-
Period: to
Regència de Maria Cristina
Després de la mort de Ferran VII el 29 de setembre de 1833, va començar la regència de Maria Cristina per a dirigir els assumptes polítics, dels quals va haver-hi molts conflictes posteriorment. La seva filla Isabel II en arribar a la majoria d'edat la regència de Maria Cristina va arribar a la seva fi, destacant el seu rebuig a la regència oferint-la a Espartero el 12 d'octubre de 1840. -
Estatut Reial
Maria Cristina va publicar l'Estatut Reial, una carta que reuneix 50 articles poc extensos i considerats incomplets. Servien per a organitzar les Corts, és a dir les seves funcions i les relacions amb el monarca. En l'Estatut Reial destaca l'absència de drets per al ciutadà i l'absència d'articles dedicats als Ministres. -
Desamortització Mendizábal
El 29 de juliol de 1837 és promulgada la desamortització per part de Juan Álvarez de Mendizábal. Va ser una estratègia suggerida durant el regnat d'Isabel II per a aconseguir ingressos per a la guerra carlista i modernitzar l'economia. Les subhastes públiques van generar tensions amb l'església i desigualtats socials, ja que beneficiava principalment a la noblesa i la burgesia, marcant un significatiu canvi en la societat. -
Period: to
Regència d’Espartero
La substitució de Maria Cristina per Espartero, causada per la revolució de 1840, deixa Espanya en mans d'una persona summament abusiva que va provocar bastants conflictes dels quals van crear un ambient políticament inestable, portant a la fi de la regència d'Espartero el 16 de juliol de 1843. -
Desamortització clergat secular
El 2 de septiembre de 1841 el regnat Espartero va donar a lloc la desamortització de béns del clergat secular, era un projecte que continuava amb la política que va indicar Mendizába, el que pretenia fer era modernitzar la societat espanyola en separar els béns de l'esfera religiosa, generar molts de ingressos per al govern i per últim però no menys important era redistribuir la propietat de la terra. -
Bombardeig Barcelona
El 3 desembre de 1842 mentre Espartero exercia el seu paper com a regent durant el regnat d'Isabel II va donar l'ordre d'atacar la població civil a Barcelona per sufocar una gran revolta contra el seu govern. El bombardeig va danyar 462 edificis i estructures molt importants provocant entre 19 i 30 morts ja que estaba compost per més de mil projectils. -
Period: to
Dècada moderada
Període caracteritzat amb l'arribada de Narváez, el general que va assumir el poder a Espanya. El qual va ser sempre triat després de les diverses eleccions que es van realitzar, establint una monarquia constitucional amb un sistema polític conservador. Però les tensions entre els progressistes va donar resultat a una revolució que donaria pas a l'arribada del bienni progressista. -
Creació guàrdia civil
La creació de la Guàrdia Civil va ser el 28 de març de 1844 cuán per Reial decret es crea un (cos especial de força armada d'infanteria i cavalleria) que al principi es componia de 14 caps, 232 oficials i 5769 guàrdies que estaven repartits en 14 terços, i tot això estaba sotmès sota la independència del Ministeri de Governació -
Constitució del 45
La Constitució de 1845 a Espanya va establir una monarquia constitucional amb poder concentrat en el monarca, sufragi censatari i l'Església catòlica com a religió oficial. Tot i intentar limitar els moviments liberals, va ser criticada per perpetuar les desigualtats socials. No va resoldre les tensions polítiques i socials i va ser revocada el 1869 durant la Revolució Gloriosa. -
Period: to
Bienni progressista
Després de la revolucion de 1845, Esparter al costat de
O' Donnell es converteixen en líders del Bienni progressista gràcies a Isabel II. És una etapa on hi ha intencions reformistes i canvis en la societat, però que no s'arriben a dur a termeper per la unió de O' Donnell amb Narváez, els quals varen guanyar a Espartero. -
Llei de ferrocarrils
La Llei de Ferrocarrils de l'any 1855 va ser molt important per al transport i el desenvolupament econòmic de la xarxa, gràcies a aquesta llei van poder captar les capitals estrangeres per dur a terme la construcció tot i que van sacrificar molts d'ingressos d'alguns sectors de la indústria espanyola. -
Vaga general del 55
Espanya va viure la seva primera vaga general i específicament a Catalunya el 2 de juliol de 1855 tot això gràcies al sorgiment del proletariat industrial. El motiu principal d'aquesta vaga era per què dissolien associacions obreres il·legalment, aquesta vaga va durar 10 dies i protestaven ja que volien llibertat associativa millors salaris i jornades més curtes i deien amb suport massiu i el lema "associació o mort". -
Period: to
Darrers anys ( Regnat d'Isabel II )
Una vegada que es restaura la Constitució de 1845, comencen noves crisis polítiques, a més d'econòmiques, provoquen un gran desequilibri en la societat provocant la Batalla del Pont d'Alcolea el 28 de setembre de 1868, batalla amb la qual el regnat d'Isabel II termina. -
Guerra Cotxinxina
La Guerra o Confrontació Cotxinxina va tenir lloc entre 1858 i 1862 al sud de Vietnam, va ser una campanya militar liderada per una aliança entre França i Espanya. El motiu inicial de la intervenció va ser l'assassinat del missioner dominicà Díaz Sanjurjo. França va argumentar que estava defensant la civilització occidental i va demanar a Espanya unir-se a una expedició punitiva conjunta. Els espanyols es van unir a l'expedició sense una raó clara per participar. -
Guerra del Marroc
Marroc va atacar forts propers a Ceuta i Melilla,creant conflicte amb Espanya, van dir al sultà del Marroc sancionar els responsables d'atacar i com el sultan del Marroc no va fer res, Espanya va declarar la guerra 22 d'octubre1859. Amb el suport britanic i frances l'exèrcit espanyol va avançar conquerint Tetuan,després de la batalla Wad Ras,varen aconseguir la pau deixant lliure Tetuan als espanyols, gracies a aixo es va celebrar a Espanya amb l'exhibició del botí i armes marroquines a Madrid.