-
La guerra dels set anys a Europa.
- La Guerra dels Set Anys fou un conflicte armat ocorregut entre els anys 1756 a 1763 per determinar el control de Silèsia a Europa així com la supremacia colonial a l'Amèrica del Nord i a l'Índia.
-
Period: to
Som la revolució - Grup 4.
-
Declaració de drets.
- Els representants de les tretze colònies dels estats units es van reunir a Filadèlfia per fer la declaració de drets i posteriorment es van iniciar el primer moviments d'armes. En aquesta declaració s'enunciaven els principis de sobirania nacional,divisió de poders i sufragi. Aquesta declaració va ser la base de la independència dels Estats Units.
-
Motí del té.
- Al mar es van llençar uns cargaments de té que van ser uns actes de protesta dels colons dels Estats Units contra la Gran Bretanya. Es va dur a terme al port de Boston.
-
Signatura de la declaració.
- Els representants de les tretze colònies dels estats units es van reunir a Filadèlfia per fer la declaració de drets i posteriorment es van iniciar el primer moviments d'armes. En aquesta declaració s'enunciaven els principis de sobirania nacional,divisió de poders i sufragi. Aquesta declaració va ser la base de la independència dels Estats Units.
-
Crisi econòmica.
- Thomas Jefferson, va redactar una declaració on s'enunciaven els principis de sobirania nacional,divisió de poders i sufragi. Amb això es va signar la declaració d'independència i es va formar els Estats Units d'Amèrica del Nord. Els nous estats van formar una república dirigida per un president i una assemblea que eren triats per els ciutadans majors d'edat. El destí dels Estats Units es va lliurar amb una guerra contra Anglaterra. Finalment van derrotar a l'antiga metròpoli.
-
Pau de Versalles.
- Amb la Pau de Versalles signada, Gran Bretanya reconeixia la independència dels Estats Units després de la derrota a la batalla de Yorktown.
-
Llegat dels Estats Units.
- El nou Estat va redactar la primera Constitució de la història. En aquesta Constitució, s'hi establia la república federal en el que els tretze estats tenien capacitat d'autogovern.
-
Revolta dels privilegiats.
- El rei Lluís XVI va fer una assemblea per convèncer els privilegiats de que paguessin impostos però es van negar.
-
Males collites.
- En aquest any el preu del pa va augmentar per les males collites i van provocar motins dels grups menys afavorits.
-
Assamblea constituent.
- L'objectiu de l'assemblea era desmuntar l'antic Règim i redactar una constitució i es va aprovar el decret d'abolició dels drets feudals que consistia en suprimir el delme i els drets jurisdiccionals dels senyor feudals. També en aquest any, es va redactar la declaració de Drets de l'Home i el Ciutadà en el qual garantien la llibertat,igualtat i propietat.
-
Revolució popular.
- Els ciutadans parisencs es van manifestar i van assaltar la Bastilla que era una antiga presó política de Lluís XVI. Així va començar la revolució popular. A Lluís XVI va haver d'acceptar les propostes del tercer Estat i reconèixer la legalitat de l'Assemblea Nacional Constituent.
-
Reunió a Versalles.
- Cada estament redactava quaderns de queixes i problemes i ademés donaven propostes. Aquests quaderns es mostraven els Estats Generals en Versalles. Als Estats Generals, la noblesa i el clergat pretenien que es votés per estament,el que donava la majoria dels privilegiats. Els membres del Tercer Estat van defensar el vot per persona.
-
Aprovació de constitució.
- Al setembre de 1791 es va aprovar la Constitució ,un text legislatiu que reconeixia: -El règim polític era la monarquia parlamentària. -Divisió de poders: El poder judicial estava en mans de l'assamblea nacional, l'executiu estava en mans del rei i el judicial el controlaven els tribunals -L'assemblea seria triada per sufragi censatari en el que els votants havien de tenir mínim 25 anys i havien d etenir una propietat.
-
Assemblea legislativa.
- Es van redactar noves lleis per donar igualtat,prohibir la tortura i obligar a pagar impostos.Molts privilegiats van emigrar a França ja que anaven en contra de la Revolució.Lluís XVI va intentar fugir de París per unir-se als austríacs pero va ser detingut a Verennes. Amb això, Prússia i Austría van declarar la guerra de França on van assaltar el Palau de les Tullerías, el qual era la residència dels reis. El monarca va ser destituït on la revolució va estar en la seva etapa més radical.
-
Convenció republicana.
- L'assemblea legislativa va ser reemplaçada per un govern republicà. La convenció va comdemnar a Lluís XVI per traïció i al 1793 va ser executat a la guillotina. Els jacobins que eren uns representants de la burgesia mitjana van aconseguir el poder (dictadura del Terror). I els girondinos que eren uns representant de l'alta burgesia, van ser perseguits i molts d'ells executats.
-
Directori.
- La es va endinsar en una fase moderada. En aquest any, es va redactar la constitució de l'any III on es reconeixia la sobirania nacional i la separació de poders. Es va assejar la fórmula del Directori, així denominat perquè el poder executiu quedava en mans de 5 membres. Napoleó bonaparte va donar un cop d'Estat el 18 de novembre de 1799 (Brumari),recolzat per l'alta burgesia per posar fi el sistema.
-
Cònsol Vitalici.
- Al 1802 Napoleó es va fer nomenar cònsol vitalici.
-
Consolat.
- Napoleó va ser anomenat cònsol i va posar fi al directori. Aquesta etapa es va caracteritzar per un govern personalista i autoritari reflectit en la Constitució de 1800. Va proposar estabilitat a França mitjançant un govern que representés els interessos de la burgesia i s'allunyés del poder als sectors més radicals. En el 1802 es va fer anomenar cònsol vitalici a causa del poder assolit.
-
Rebel·lació contra la metròpoli.
- Entre el 1808 i el 1826 les colònies espanyoles d'Amèrica continental es van rebel·lar contra la metròpoli i es van declarar independents.
-
Invasió d'Espanya.
- Portugal es va posicionar en el costat d'Anglaterra, de manera que Napoleó va voler envair Portugar i en el seu pas també va envair Espanya. Napoleó, va trobar dificultats com la guerra de la independència.
-
Convocació congrés de Viena.
- Va ser convocat perquè tenien com a objectiu procedir el reajustament territorial d'Europa i garantir una pau duradora que evités revolucions. Els principals canvis van ser: -França va tornar a les fronteres que tenia abans de la revolució. -Es va enfortir els "Estats tap" per dificultar una possible extensió francesa. -Austria,Prússia i Rússia van guanyar territoris. Es van establir principis ideològics de la Restauració.
-
L'Imperi.
- Napoleó va adquirir cada vegada més poder i es va proclamar emperador en el 1804. Es va concentrar en l'alta burgesia i l'exèrcit. Va promulgar un nou codi civil que garantia la llibertat,la igualtat i la propietat privada. Va mantenir els principis de la revolució. L'educació va ser utilitzada com a mitjà de control moral i polític i la llibertat de premsa es va retallar.
-
Revolució del 1820.
- Va afectar a Espanya,Nàpols i Grècia. Va començar a Espanya on el comandant Riego es va pronunciar contra la monarquía de Ferran VII. Això va donar lloc al Trienni Liberal en els quals van aconseguir que el rei jurés la Constitució de 1812 (la pepa). El moviment va acabar amb la intervenció de la Santa Aliança que va envair Espanya a l'any 1823 i va restaurar l'absolutisme.Finalment, Turquia va reconèixer la independència del Nou Estat a l'any 1829.
-
Primers moviments nacionalistes.
- Es va iniciar la insurrecció i a l'any següent els grecs van independitzar-se.
-
Batalla de Leipzig.
- A la Batalla de Leipzig, Napoleó va ser vençut i un any després (1814) va ser desterrat a l'illa d'Elba. Temps després, va tornar a agafar el poder durant cent dies i a l'any 1815 va ser derrotat a Waterloo i desterrat a l'illa de Santa Elena on va morir a l'any 1821.
-
Intervenció militar.
- En aquest any, França i Anglaterra van intervenir militarment i van ajudar a derrotar l'imperi Otomà que va reconèixer la independència grega en 1829.
-
Independència de Bélgica.
- Bélgica es va independitzar després d'estar unida amb els Països Baixos des del 1815. Va formar un nou Estat basat en una monarquía constitucional representada per Leopold I.
-
Revolució del 1830.
- França va ser l'epicentre d'aquesta revolució on Carles X de Borbó va restablir l'absolutisme monàrquic. Després d'aquestes revoltes, ell es va veure obligat a abdicar en la figura de Lluís Felip d'Orleans qui va instaurar un règim polític liberal se signe doctrinari amb sufragi censatari.
-
Revolució del 1448.
- Es va caracteritzar per la seva extensió en els països. Va tenir un component de revolució social i obrera. Tot va començar a França on Lluís Felip va patir una revolució que el va expulsar de França i es va proclamar la segona república amb un clar matís social. El nou govern va ficar 10 hores de la jornada laboral. Després de la constitució de l'any 1948, el nebot de Napoleó, Lluís Napoleó Bonaparte va ser nomenat president i a l'any 1852 va ser emperador que se'l coneixia com Napoleó III.
-
Unificació a Ìtalia.
- Es va iniciar a l'any 1859 quan Cavour que era el cap del govern piemontès va iniciar una guerra contra Àustria i va aconseguir l'annexió de la Llombardia. Ademés, Garibaldi va enderrocar els monarques dels Estats del centre i sud d'Itàlia.
-
Unificació d'Alemanya.
- Alemanya estava dividida en 39 Estats i el seu principal problema era la rivalitat entre Prússia i Àustria. A l'any 1861, Guillem I va accedir el tro prussià i va nomenar canceller a Otto Von Bismarck que va propiciar una política militarista i agressiva amb els Estats veïns.
-
Guerra a Dinamarca.
- Otto von Bismarck va declarar la guerra de Dinamarca. La guerra dels Ducats o segona guerra de Schleswig va ser un conflicte militar que va enfrontar a l'Imperi austríac i Prússia contra Dinamarca el 1864. Aquest últim país va sortir derrotat, per la qual cosa va haver de cedir Schleswig-Holstein que va ser annexionat per les altres dues potències.
-
Guerra d'Àustria.
- Otto von Bismarck va declarar la guerra d'Àustria.
-
Guerra de França.
- Otto von Bismarck va declarar la guerra de França.
-
Victoria de les guerres d'Otto von Bismarck.
- La victoria d'aquestes guerres li va permetre unir tots els Estats sota el ceptre del rei de Prússia. A l'any 1871, es va produir la proclamació del II imperi Alemany i de Guillem I com a emperador.