-
Sitar
El sitar és un instrument de corda arrencada que s'utilitza principalment en la música hindustà i la música clàssica índia. Existia abans als anys 1700, principalment a l'Índia. Però al 1700 es va convertir en un instrument molt popular i va ajudar a influir en els avenços de la guitarra. Un sitar pot tenir entre 18 i 21 cordes, molt més que el d’una guitarra moderna. -
Period: to
Evolució guitarra clássica
-
La sisena corda
Iniciat el segle XVIII Jacob Otto afegeix la sisena corda a la guitarra i s'estandarditza l'afinació moderna, el canvi més significatiu sofert per aquest instrument -
la guitarra torna a ser popular
El segle xvii fou un període de decadència, i no és fins ben entrat el segle xviii que Miguel Garcia (conegut com el Pare Basili) la introduí en els ambients aristocràtics, la guitarra d'aquesta manera va guanyar més popularitat. -
millora la resonancia
A la fi del segle XVIII i principis del XIX, algunes guitarres usaven sis cordes simples i van emprar unes barres de reforç sota de la tapa harmònica. Aquestes barres van ser afegides per reforçar l'estructura i permetre aprimar la tapa per obtenir una major ressonància i una millor distribució del so al llarg de la tapa harmònica. -
el cargol metàl·lic
Altres desenvolupaments contemporanis inclouen l'ús d'un mànec reforçat i elevat usant fusta de banús o palisandro, i l'aparició d'un mecanisme de cargol metàl·lic en lloc de les clavilles de fusta per afinar. -
millores
En el segle xix la guitarra va arribar al millor so, bellesa en el timbre i projecció sonora amb l'augment de la caixa de ressonància i amb l'eixamplament del mànec. -
Johann Stauffer
Johann Stauffer té una reputació llegendària per avenços en la construcció de la guitarra, inclount un mànec ajustable i reforçat amb acer i les clavilles de cargol sense fi que encara es fan servir a les guitarres modernes. -
Antonio de Torres
Entre els anys 1850 i 1892, el fabricant de guitarres Antonio de Torres va desenvolupar un instrument de guitarra més gran i més ressonant que coneixem actualment. -
L'ús del posicionament de les mans
A mitjans de segle, la història de la guitarra moderna assoleix un gran apogeu amb el valencià Francisco Tàrrega, creador de l'escola moderna i autor del canvi en l'ús del posicionament de les mans i la manera de polsar les cordes -
Guitarra acústica
Guitarra acústica: és aquella guitarra que posseeix cordes de metall. Aquest tipus de guitarra acústica té el seu origen en l Martin i Orville Gibson, luthieres estatunidencs que van desenvolupar el seu treball a la fi del segle XIX. Igual que les guitarres espanyoles, aquestes guitarres es diuen acústiques ja que no necessiten cap artefacte elèctric per a executar-les. -
Guitarra espanyola a Latinoamèrica
De la importància i el desenvolupament de la guitarra clàssica espanyola a Llatinoamericà, durant el segle XX, Mèxic considerava el millor compositor per a guitarra de tots els temps al mexicà Manuel M. Ponce (1882/1948) Pianista, compositor, director d'orquestra crític musical que tan important paper va exercir en la història artística del seu país. I, l'obra del qual, tant per l'extensió com per la qualitat, en l'actualitat és pedra angular del repertori dels guitarristes de tot el món. -
Es valora la guitarra
Gràcies als guitarristes de l'època, cadascun amb el seu propi estil van aconseguir vèncer la indiferència dels públics que només desitjaven escoltar música espanyola, dels músics que rebutjaven les transcripcions, dels conservatoris per als quals un guitarrista no era un músic i la guitarra era un instrument inferior. -
Grans compositors
Els primers grans compositors espanyols del segle XX Isaac Albéniz i Enrique Granados es van submergir sense prejudicis en les arrels nacionals i sobretot en la música popular andalusa que gaudia d'un gran auge en l'època.
Posteriorment, compositors com Manuel de Falla, Joaquín Turina, Federico Moreno Torroba , Joaquín Rodrigo juntament amb Leo Brower van compondre nombroses obres simfòniques o per a guitarra solista. -
josé Ramirez III
Ja al segle xx, el luthier espanyol José Ramírez III al costat del guitarrista Narciso Yepes li afegiren quatre cordes més en les greus, sobre un ampli mànec els múltiples trasts permeten ampliar notablement la gamma de sons de la mà esquerra. -
Edat d'or
El segle XX, és l'edat d'or de la guitarra clàssica espanyola. En aquest segle aconsegueix la seva definitiva maduració com a instrument i s'estableixen les normes d'interpretació d'aquesta. Les grans generacions de compositors i intèrprets han portat a la guitarra pel cap alt alt. -
La meva data de naixement
