-
Abolició del Feudalisme i Declaració de Drets de l´Home i el Ciutadà
L'abolició del feudalisme, 4 d'agost de 1789, va eliminar els drets feudals i càrregues sobre camperols, posant fi a un sistema arcaic. Alhora, la D. de Drets de l'Home i del Ciutadà, 26 d'agost de 1789, va establir els principis dels drets humans i igualtat davant la llei. Inspirada per idees il·lustrades, proclamava que tots els ciutadans tenien drets inherents com la llibertat i la igualtat. Ambdues mesures van ser fonamentals per la creació d'una nova societat basada en justícia i igualtat. -
Reunió dels Estats Generals
La reunió dels Estats Generals, maig de 1789, va ser clau a l'inici de la Revolució Francesa. Reunia representants del clergat, la noblesa i el Tercer Estat, convocada per abordar la crisi financera del país. Tensions van créixer, especialment quan el Tercer Estat va exigir més representació. Això va portar a la proclamació de l'Assemblea Nacional, marcant l'inici d'un canvi radical en la política i societat francesa, establint bases per a la lluita per la igualtat i la democràcia. -
Period: to
Assamblea Nacional
L'Assemblea Nacional va néixer com a resposta a la crisi política de 1789, quan el Tercer Estat es va separar dels Estats Generals. Va aprovar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, establint principis de llibertat i igualtat. També va abolir el feudalisme, separar l'Església i l'Estat, i redactar la primera constitució francesa de 1791, que instaurava una monarquia constitucional. Però va afrontar tensions que van portar a la seva dissolució i al naixement de la Convenció Nacional. -
Assamblea Constituent
-
Period: to
Assamblea Constituent
L'Assemblea Constituent, formada el 1789, va ser clau durant la Revolució Francesa, sorgint de l'Assemblea Nacional. La seva funció va ser redactar una nova constitució per França, que buscava establir una monarquia constitucional i garantir els drets dels ciutadans. Durant el seu mandat, va aprovar reformes importants, com l'abolició dels privilegis feudals i separació de poders. Però va enfrontar una gran oposició i tensions internes, dissolent-se per convertir-se en l'Assemblea Legislativa. -
Presa de la Bastilla
Presa de la Bastilla, 1789, va ser un esdeveniment emblemàtic de la Revolució Francesa. Aquest assalt a la fortalesa i presó de París, simbolitzava l'absolutisme, es va fer per una multitud en cerca d'armes i pólvora per defensar-se del rei Lluís XVI. La caiguda de la Bastilla representava un acte rebel contra la tirania i es va convertir en un símbol de lluita per llibertat i drets del poble, marcant l'inici d'un canvi radical en la política francesa. S'commemora com el Dia de la Bastilla. -
Period: to
Assamblea Legislativa
L'Assemblea Legislativa, constituïda el 1791, com successor de l'Assemblea Constituent. Tenia la funció de legislar i gestionar els afers de l'estat sota la nova constitució que establia una monarquia constitucional. Va afrontar desafiaments com la guerra amb potències estrangeres i pressións radicals, on va provocar tensions internes. L'assemblea va ser dissolta el 1792 a causa de la inestabilitat política i la creixent influència dels jacobins, donant pas a la Convenció Nacional. -
Constitució 1791
La Constitució de 1791 va establir una monarquia constitucional, limitant el poder del rei i creant una Assemblea Legislativa. Va incorporar principis dels drets de la D. dels Drets de l'Home i del Ciutadà, promovent igualtat. El sufragi era censitari, restringit a homes amb certs requisits econòmics, excloent molts ciutadans. La vigència va ser breu, es reemplaçada el 1792 a causa de la inestabilitat política i social, però va deixar bases per a futures constitucions. -
Period: to
Convenció Girondina
La Convenció Girondina, entre 1792 i 1793, va ser un període de govern durant la Revolució Francesa dominat pels girondins, un grup polític moderat. Aquesta va assumir el poder després de la dissolució de l'Assemblea Legislativa i va gestionar la guerra contra les potències europees i tensions internes. Els girondins defensaven una política moderada i buscaven estabilitzar la situació, però van ser criticats pels jacobins. Finalment la Convenció Girondina va ser desplaçada poder dels jacobins. -
Period: to
Guerra amb Àustria
La guerra contra Àustria, comença el 1792, va ser un moment decisiu durant la Revolució Francesa, impulsada per por de monarques europeus als ideals revolucionaris. França va declarar guerra per defensar la Revolució, aconseguint victòries com la de Valmy. Aquest conflicte va facilitar la proclamació de la Primera República Francesa de 1792 i es prolonga fins 1797, culminant amb el Tractat de Campo Formio, va consolidar les conquestes franceses i establir França com potència militar a Europa. -
Proclamació de la República
La proclamació de la Primera República Francesa de 1792 va posar fi a la monarquia i va establir un govern basat en la sobirania popular. Aquest esdeveniment va ser impulsat per pressió social contra la monarquia i victòries militars contra Àustria i Prússia. Després de l'atac al palau de les Tuileries, els diputats de l'Assemblea Legislativa van declarar França com a república, promovent ideals de llibertat, igualtat i fraternitat, i influenciant futurs moviments democràtics a Europa i al món. -
Period: to
Convenció Jacobina
La Convenció Jacobina, 1793 i 1794, va ser un període radical de la Revolució Francesa, dominat pels jacobins. Va instaurar el Regnat del Terror per eliminar l'oposició política i consolidar el poder revolucionari, promovent reformes socials com la igualtat i la secularització. La seva política repressiva va generar por entre la població. El 1794, amb la caiguda de Robespierre, la Convenció arriba al seu final, però la seva influència es va estendre fins 1795, quan es va establir el Directori. -
Execució de Lluis XVI
La execució de Lluís XVI el 21 de gener de 1793 va simbolitzar el rebuig a la monarquia i la consolidació dels ideals republicans. Condenat per traïció, la seva mort amb guillotina va dividir l'opinió pública i va ser vista com necessària per assegurar la República. Aquest esdeveniment va provocar reaccions a Europa i va iniciar una etapa més radical de la Revolució, marcada per un augment de la violència i la repressió. -
Govern Jacobí i linici del terror
El govern jacobí (1793-1794), liderat per Maximilien Robespierre, va ser una etapa radical de la Revolució Francesa. Els jacobins van instaurar el Terror, jutjant i executant a opositors polítics a través de tribunals revolucionaris, amb entre 16,000 i 40,000 execucions. Aquesta repressió buscava defensar la República dels enemics interns i externs, però va generar un clima de por que va acabar amb la caiguda de Robespierre el juliol de 1794, posant fi a aquesta fase del govern. -
Govern del Directori
El govern del Directori va tenir lloc a França entre 1795 i 1799, després de la caiguda dels jacobins. Buscava equilibrar els interessos polítics en un context d'estabilitat inestable, però va afrontar greus problemes com la inflació, la corrupció i l'oposició social. Tot i alguns intents de consolidar el poder, la seva popularitat va disminuir. Finalment, el 9 de novembre de 1799, un cop d'estat liderat per Napoleó Bonaparte va posar fi al Directori, donant pas al Consulat. -
Period: to
Directori
Directori, 1795 i 1799, govern que segueix a la Convenció Jacobina. Com sistema polític, tenia estructura de 5 directors que gestionaven afers de l'estat. Buscaven estabilitzar França després del Regnat del Terror, promovent política moderada i restauració de l'ordre. Però va afrontar desafiaments, com corrupció, instabilitat econòmica i oposició dels monàrquics i radicals. El govern acaba amb un cop d'estat de Napoleó Bonaparte, marcant el final del període revolucionari i l'inici del Consulat. -
Cop d'Estat de Napoleó Bonaparte
El cop d'estat de Napoleó Bonaparte, conegut com el 18 de brumari, va tenir lloc el 9 de novembre de 1799, marcant el final del govern del Directori i l'inici del Consulat. Napoleó, popular com a general, va aprofitar la inestabilitat política per executar el seu pla amb el suport de còmplices, ocupant llocs clau a París. Va dissoldre les cambres legislatives del Directori i va establir un nou govern amb ell mateix com a líder, consolidant així el seu poder a França.