-
Linné: classificació i evolució
Linné va començar a agrupar totes les espècies conegudes fins el moment en un arbre genialògic per semblances entre ells. Així, de manera inevitable, apareix el concepte d’evolució, encara que Linné creiés en el fixisme. -
Buffon: evolució i degeneració
En aquella època es va presentar un dilema: si la ciència parlava d’espècies extinguides, això volia dir que la creació de Déu no era perfecta.
Leclerc (comte de Buffon) va acceptar el concepte d’evolució, però en sentit invers. Per exemple, els micos són degeneracions de l’home, els ases dels cavalls, etc. -
Lamarck: la necessitat crea l'òrgan
Cap a finals del segle XVIII, Lamarck encara defensava la teoria de la generació espontània. Segons ell, els éssers vius tenen la capacitat d emodificar, crear o eliminar òrgans interns per ells mateixos, depenent de el que necessitin.
Encara que moltes de les creences i teories de Lamarck mai han sigut comprovades i es consideren errònies, aquest va fer una gran aportació, i va influir a les teories evolucionistes del s. XIX -
Cuvier: paleontologia i evolució
Els seus estudis es basaven en comparar les diferents anatomies de fòssils i animals, i classificar-los segons les seves característiques estructurals.
Cuvier recolzava el fixisme, i argumentava que la desaparició de les espècies es devia a catàstrofes naturals (catastrofisme). -
Lyell: l'equilibri dinàmic
Lyell (advocat i geòleg) representa la corrent gradualista (contrària al fixisme). Explicava els canvis geològics i biològics dels éssers vius mitjançant un períodes d’extinció i creació.
La seva obra Principis de Geologia va inspirar a Charles Darwin. -
Darwin: l’evolució de les espècies
Després d’un viatge de cinc anys al voltant del món, on Darwin va poder observar les diferents característiques de mateixos animals que vivien a zones distintes, aquest va arribar a la conclusió que les espècies actuals eren el producte d’una evolució. Aquesta estava basada en lents canvis graduals ajudats per la selecció natural de les espècies. Però encara va tardar molts anys (fins al 1859) en publicar les seves conclusions en un llibre “L’origen de les espècies”, degut al rebuig social.
