-
Guerra de Successió.
Carles II, va morir sens descendència a l'any 1701 la successió la van disputar l'arxiduc Carles d'Habsburg i Felip de Bordó. La guerra de Successió es va realitzar a Espanya. El temor pel poder que França assoliria si s'unien les dues corones va comportar una aliança europea, que va donar suport a l'arxiduc Carles. La GB, Holanda, Portugal i l'Imperi Austríac van declarar la guerra de França i Espanya. (1701-1714) -
Decrets de Nova Planta.
Sumprimia les constitucions de Catalunya i imposava les lleis i el sistema administratiu de Castella i fixava el castellà com a idioma oficial. Les corts, la generalitat, el Consell de Cent i totes les instruccions municipals van ser abolides mentre s'imposava a Catalunya una nova estructura de govern. (1707-1715) -
Carles III.
El monarca Carles III va neixer 20 de gener de 1716 a Madrid, tercer fill de Felip V com a reis de Nàpols sense renunciar el seu poder i sense menyscabar el privilegis nobiliaris, va triar com a consellers alguns il·lustrats i va emprendre una sèrie de reformes característiques del Despotisme Il·lustrat. Va crear escoles de ensenyament i va reformar les universitats. -
Guerra del Francès.
La Guerra del Francès va ser un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que acaba el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. Forma part de les Guerres Napoleòniques, una sèrie de guerres iniciada el 1807 en declarar-li França i Espanya la guerra a Portugal, tradicional aliat del Regne Unit. (1808-1814) -
Independència de l'Americà Hispànica.
La crisi de l'Antic Règim a Espanya va coincidir amb el moviment d'independència de les colònies a Amèrica. L'aixecament va ser dirigit per la burgesia criolla (descendents d'espanyols però nascuts a Amèrica), que veien Espanya com un obstacle per al desenvolupament de l'economia americana. El moviment el van dirigir militars liberals. La pèrdua de les colònies a significar un cop molt dur per a la península. (1808-1833) -
Jovellanos.
Gaspar Melchor de Jovellanos va ser un escriptor, jurista i polític il·lustrador espanyol. Especialment compromès amb el desenvolupament econòmic i cultural del seu país, van ser rellevants el seu informe sobre la Llei Agrària o la Memòria sobre l'educació pública. -
Antony de Capmany.
Antony de Capmany va néixer el 24 de novembre de 1742 a Barcelona va ser un militar, filòsof, historiador, economista i polític espanyol. Va ser membre de la Reial Acadèmia de la Història el 1776, sent nomenat secretari el 1790. També va ser membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1782). -
Ferran VII.
Ferran VII, aclamat com el Desitjat, va tornar a Espanya el 1814. El seu objectiu era regnar com un monarca absolut, però la difusió de les idees liberals durant la Guerra del Francès va dificultar la seva pretensió de restaurar l'absolutisme. -
Goya.
Francisco de Goya nascut a Fuendetodos (Saragossa) 30 de març de 1746 - 16 d'abril de 1828, va ser uns dels grans artistes espanyols de tots els temps i està considerat un dels percussors de l'art contemporani. Es va formar com un pintor del barroc tardà i del rococó, però posteriorment va trobar el seu propi estil, més profund i crític, a partir de la malaltia que va patir (sordesa) i el recolliment a la seva residència de la Quinta del Sordo (Madrid). -
Isabel II.
Durant la minoria d'edat d'Isabel II (1833-1843) va començar la constitució d'un Estat liberal a Espanya, que es va institucionalitzar durant la Dècada Moderada i va entrar en crisi a partir del 1856. El 2 de febrer de 1852, el capellà Martín Merino i Gómez va intentar acabar amb la vida de la reina clavant-li un estilet al costat, quan aquesta es trobava a la Basílica de La nostra Senyora d'Atocha, poc després d'haver donat a llum la seva filla Isabel. -
Primera Guerra Carlina.
L'Estat liberal es va implantar a Espanya enmig d'un conflicte armat, la guerra carlina, que va tenir in for impacte a Catalunya. En aquesta guerra no tan sols estava en joc la persona que havia d'ocupar el tron, sinó també si s'havia de mantenir l'absolutisme o calia implantar una nova monarquia liberal. Els absolutistes donaven suport a la candidatura de Carles, que defensava l'Antic Règim , i els liberals donaven suport a Isabel II, que apostava per una monarquia constitucional.
(1833-1840) -
Espartero.
L'any 1837 els moderats van arribar al poder amb el suport de la regent i van intentar fer un un gir conservador al govern liberal. Un moviment d'oposició va forçar la dimissió de Maria Cristina i el nomenament com a regent del progressista Baldomero Espartero.
El tarannà autoritària del nou regent i la promulgació de mesures lliurecanvistes que desprotegien la incipient indústria catalana van generar una forta oposició. Aleshores es va decidir avançar la majoria d'edat d'Isabel II. -
La I república.
Amb l'abdicació del rei, el febrer del 1873 les corts van votar la proclamació de la república. Però aquest resultat no reflectia un suport real de la cambra a la nova forma de govern, perquè la majoria de diputats es reconeixen , monàrquics. La republicà va ser rebuda amb entusiasme pel sectors populars de les grans ciutats. (1873-1874) -
La Restauració borbònica.
El desembre del 1874 el pronunciament a Sagunt del general Martínez Campos proclamava Alfons XII com a rei, i començava la restauració de la monarquia borbònica. (1874-1931) -
El turnisme.
El turnisme, el torn pacífic o simplement el torn és un sistema d'alternança bipartidista que va ser un dels elements fonamentals del sistema de la Restauració borbònica a Espanya. Va consistir en l'alternança al govern dels dos partits dinàstics (conservador i liberal). La consolidació del turnisme va tenir lloc a l'etapa de la regència de Maria Cristina d'Habsburg (1885-1902), especialment després del govern llarg liberal (1885-1890). -
Memorial de Greuges.
El Memorial de Greuges era el nom amb què es coneixia popularment la Memorial en defensa dels interesses morals y materials de Cataluña, que era adreçada a Alfons XII l'any 1885 pel Centre Català, a l'estil dels greuges de les antigues Corts catalanes. Almirall va ser uns dels promotors del Memorial de Greuges 1885 lliurat Alfons XII, en què es denunciava l'opressió del centralisme sobre Catalunya i n'afirmava la personalitat política. (1885-1892) -
Les Bases de Manresa.
Aquest programar en les Bases de Manresa 1892, un projecte de autogovern de Catalunya que en defensava la sobirania i restabliment de les institucions tradicionals. -
La crisi de 1898.
L'any 1898 els Estats Units va declarar la guerra a Espanya després de l'enfonsament del cuirassat Maine a l'Havana. Espanya va patir una ràpida derrota i la firma de Tractat de París (1898) va segellar la independència de Cuba, Filipines i Puerto Rico. El fracàs del 1898 va provocar en la societat espanyola un estat de frustració i pessimisme. (1898-1931) -
La Lliga Regionalista.
La Lliga Regionalista (en català, Lliga Regionalista) va ser un partit polític espanyol d'àmbit català que va tenir una importància relativa durant el període de la Restauració. El partit, que va tenir una ideologia conservadora i catalanista, va estar encarnat durant bona part de la història pel polític Francesc Cambó.
(1901-1936)