-
Renaixença
Des del voltant de l'any 1830, en el context cultural del Romanticisme i dins d'un Estat liberal espanyol amb dificultats per a aconseguir un desenvolupament econòmic harmoniós, va sorgir a Catalunya un ampli moviment cultural i literari conegut com la Renaixença. La seva finalitat era la recuperació de la llengua i dels senyals d'identitat de la cultura catalana, encara que mancava d'aspiracions i projectes polítics. -
Period: to
Antecedents
-
Jocs Florals
L'any 1859, es ressalta la contribució significativa de Joaquim Rubió i Ors en el restabliment dels Jocs Florals com un mitjà per a fomentar la llengua i la literatura catalanes. Aquest esdeveniment va propiciar la fortificació del moviment cap a mitjan segle XIX, amb la meta de mantenir la integritat de l'idioma escrit enfront del català col·loquial, percebut com més vulgar pels cercles culturals elitistes. -
Valentí Almirall
En 1879, Valentí Almirall funda el primer diari íntegrament escrit en català, el Diari Català, i en 1880, convoca el Primer Congrés Catalanista. Durant aquest congrés es plantegen demandes com la creació d'una comissió defensora de la llengua catalana, una acadèmia de la llengua catalana i una comissió de defensa del dret civil català. -
Period: to
Nacionalisme Progressista
-
Centre Català
En 1882, Almirall funda el Centri Català, la primera organització política de caràcter catalanista, que exclou a membres de partits polítics "sucursalistes" espanyols i s'encarrega de desenvolupar un projecte polític catalanista i reivindicatiu, així com d'establir centres de propaganda del catalanisme en tota la regió. -
Memorial de Greuges
En 1885, Almirall impulsa la redacció d'un Memorial de Greuges, que és presentat al rei Alfons XII. Aquest document denuncia l'opressió de Catalunya i reclama l'harmonització dels interessos i aspiracions de les diferents regions espanyoles. -
Lliga de Catalunya
Es produeix una fractura en el si del Centre Català comporta la partida de la majoria dels seus afiliats, els qui formen una nova organització: la Lliga de Catalunya, liderada per figures com Àngel Guimerà o Enric Prat de la Riba, enfocament més conservador que el projecte presentat per Valentí Almirall, la qual cosa dona una major vinculació entre la Lliga i els membres de la burgesia catalana. No es converteix en un partit polític preparat per a eleccions amb una base social. -
Period: to
Nacionalisme Conservador
-
Missatge a la reina regent
La Lliga de Catalunya, una vegada constituïda, duu a terme una de les seves primeres iniciatives: la redacció d'un "Missatge a la reina regent" (1888) dirigit a Maria Cristina amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona. En aquest missatge, es reivindica l'autonomia política per a Catalunya, tornant a abordar els greuges i les aspiracions del catalanisme moderat. -
Unió Catalanista
Després de la lluita per la defensa del dret civil català, sorgeix la necessitat d'organitzar millor el moviment catalanista. Per això, la Lliga de Catalunya proposa una nova entitat que coordini tots els grups catalanistes regionals. Així, neix la Unió Catalanista, federació per a difondre idees regionalistes i donar programes comuns per a tots els grups catalanistes. Amb un important suport a la Catalunya rural, cerca evitar l'hegemonia barcelonina que havia caracteritzat al catalanisme. -
Bases de Manresa
La Unió Catalanista, després de reunir els seus delegats a Manresa, redacta les bases per a una futura constitució política de Catalunya. Aquestes representen el pensament catalanista conservador i tradicionalista, reflectint principis del catalanisme polític i expressant el paper que Catalunya hauria d'exercir en la política espanyola. Estructurades en disset articles, proposen un poder regional basat en la sobirania de Catalunya i una organització territorial centrada en comarques i municipis. -
Lliga Regionalista
La crisi de 1898 dona origen a la Lliga Regionalista a Catalunya, liderada per Prat de la Riba i Cambó. Va sorgir en resposta al fracàs del govern Silvela, representant els interessos de la burgesia catalana. Amb un enfocament conservador, lluitava contra la corrupció i advocava per l'autonomia catalana. En les eleccions de 1901, va obtenir quatre diputats, marcant la fi del caciquisme. Fins a 1923, la Lliga es va establir com el partit dominant a la regió.