Crònica de Jaume I o Llibre dels feits, -Segona: Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere, -Tercera: Crònica de Ramon Muntaner, -Quarta: Crònica de Pere el Ceremoniós, -
LITERATURA EN L' EDAT MITJANA (SEGLES V AL XV)
Dues etapes:
- Alta Edat Mitjana (segle V-XI)
- Baixa Edat Mitjana (segle XII- XV)
SOCIETAT DE CLASSES : Noblesa, clergat i vasalls. Mès tard va sortir la burgesia.
LITERATURA:
- Poesia Trobadoresca, conreada per trobadors en occità
- Literatura moral i religiosa per adoctrinar i moralitzar.
- Literatura popular, els joglars cantaven cançons amb música per informar i entretindre. -
LÍRICA TROBADORESCA
Segle XI, al Sud de França, llegua romànica(occità)
Temes:
Amor cortés: refinament, espiritualitat i trasllada l'estructura social del món feudal.
Gèneres: Cançó, Pastorel.la i l'alba
Mort: Plany, dolor per la mort de persona important o coneguda.
Picabaralles: Enfrontament entre un trobador i el seu enemic.
Gènere: Sirventés.
Trobador mès conegut Guillem de Berguedà.
Debats: Dos trobadors debatien sobre temes amorosos
Gènere: Tensó
Va conrearlo el rei Alfons I. -
TEATRE MEDIEVAL. EL MISTERI D'ELX.
TIPUS DE REPRESENTACIÓ:
Teatre profà: Represetades en actes festius per la societat o en la cort en festes cortesanes.
ENTREMÉS, representada en un sol acte, escenifica moments de la vida cotidiana, per entretindre, còmiques i d'ambient popular.
Teatre religiós: Represenades a les esglésies per catequitzar la població. Reben nom de misteris i tenen per temàtica cinc cicles:
1. Cicle Pascual
2. Cicle de Nadal
3.Cicle Hagiogràfic
4. Cicle Bíblic
5. Cicle Marià -
EL MISTERI D'ELX.(SEGLE XV)
Peça teatral medieval, religiosa, mès important.
Pertany al cicle Marià, representa la mort i l'assumpció de la Mare de Dèu.
Dividit en dos actes:
- La Vespra
- La Festa
Personatjes femenins representats per chiquets, perquè no es permitia la representació de funcions a les dones.
Precedent del teatre modern: Intercomunicació entre actors i públic, escenaris múltiples, apropament a l'escenari del públic... -
LA LÍRICA CULTA DEL SEGLE XV. AUSIÀS MARCH.
Amb la decadència de la societat feudal, es produiex uns grans canvis en la poesia, amb Ausiàs March, s'usa la nostra llengua i no l'occità, també trobem una evolució en el tipus de composicions.
La societat europea tè nous valors i està molt influïda per el Renaixentisme.
Dos tipus de poesia:
-Poesia innovadora, liderada per Ausiàs Marc
-Lírica renaixentista, liderada per Joan Roís de Corella. -
La Lírica Innovadora
Característiques: -Escrita integrament en valencià, abandonat l'occità.
-Visió més real de la dona amb totes els defectes i les virtuts.
-Descripció d'imatges de la vida quotidiana burguesa, reflecteix
passions del poetes.
-Es manté les senyals de l'estrofa final, s'al.ludia a la dama. -
La lírica de caire renaixentista
Fa de pont entre la cultura medieval i el Renaiximent.
Característiques:
* Us del valencià culte, escassos tecnicismes o llatinismes.
*Poesia per alleugerir el sofriment amorós que només pot acabar amb la seua mort.
*Visió de la natura, equilibrada i harmònica.
*Poesia sensible i molt plàstica. -
Temes de la poesia culta.
*L'amor:
L'amor es sincer i íntim, inspirat en una dona real, gens idíl.lica.
Ausiàs March expressa la passió amorosa sense límits.
Roís de Corella, el sofriment amorós. *La religió:
Ausiás March se centra en el seu penediment per buscar només l'amor carnal, oblidant-se de Déu.
Corella, amor per Déu amb la lloança a la Mare de Déu. -
Ausiàs Marc (1397-1459)
La seua obra trenca totalment amb la tradició trobadoresca.
Tema: L'amor
Visió personal de l'amor pur, lluita entre l'amor sensual i l'espiritual.
Obra dividida en tres parts:
*Cants d'amor: presenta una dona de carn i ossos, amb virtuts i defectes.
*Cants de mort: Dolor per la mort de la seua amada, preocupació pel seu destí i justicia de Déu.
*Cant espiritual: Planteja el que hi ha després de la mort. -
LA PROSA HUMANISTA SEGLE XIV
El seu model ès l'Antiguitat clàssica. Característiques:
-Interés per la cultura clàssica, models del món grecollatí.
-Antropocentrisme, L´home centre de l'univers, anàlisi de la coneixença i manifestació de les seues emocions.
-Recuperació de les llengües clàssiques, obres escrites integrament en llatí o amb llatinismes.
-Racionalisme o escepticisme. Manifestació molt superficialment en nostra prosa. Temes:
La inmortalitat de l'ànima i l'amor. -
AUTORS DE PROSA HUMANISTA
I.-Bernat Metge
Millor prosista en la nostra llengua.
Obra LO SOMNI:
Escrita tras la seua acusació de la mort de Joan I, tenia dos objectius: defensa personal i guanyar-se el favor dels nous reis.
Quatre llibres:
*Primer llibre: Visita a la presó de l'ànima de Joan I en un somni.
*Segon llibre: L'ànima ès al purgatori, per purificar-la i anar al cel.
*Tercer llibre: Explicació de la vida de Orfeu i descripció de l'infern.
*Quart llibre: Lloança de les dones. Despertar del somni. -
AUTORS DE PROSA HUMANISTA
II.- JOAN ROÍS DE CORELLA (1435-1497)
Característiques de la seua prosa:
Estil retòric, complex i culte.
Prosa cuidada, imita els autors clàssics, anomenada pels crítics PROSA D'ART
Obra dividida en dos blocs:
Narracions mitològiques, Història de Leànder i Hero, representació de l'amor que està per damunt de la vida i perdura aquest sentiment desprès de morts.
Proses religioses -
LA NOVEL.LA DEL SEGLE XV: TIRANT LO BLANC
Dues novel.les cavalleresques en la nostra llengua donen nova visió de l'esser humà:
Tirant lo Blanc
Curial e Güeda, autor anònim, ès la història del jove Curial, classe baixa i Güelda, dama culta i ben situada, decideix ajudar al jove per fer-se cavaller famós i mereixer-la. -
Característiques i Temes de la novel.la del segle XV
Característiques:
-Protagonista valent, fort i versemblant. Personatges amb profunditat psicològica.
-Poden intervenir personatges històrics.
-Accion lógica i versemblant, sense misteris.
-Els fets, en llocs coneguts i temps localitzables.
-Fets amb to humorístic, retratant vida quotidiana dels personatges i el sensualisme.
Temes:
*L'amor, dubtes i tensions amb sensualisme i erotisme.
*Els fets d'armes, relaten guerres, tornejos... victòries per força, valentia i enginy del combatents. -
TIRANT LO BLANC. ARGUMENT I ESTIL
*ARGUMENT
Vida del cavaller Tirant lo Blanc, aconsellat per un cavaller retirat, es convertirà en un estratega militar amb gran gestes contra els turcs. Enamorat de Carmesina, filla de l'emperador de Grècia, amor amb picardia, galant i sumptuós, tema important.
Quatre grups d'aventures:
-Tirant a Anglaterra
-Tirant a Sicília i Rodes
-Tirant a Contantinoble
-Tirant a Barbària
*ESTIL
-Valenciana prosa, mes culte, de la cort.
-Col.loquial, refranys, frases fetes, joc de paraules i exclamacions. -
LA LITERATURA AL SEGLE XVI
La Decadència
Respecte a la literatura culta hi ha una disminució de l'ús de la nostra llengua com llengua culta, en canvi es un periode fructífer per la literatura popular.
Renaixement predomina com corrent artístic, valorant l'ésser humà i la vida sobre totes les coses. -
LA LITERATURA AL SEGLE XVI
La Poesia
Tres tendències:
-Continuació medieval, d'Ausiàs Marc. Representant seu, Pere Serafí, va fondre trets de la poesia medieval amb els renaixentistes. Castellanismes i vulgarismes en sintaxi i lèxic. Conrreà poesia popularizant com cançons i glosses.
-Pere Serafí intentà una renovació mètrica per adaptarla a mètrica italiana.
-Imitació de poesia popular i tradicional amb Pere Serafí i Joan Timoneda.
En general, la poesia continua amb l'escola satírica valenciana i religiosa de certàmens. -
LA LITERATURA AL SEGLE XVI
*La prosa didàctica
Representant Cristòfor Despuig,`` Los col.loquis de Tortosa´´. Sis diàlegs entre: Libio, cavaller tortosí, Fàbio, ciudatà tortosí i don Pedro, cavaller valencià.
Finalitat didàctica, alerta del perills de castellanització imminent.
*Teatre
Substitució llingüística. Obres escrites en castellà o castellà i valencià amb realisme, esperit satíric i caràcter popular.
Representant, Joan Ferrandis d'Heredia amb ``La vesita´´,retrate de realitat cortesana valenciana. -
LA LITERATURA DEL SEGLE XVII
Periode artístic, Barroc,entre Renaixement i Neoclàsic, caracteritzat per actitud de desengany i frustració enfront la societat.
Moviment cultural tambè a la literatura, escultura, pintura, arquitectura i arts escèniques.
Popular en monarquies absolutistes, emfatitza la seua autoritat, riquesa i estil de vida.
Tema, dramàtic, centrat en religió i l'estil. -
LA LITERATURA DEL SEGLE XVII
*Temes
-Pas del temps: brevetat de la vida i proximitat de la mort.
-Obsessió per lluitar: L'esser humà decidix la seua pròpia vida.
-Caricatura tragicoburlesca de l'existència.
-Pessimisme polític
*Recursos
-Artificiositat lèxica i sintàctica, oscuritat de conceptes.
-Contrats: vida/mort, bellesa/lletjor...
-Deformació de realitat, caricatura o bellesa absoluta.
-Figures retòriques; hipèrboles, metàfores... -
BARROC VALENCIÀ
Influenciada Castellana, usa estil i mètrica castellans (romanços...) i estructures mètriques italianes ( sonets..)
Poesia
Francesc Vicent Garcia, obra breu ``L'armonia del Parnàs´´ Prosa
Pere Joan Porcar, el seu dietari, on descriu pictòricament València. Teatre
Francesc Fontanella, `` Lo desengany´´
Francesc Mulet, obres:
La infanta Tellina i el rei Matarot,parodia intrigues amoroses de cort cavalleresca
Los amors de Gaiferos i Melidendra, comedies brivones, paròdia amor carolingi. -
LA LITERATURA DEL SEGLE XVIII
Culmina la Decadència, el trionf de tropes borbones i amb l'implantació del decret de Nova Planta, s'imposa el castellà amb retroés del valencià, defensada per alguns autors i el poble, mostrant-lo en la literatura popular.
Corrent, el Neoclassicisme, influència de il.lustració francesa, característiques:
-Correcció i harmonia en obres literàries
-Raó als sentiments
-Noves regles i preceptes
-Gènere destacable teatre. -
LA LITERATURA DEL SEGLE XVIII
*Lírica
- Col.loquis, tradició popular i satírica. Informan de costums, amb humor, personatges i escenes valencianes, majoritariament anònims.
Carles Leon, Els dos Bessons Nelo i Quelo, didàctica i moratlizadora .
-Poesia culta, aamb simetría i equilibri formals. Mètrica: sonets, romanços... Subgèneres són, poesia narrativa , satírica, didàctica o erudita.
Joan Baptista escorihuela i Joan Ramis -
LA LITERATURA DEL SEGLE XVIII
*Prosa
-Prosa erudita, vol transmetre coneixement,.
Baldiri Reixac,Instruccions per l'ensenyança de minyons, de l'educació dels xiquets.
Prosa narrativa, explica fets, anècdotes...
Lluís Galiana, Rondalla de rondalles. Refleteix la manera de parlar i cultura popular a València.
Rafael d'Amat, Calaix de sastre, descriu detalladament la vida de l'època. -
LA LITERATURA DEL SEGLE XVIII
Teatre
Convivència del teatre medieval, barroc i altre ajustat al Neoclassicisme.
Característiques:
-Regla de tres unitats: temps, lloc i acci.
-Temes històrics, mitològics i religiosos amb finalitat didacticomoral.
-Obres en vers.
-Tragèdia, gènere relevant.
Mès representadala, Lucrècia, autor Joan Ramis, el seu ultratje i suïcidi provoca l'alçament del poble contra el rei, creant-se la República romana.
Defensa la llibertat enfront la tairania, sense castellanismes i cinc actes.
