-
Pintor Cosumista
Goya va ser un dibuixant excepcional. El seus primers treballs van ser cartrons que servien per a l'elaboració de TAPISSOS que havien de decorar les estances dels palaus reials. Amb un estil que palesava la influència rococó, va pintar l'ambient, els tipus, els paisatges i les escenes quotidianes de les classes populars amb una visió alegre i optimista. -
Pintor de la cort
Nomenat pintor de la Cort el 1775, va retratar múltiples escenes de les famílies de Carles III i de Carles IV, i també personatges de la noblesa espanyola. Els seus retrats tenen una gran PROFUNDITAT PSICOLÒGICA i reflecteixen l personalitat dels retrats, ue Goya envolta en una atmosfera que recorda la ''perspectiva aèria'' apresa de Velázquez. -
La crisi de la monarquia de carles IV
La Revolució Francesa va començar un any després de que Carles IV arribes al tron. Espanya per por a les idees liberals es va unir a la coalició internacional, va declarar una guerra a frança i va envair el Rosselló (1973-1795). Manuel Godoy va provcar un canvi estrategic amb Carles IV al ser derrortas, i va aliar-se amb Napoleó per enfrontarse amb Angaterra (1807) -
La invasió napoleònca
La presència de topes franceses en territori espanyol i les intrigues de Ferran, el fill gran de Carles IV, contra el seu pare van provocar el popular Motí d'Aranjuz (1808) Josep I (1810-1813) va emprendre algunes reformes amb el suport d'alguns liberals espanyols, els anomenats AFRANCESTAS. El monarca va atorgar una carta consttucional (Estatut de Baiona), va proclamar mesures per abolir l'Antic Règim i va promulgar diversos codis (penal, civil...). -
Les corts de cadis i la consttució del 1812
Les abdicacions de Baiona van donar el tron espanyol a un onarca estranger. Aquest buit de poder va estimular la formacio d`unes juntes locals inegrades per patriotes amb l`objectiu de reutja i crear un govern legitim
El junio del 1808 es va crear la junta suprema de catalunya i el 1810 la junta suprema central , amb la finalitat de controlar els esforços de les diferents juntes locals
la conitucio va ser aprovada el 1812 estabila la sobirania nacional, la divisio de poders i el sufragi. -
La Guerra del Frances
El 2 de maig de 1808, l'aixecament del poble de Madrid va comportar l'inici de la guerra.Les seves fases més importants van se:
Resistència popular( 1808)
Ofensiva francesa (1808-1812)
Victòries angloespanyoles (1812-1814) -
Testimoni de la crisi de l'antic regim
El pinor aragones a ser un cronista excepcional de la crisi de l'antic regim. En alguns quadres, com la serie dels capritxos
impressionat per la violencia que es va desencadenar durant la guerra delfrances, el pintor va voler deixar constancia de les escenes que ell mateix va presenciar en quadres com ara La arrega dels meamlucs i El 3 de maig a Madrid
En una serie de gravas, Els desastres de la guerra, va denunciar els cuels efectes de la guerra -
Precursor de l'art contemporani
La sordesa que li va diagnosticar el 1792 va condicionar el seu art i va provocar en l'artista una actitud més pessimista, que destacava els defectes i les supersticions de la societat de l'època. -
El Sexenni Absolutista
La seva accio de govern va anar acompanyada de la repressio dels liberals, que havien confiat que el rei es convertiria en un monarca constitucional. Els lliberals van portar a terme diversos pronunciaments, que van fracassar. -
El Trenni Lliberal
El 1820 el pronunciament del coronel Rafael del Riego a cabezas de San Juan va trobar prou suports per triomfar. Per protegir la constitucio i fer front a l´oposicio absolutista, es va organitzar la Milicia Nacional.L'any 1823 la Santa Aliança va enviar els Cent mil Fills de Sant Lluis. -
La Dècada Ominosa
En l'ambit economic,la guerra contra els francesos havia afeblit l'economia i havia deixat la hisenda en bancarrota. Per superar la crisi, es va proposar una reforma fiscal en la quals els privilegiats paguessin impostos. -
El suport dels Isabeins
Els grups favorables a l'absolutisme es van negar a reconeixer isabel, que nomes tres anys, com a legitima sucessora a la corona, i van apostar per Carles Maria isidre.
Davant l' aixecament absolutista, la regent va buscar el suport dels liberals per preservar el tron d'isabel. -
Els Ideals Del Carlisme
La reivindicacio foral explica que el carlisme tingues foça sobretot al pais basc, Navarra i catalunya. Aix, els carlins defensaven el restablimet dels furs i les institucions tradicionals,un sistema fiscal propi i l'exempcio del sistema de reclutament militar obligatori. -
Les Guerres Carlines
La primera guerracarlina va començar al Pais Basc i a Catalynia, on els carlins van controlar bona part de l'interior
La guerra dels Matiners o segona guerra carlina va ser el resultat de nous aixecaments carlins a Catalunya motivats per a crisi economica
La tercera Guerra Carlina es va inicia durant el sexenni revolucionari, per la nova vacant al tron espanyol despres de l'exili d'isabel II. -
La regència de Maria Cristiana
El lider dels progressistes, juan Alvarez Mendizabal, va iniciar l'abolicio de l'Antic regim:reforma fiscal,dissoluco dl regim senioryal.
Una nova constitucio de caracter progressista va reconeixer la soberania nacional, tot i que amb sufragi censatari, i la divisio de poders i va atorg amplis drets i libertats individuals. -
La règencia del general Espartero
L'any 1837 els moderats van van arribar al poder amb el suport de la regent i van intentar fer un gir conservador al govern liberal. Un moviment d0oposicio va forçar la dimissio del Maria cristina i el nomemanament com a regent del progressista Baldomero Espartero. -
La Dècada Moderada
La arribada al tron d'isabe va significar el predomini dels moderats, sota la direccio del general Narvaez. les noves corts van proclamar una constitucio moderada, que restringia el vot limitava les libertats i compartia la sobirania entremles corts
La deriva autoritaria dels seus liders la forta infuencia de les camarilles i el falsejament electoral van fer que els progressistes recorreguessin un altre co al pronunciament milita. -
El Bienni Progressista
L'any 1854, el general O'Donnell va encapçalar una revolta popular contra els moderats. Va ser el pronunciament de Vicalvaro Nacional ies van formar juntes revolcionaries una nova desamortizacio que va afectar els bens comunals i dels ferroviaria i l'explotacio minera. -
La Descomposicio del sistema
Una nova crisi del govern d'Espartero va impulsar la reina a confiar el governa O'Donnell, que havia creat la Union Liberal
L'oposicio al regim moderat es va ampliar i van neixer nous grups entre els exclosos del sistema, com ara els democrates, que defensaven el sufragi universal masculi, i els republicans, partidaris d'enderrocar la monarquia i proclamar la republica -
La Revolucio I El Govern Provisional
La revolucio del 1868 va ser impulsada per progressistes i demoncrates, als quals es van afegir els unionistes, i dirigida per l'almirall topete iels general prim i serrano
Arreu del pais es van formar juntes revoluvionaries de suport al moviment revolucionari i les tropes lleials a la reina van ser vençudes a la batalla d'Alcolea.Com a consequencia d'aixo, la reina Isabel II iel seu hereu Alfons van marxar a l'exili -
Les Bases Socials Del Carlisme
Entre els privilrgiats, la noblesa rurl i el clero tenien por d'haver de pagar impostos sobre les seves terres i de perdre part de les seves propietats. Entre els no privilegiats abundaven els pagesos, temorosos de perdre l'acces als bens comunals si el liberalisme els privatitzava i de la desemparança que els podia comportar l'abolicio del regim senyorial. -
La Monarquia d'amadeu
L'opcio escollid va ser Amadeu de Savoia, reoresentant d'una monarquia liberal que havia contribuit a la unificacio d'italia. Uns quants dies abans de l'arribada del nou rei, el seu principal valedor, el general Prim, va ser assassinat -
La Primera Republica
Amb l'abdicacio del ei, el febrer del 1873, les corts van votar la proclamacio de la Republica. Pero aquest resultat no reflecia un suport real de la cambra a la nova forma de govern, perque la mayoria de diputats es renoneixen com a monarquiacs
La republica va tenir quatre presidents, pero un seguit de problemes no va fer possible que es consolide. -
El Sistema Canovista
L' ideoleg de la restauracio monarquica va ser Antonio Canovas del Castillo, un politic conservador que aspirava a una monarquia constitucional, que garatis l'ordre social, sense pronunciaments militars ni revoles popular
Un dels primer objetus va ser la pacificacio dels pais. D'aquesta manera , el 1876 es va posar fi a la guerra carlina i el 1878 la Pau de Zanjon va posar fi tambe a la insurreccio cubana. -
Bipartidisme i torn pacific
El funcionament politic es basava en l'alternança en el poder de dos partits dinastics: el Partit Cnservador, liderat per canovas, i el Partit Liberal, encapçalat per Sagasta
Conservador i liberals s'alternaven en el poder mitjançat l'anomenat torn pacific exclosos del poder quedaven els partits marginats del sistema. -
El Caciquisme i el falsejament electoral
Lalternança en el poder de conservador i liberals quedava assegurada mitjançant el caciquisme, que era un sistema de coercio social, que es produia a les xones rurals, per mitja del qual determinades persones podien coaccionar els votants i orientar el seu vot -
El Regiment dels naionalismes
La consolidacio d'un Estat centralitzat i uniformista a provocar l'aparicio de moviments nacionalistes
Acatalunya, la revindicacio de la llemgua i la identitat catalanes va donar pas a la creacio de partits politics
Al pais basc, l'abolicio dels furs despres de la tercera guerra carlina
A galicia va sorgir el Rexurdimento, un moviment de caracter mes cultura i literari que no pas politic -
La Crisi Del 1898
L'any 1895 va esclatar una nova insurreccio a cuba com a consequencia de la incapacitat de l'Administrco espanyola de fer reformes politiques a l'illa, dotar-la d'autonomia i reduir el control economic des d'Espanya
En 1898 els Estats units va declarar la guerra a Esoanya despres de l'enfosament del cirassat Maine a l'Havana.