-
Period: to
Primera fase Guerra Civil
L’objectiu dels militars rebels fou ocupar la capital de l’Estat, Madrid.
El general Mola ho havia intentat des del nord, però va ser frenat a les serralades del Sistema Central.
Franco va iniciar un ràpid avanç des del sud. -
Guanya la coalició d'esquerres
Es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola. Les eleccions van ser guanyades per la coalició d'esquerres, el Front Popular. -
Eleccions del 1936
Es van desenvolupar enmig d’un clima de gran divisió entre
dretes i esquerres. La convocatòria electoral no va calmar la situació i la tensió entre les forces socials i polítiques era gran.
Grans propietaris, l’església i la burgesia no concordaven amb les reformes proposades per les esquerres i el clima polític es va crispar encara més amb l’assassinat de
José del Castillo. Com a reacció, un grup de guàrdies d’assalt va assassinar a José Calvo Sotelo.
El govern no podia garantir l’ordre públic. -
Progressió del cop
Franco arriba a Tetuan i es posa al capdavant de les tropes africanes. Es dirigeix cap a la Península al front de l’exèrcit d’Àfrica.
Mola decreta l’estat de guerra a Pamplona i amb els requetès controla Navarra.
Simultàniament, els militars de la conspiració s'aixquen en diverses ciutats dels país. Els colpistes s'imposen a la Meseta Nord, Saragossa, Galícia, Mallorca i Sevilla fins a controlar tota Andalusia Occidental. -
Alçament militar a Melilla
El cop d’estat va ser dissenyat per un sector dels conservators i de l’exèrcit després del triomf del Front Popular amb Sanjurjo (Lisboa) i Mola (Pamplona) com a caps de la conspiració.
També amb el coronel Yagüe (Àfrica), els generals Queipo de Llano (Sevilla), Goded (Mallorca) i la Falange (dirigit per Primo de Rivera),
L’alçament militar va començar a Melilla quan el coronel es va aixecar en armes contra la República, i es va estendre ràpidament a Ceuta. -
La insurrecció s'estén.
L'alçament militar es va estendre a la resta del protectorat
del Marroc. L’exèrcit d’Àfrica, el més professional i més ben equipat de les forces armades espanyoles, va ser clau per fer possible el cop i, posteriorment, la guerra.
Al mateix moment Franco es va assegurar l’èxit de l’aixecament a les Canàries. -
A Catalunya...
A Barcelona els militars insurrectes van sortir a ocupar els centres de poder de la ciutat, amb poc suport.
La Generalitat va defensar la República i sufocar els insurrectes.
Al llarg del dia, guàrdies d’assalt, guàrdies civils i obrers armats van anar controlant els llocs on s’havien rebelat i Goded va ser fet presoner. El president Companys el va convèncer que anunciés per radio la seva derrota. Així acaba l’aixecament militar a Barcelona. -
Period: to
El govern de Giral
Durant l'estiu i la tardor del 1936, la lleialtat a la República durant la Guerra Civil Espanyola va portar a una transformació en l'estructura de poder. La insurrecció va generar ansia per a una revolució social. El govern de José Giral va dissoldre l'exèrcit i la policia tradicionals, establint batallons de voluntaris.
Es va substituir el poder de l'Estat per organismes revolucionaris populars, principalment liderats pel Front Popular i també es van impulsar canvis socials. -
Entren a la península
Les tropes d’Àfrica, legionaris i regulars sota el comandament del general Franco van entrar a la península amb la intenció d’ocupar Madrid. -
Resposta de les esquerres
Casares Quiroga es substituït per com a cap de govern per José Giral que va dissoldre l’exèrcit i lliurar armes a les organitzacions del Front Popular i dels sindicats.
Part de l’exèrcit i de les forces de seguretat es va mantenir fidel al govern i van sufocar el cop a gran part d’Espanya, concretament on les forces obreres i d’esquerres tenien més presència. -
El cop militar no triomfa
El cop no va triomfar però es va fer evident que el país havia quedat dividit en dos bàndols i que hi hauria una guerra civil. -
Comitè Central de Milícies Antifeixistes (Catalunya)
Aquest òrgan presidit per Companys, es va constituir i durant dos mesos es va convertir en el centre de poder de Catalunya. -
Creacionistas de la Junta de Defensa Nacional
Es va constituir a Burgos la Junta de Defensa Nacional
(JDN) presidida pel general Cabanellas, que va aprovar alguns decrets que derogaven la legislació republicana. -
Entren a Almendralejo, Mérida i Badajoz
A l’agost les tropes dels nacionals sota el comandament de Yagüe van entrar a Almendralejo, Mérida i Badajoz, on hi
va haver una forta repressió.
En el seu avanç Franco es va desviar cap a Toledo per tal d’alliberar als insurrectes que estaven assetjats a l’alcàsser des del cop d’estat. -
El general Mola ocupa Irun i Sant Sebastià
Al nord, el tancament de la frontera francesa va impossibilitar l’arribada de material bèl·lic a la zona republicana. El general Mola va ocupar Irun i Sant
Sebastià i a l’octubre l’exèrcit de Galícia va connectar amb Oviedo, que estava aïllada enmig del territori republicà -
Period: to
Govern de Largo Caballero
Al final de l’estiu gran part de les forces polítiques van reclamar un poder estatal fort i un
pacte antifeixista.
El 5 de setembre de 1936, el socialista Largo Caballero va formar a Madrid un govern amb republicans, socialistes i per primer cop comunistes. Dos mesos després s’hi van incorporar quatre ministres anarcosindicalistes. Largo Caballero pretenia crear una gran aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra gràcies a la reorganització de l’Estat. -
Granco generalíssim
Franco va ser escollit a Salamanca pels generals de la JDN
per exercir de comandament militar únic i pocs dies després, els generals van decidir concentrar en la figura de Franco tots el poders.
D’aquí va sorgir el decret de 29 de setembre de 1936 que
nomenava Franco “Generalíssim de les forces nacionals” i “cap del govern de l’Estat espanyol”. -
Nou govern de la Generalitat (Catalunya)
Es va formar un nou govern de la Generalitat, presidit per Josep Tarradelles, en el qual estaven representades pràcticament totes les forces republicanes i obreres de Catalunya, incloent-hi la CNT, i el Comitè Central de Milícies
Antifeixistes es va dissoldre. -
Franco va guanyant poder
Té lloc el traspàs de poders a Burgos, la capital de la zona
nacional, i es va constitueix també la Junta Técnica del Estado embrió d’un futur govern. Així Franco estava assumint progressivament el poder absolut. -
Decret per la disciplina
Es fa un decret pel qual les milícies armades del
falangistes i dels requetès s’havien de militaritzar i per tant es van haver de sotmetre a la disciplina de l’exèrcit, ja que Franco veia en aquestes milícies un obstacle al seu poder
creixent. -
Fets de Maig de 1937
Aquests fets de maig marquen un canvi important en l’evolució política de la zona
republicana: la influència anarquista va disminuir i la presència comunista va augmentar
en tots els àmbits.
Es va constituir un nou govern de la Generalitat presidit per Lluís Companys i integrat bàsicament per ERCi el PSUC. La CNT-FAI va quedar fora del govern. -
L'ajuda italiana
Els italians van iniciar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, on van sofrir una derrota contundent per part de l’exèrcit de la República. -
Ataquen Madrid i la costa Mediterrània
Van atacar el sud de Madrid (batalla del Jarama), però no van aconseguir aïllar la capital. En la resistència de Madrid es van troboar Brigades Internacionals i les columnes de voluntaris catalans.
Mentrestant els nacionals capitanejats per Queipo de Llano van ocupar la costa del Mediterrani fins a Malaga, amb el suport dels avions alemanys i italians i dels vaixells i
submarins italians que bombardejaven les ciutats des del mar i bloquejaven els ports republicans. -
Period: to
Govern de Negrín
La guerra civil va portar a una crisi política ia l'ascens de Juan Negrín com a líder. Es va il·legalitzar el POUM i el seu líder, Andreu Nin, va ser assassinat. Negrín va traslladar el govern a Barcelona el 1937, generant tensions amb la Generalitat. El 1938, la República va proposar una sortida negociada, però Franco va rebutjar l'acord. L'esperança en una aliança antifeixista es va esvair amb l'acord de Munich. -
Period: to
Segona fase Guerra Civil
Davant les dificultats per prendre Madrid, es busca l'ocupació de la franja cantàbrica. La estreta franja que comprenia Astúries, Cantàbria i Biscaia havia quedat a la zona republicana, però aïllada de la resta de la Península. Els insurrectes controlaven Navarra i Àlaba i Sant Sebastià, però el territori basc i els seus recursos miners es mantenia en mans de la República.
Els principals combats es van produir entre l’abril i el novembre de 1937. -
Franco caudillo
Es va promulgar el decret d’unificació pel qual la falange i el
tradicionalisme s’unificaven sota la direcció de Franco.
Aquesta unificació es va acceptar ja que la prioritat era guanyar la guerra i el poder creixent de Franco que tenia el suport de l’exèrcit.
Així s’instaurava una dictadura militar de caràcter feixista amb un líder que acumulava tots el poders.
En pocs mesos s’havia creat un Estat totalitari i, Franco n’era el caudillo. -
Càstig al País Basc
Els nacionals, comandats pel general Mola, van desencadenar una gran ofensiva contra el País Basc, durant la qual es va produir el bombardeig de Guernika. Aquesta ciutat, atacada pels avions alemanys de la Legió Còndor, va quedar totalment destruïda. -
Els nacionals ocupen Bilbao
Després de durs enfrontaments, els republicans, sense artilleria ni aviació, van haver de cedir, i els nacionals van ocupar Bilbao. -
Alleugerir pressió al nord
Amb la finalitat d’alleugerir la pressió al nord, els republicans van iniciar una ofensiva al centre peninsular, amb la batalla de Brunete, i posteriorment, al front d’Aragó amb la batalla de Belchite. -
Atacs a Aragò
Va començar una important ofensiva republicana sobre Terol que va ser ocupada.
Però al més de febrer Franco va tornar a ocupar Terol i va aprofitar el desgast sofert per les tropes republicanes per iniciar la companya d’Aragò, al març de 1938 els nacionals van atacar el front d’Aragó. -
Period: to
Tercera fase Guerra Civil
Batalla de l’Ebre.
Al final del 1937 els comandaments republicans encara confiaven en la possibilitat de guanyar la
guerra, per això van intentar un seguit de reformes de l’exèrcit.
El nou exèrcit republicà va desfermar diferents ofensives. -
Period: to
Quarta fase Guerra Civil
Ocupació de Catalunya. -
Ofensiva de l'exèrcit franquista
Va començar la gran ofensiva de l’exèrcit franquista. Els
nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre.
Pel sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. L’ofensiva va avançar ràpidament davant una resistència aïllada i mal coordinada. -
Els nacionals a Tarragona
Els nacionals entren a Tarragona, i paral·lelament l’aviació bombardeja nombroses localitats catalanes. -
L’exèrcit franquista entra a Barcelona
-
Period: to
La fi de la república
El febrer del 1939, l’únic territori en mans de la República era l’anomenada zona centre, que comprenia Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria.
El president del govern republicà havia tornat de França i va fer un últim esforç per reorganitzar l’exèrcit i defensar el territori republicà. -
Cau Girona
-
Entra en vigor la Llei de responsabilitats polítiques.
-
Les tropes franquistes arriben a Puigcerdà i Portbou
La guerra es considerava acabada a Catalunya -
Cop d'estat a Madrid
El coronel Casado va donar el cop d’estat a Madrid i va crear el Consejo de Defensa Nacional, que va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans. Va excloure’n els comunistes i va intentar arribar a un acord amb Franco per conseguir una pau honrosa i sense represàlies. -
Franco signa un comunicat de dona la guerra per acabada
-
Ocupació de Catalunya per bandols
Els soldats van entrar a les localitats lleidatanes de Serós, Aitona i Soses i el 4 d’abril els republicans es van retirar a la riba esquerra del Segre i els nacionals van ocupar Lleida. Així el riu Segre es va convertir en un límit fronterer entre nacionals i republicans i Lleida va esdevenir primera línia de foc durant prop de nou mesos.
Poc després van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus.