Bandera de españa.svg

SEGLE XIX espanyola

  • Period: to

    Arribada al tron de Carles IV

    Va començar la revolució francesa
  • Period: to

    Guerra Gran

    La contrafensiva francesa va significar la retirada del Rosselló i la invació d'una part de la Cerdanya i de l'Empordà.
  • Tractat de Fontainbleau

    Tractat de Fontainbleau
    La firma del tractat va permetre que les tropes franceses travessesin Espanya per envair Portugal, aliada dels britànics.
  • Motí d'Aranjuez

    Motí d'Aranjuez
    En va resultar la dimissió de Godoy i l'abdicació del rei en el seu fill Ferran VII
  • Resistència popular

    Resistència popular
    es van formar guerrilles*per fustigar els francesos. A Catalunya, els grups de voluntaris (miquelets i sometents) van derrotar els francesos a la batalla del Bruc. Paral lelament, l'exèr-cit espanyol va obtenir una victoria a Bailèn.
  • Period: to

    La Guerra del Francès

    va ser el desencadenat de la crisi de l'antic règim a Espanya ,que va culminar en un procès de contrucció de l'estat liberal
  • Period: to

    Ofensiva francesa

    Napoleó va intervenir directament en el conflicte i va ocupar la major part d'Espanya. Algunes ciutats van resistir el setge* uns quants mesos, com ara Girona, Tarragona i Saragossa.
  • Period: to

    Josep I

    va emprendre algunes reformes amb el suport d'alguns liberals espanyols, els anomenats afrancesats. El monarca va atorgar una carta constitucional (Estatut de Baiona), va proclamar mesures per abolir l'Antic Règim i va promulgar diversos codis (penal, civil...).
  • Period: to

    Victories angloespanyoles

    l'exercit bri-tànic, comandat pel mariscal Wellington, va arribar des de Portugal per ajudar les tropes espanyoles, i va vencer els francesos a Arapiles
  • Primera constitució Espanyola

    Primera constitució Espanyola
    Primer intent d'instaurar un regim constitucional a Espanya. El fet que el tron espanyol estigués ocupat per un germà de Napoleó Bonaparte va motivar la formació d'unes juntes. Reunides a Cadis , van aprovar la primera contstitució.
  • Tractat de Valençay

    Tractat de Valençay
    Napoleó va haver de reconèixer la seva derrota i, mitjançant el tractat de Valençay (1813), va retirar les tropes d'Espanya i va alliberar els reis a Baiona.
  • Ferran VII

    Ferran VII
    Aclamat com el Desitjat, va tornar a Espanya el 1814. d seu objectiu era regnar com un monarca absolut, però la difusió de les idees liberals durant la Guerra del Francès va dificultar la seva pretensió de restaurar l'absolutisme.
  • Period: to

    El Sexenni Absolutista

    Van recuperar el tron, i amb el suport dels absolutistes , va derogar la Constitució del 1812 i va anular
    (obra refornista de les Corts, Elpais tornava a la situacio anterior a la Guerra del Francès, com si res no hagués passat.La seva acció de govern va anar acompanyada de la repressió dels liberals, que havien confiat que el rei es convertiria en un monarca constitucional. Per forçar el rei a acatar la Constitució, els liberas van portar a terme diversos pronunciaments que van fracassar.
  • Period: to

    El Trienni Liberal

    El 1823 el pronunciament del coronel Rafael del Riego a Cabezas de San Juan (Sevilla) va trobar prou suports per triomfar i el rei va haver d'acceptar la Constitució del 1812. Per protegir la Constitució i fer front a l'oposició absolutista, es va organizar la Milícia Nacio-nal, un cos de voluntaris liberals armats.Ferran VII sempre va ser contrari a la nova situació i va demanar ajuda als monarques absoluts d'Europa per derrotar els liberals.
  • Santa aliança

    Santa aliança
    L'any 1823 la Santa Aliança va enviar els Cent Mil Fills de Sant. Lluís, un exèrcit que, amb el duc d'Angulema al capdavant, va tornar a instaurar l'absolutisme.
  • Period: to

    La Dècada Ominosa

    L'última década del regnat de Ferran VII va comportar l'anul-lació de tota l'obra legislativa del Trienni Liberal i el retorn a l'absolutis-me. Tanmateix, els problemes polítics i económics van portar la mo-narquia absoluta a la seva crisi definitiva.
    En l'àmbit económic, la guerra contra els francesos havia afeblit l'economia i havia deixat la Hisenda en bancarrota. A més a més, la independència de les colonies americanes va privar les arques de l'Estat d'una important font d'ingressos.
  • Naixement d'Isabel

    Naixement d'Isabel
    El naixement l'any 1830 d'Isabel, la filla gran de Ferran VIl, va provocar un conflicte dinastic, perquè la llei sàlica* impedia a les doca sanciónes regnar. Per asegurar-li el tron, Ferran VII va dictar la pragmatica, que abolia aquesta prohibició i feia hereva la seva filla.
    Els sectors més intransigents s'hi van oposar i van reclamar el tron per a Carles, germà del rei i fervent partidari de l'absolutisme.
  • EL SUPORT DELS ISABELINS

    Quan Ferran VII va morir el 1833, els grups favorables a l'absolutisme es van negar a reconèixer Isabel, que només tenia tres anys, com a legítima successora a la Corona, i van apostar per Carles Maria Isidre. Davant l'aixecament absolutista, la regent va buscar el suport dels liberals per preservar el tron d'Isabel.
  • Period: to

    Primera guerra Carlina

    Segon i definitiu intent d'instaurar un regim constitucional. Es van posar en joc dos models d'Estat : l'absolutista , defensat pels carlins, i el liberal , amb el suport d'isabelins
  • Period: to

    Regnat d'Isabel II

    Implantació d'una monarquia constitucional
  • Period: to

    Els carlins, defensors de l'Antic Regim

    L'Estat liberal es va implantar a Espanya enmig d'un con-flicte armat, la guerra carlina, que va tenir un fort impacte a Catalunya.
  • Period: to

    Isabel II i la construcció de l'Estat liberal

    Durant la minoria d'edat d'Isabel Il va començar la construcció d'un Estat liberal a Espanya,
  • Period: to 1840 BCE

    La regência de Maria Cristina

    Als primers temps de la regência, Maria Cristina va buscar el su-port dels liberals moderats, que van emprendre tímides reformes.
  • Period: to

    La regència del general Espartero

    L'any 1837 els moderats van arribar al poder amb el suport de la regent i van intentar fer un gir conservador al govern liberal.
    El tarannà autoritari del nou regent i la promulgació de mesures
    que desprotegien la incipient indústria catalana van generar una forta oposició.
  • Period: to

    La Década Moderada

    La arribada al tron d'Isabel va significar el predomini dels mode-rats, sota la direcció del general Narváez. En primer lloc, es va uniformitzar tota l'administració estatal i municipal, i només el País Basc i Navarra van conservar els seus antics drets forals.
    Es van centralizar els impostos en l'Estat, es va elaborar un Codi penal i un sistema d'instrucció pública nacional. Per mantenir la llei en el medi rural es va crear la Guardia Civil .
  • Period: to

    El Bienni Progressista

    el general O'Donnell va encapçalar una revolta popular contra els moderats. Isabel Il va cedir a les pressions i va donar el poder als progressistes, que van tornar a recórrer a Espartero.
    • Una llei de ferrocarrils i una llei de mines per impulsar la xarxa ferroviaria i l'explotació minera, malgrat que les van posar en mans de capital estranger.
  • Period: to

    La descomposició del sistema

    Una nova crisi del govern d'Espartero va impulsar la reina a confiar el govern a O'Donnell, que havia creat la Unió Liberal, un nou partit de carácter centrista.
  • Period: to

    El Sexenni Democratic

    Tanmateix, els governs sorgits de la revolució no van aconseguir donar estabilitat al nou sistema democratic i durant el Sexenni es van proposar diferents fórmules políti-ques, que van haver de fer front a nombrosos problemes.
  • Period: to

    LA REVOLUCIÓ I EL GOVERN PROVISIONAL

    L'Església se separava de l'Estat, però l'Estat es compro-metia a mantenir el culte i el clero catolic. La Constitució establia la monarquia constitucional com a forma d'Estat, de manera que va caldre buscar un nou rei.
  • Period: to

    LA PRIMERA REPÚBLICA

    Amb l'abdicació del rei, el febrer del 1873, les Corts van votar la proclamació de la República. Però aquest resultat no reflectia un suport real de la cambra a la nova forma de govern, perqué la majoria de diputats es reconeixien com a monarquics.