-
Period: to
Regnat de Carles IV
-
Batalla de Trafalgar
Batalla naval que va tenir lloc al cap de Trafalgar (Cadis) amb l'objectiu de distreure a Anglaterra mentre Napoleó envaïa Gran Bretanya. Si més no, Anglaterra va guanyar. -
Tractat de Fontainebleau
Godoy va signar amb Napoleó el Tractat de Fontainebleau, tractat que aliava oficialment a Espanya i a França i permetia que les tropes franceses poguessin estar a Espanya lliurement (per tal d'invair a Portugal). -
Period: to
La Guerra del Francès
Guerra conformada per guerrilles i petits enfrontaments selectius amb l'objectiu de fer fora als Bonaparte d'Espanya -
Motí d'Aranjuez
Motí que va liderar Ferran VII, fill de Carles IV, per derrocar al rei actual. Carles IV va abdicar i Godoy va ser empresonat. Ferran VII va heredar la corona. -
Convocatòria a Baiona
Napoleó va convocar a Baiona a Carles IV i a Ferran VII el seu desacord amb el regnat de Ferran VII. Va estatar que si Ferran VII no abdicava, mobilitzaria a les tropes dins d'Espanya. Per evitar una guerra, Ferran VII va abdicar i Josep I Bonaparte, germà de Napoleó, va ser coronat rei. -
Period: to
Regnat de Josep I Bonaparte
-
Constitució de Cadis
La Constitució de Cadis, també anomenada "La Pepa", tenia com a objectius fer fora a Josep I Bonaparte (per fer rei a Ferran VII) i eliminar l'àntic règim (era una constitució molt progressista). La Constitució no va poguer ser jurada per Josep I (doncs indicava que només podien haver-hi reis d'origen espanyol). -
Retorn a l'absolutisme
Ferran VII es coronat rei, si més no, Ferran VII, qui en un primer moment va jurar la Constitució, ara la deroga (doncs no li convé el que hi dicta). -
Period: to
Regnat de Ferran VII
-
Period: to
Regnat d'Isabel II
Tot i que Isabel II era la successora, al ser massa jove (només tenia 3 anys), la seva mare, Maria Cristina de Borbó, va regnar durant 1833 a 1840. Posteriorment, el general Baldomero Espartero també va regnar en nom de Isabel II fins que va cumplir la majoria d'edat. -
Period: to
Primera Guerra Carlista
Primera guerra civil que es va desenvolupar entre els carlistes (partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó, germà de Ferran VII) i els defensors de Isabel II (filla de Ferran VII). La raó del enfrontament recau en que, quan Isabel II va se coronada reina, molts van qualificar a aquesta reina d'il·legítima, especialment el propi Carles Maria, qui va reclamar el tron. Els isabelins van guanyar aquesta guerra. -
Constitució Espanyola de 1837
Creada quan Isabel II encara era menor i regnava la seva mare, Maria Cristina de Borbó. Aquesta constitució va ser una iniciativa del partit progressista i va ser creada amb característiques de tant el partit progressista com del moderat (per a que cada cop que canviessin de govern no s'hagués de canviar la Constitució). -
Period: to
Segona Guerra Carlista
També anomenada La Guerra dels Matiners, va ser la segona serie d'enfrontaments entre carlistes i isabelins. Es va desenvolupar principalment a Catalunya. En aquest cas, el conflicte va esclatar a causa del fracàs per part dels carlistes d'intentar casar a Isabel II amb el seu nou pretendent a rei: Carles Lluís de Borbó. Els isabelins van guanyar novament. Molts historiadors consideren aquesta guerra una revolta catalana contra Madrid. -
Period: to
Govern Provisional
Règim transicional entre el regnat de Isabel II i Amadeu I. Estava format (durant la primera etapa) per aquells que van signar el Pacte d'Ostende (Partit Progressista). Durant aquesta etapa, va començar La Guerra dels 10 Anys. -
Period: to
Revolució de 1868
També coneguda com La Gloriosa, va ser un alçament militar contra la reina Isabel II. Amb aquesta revolució, va començar el Sexenni Democràtic. Diversos factors van derivar aquesta revolució, com la crisi financera que estava patint Espanya o la crisi de subsistències. Isabel II no va tenir més remei que exiliars-se. -
Period: to
Regnat d'Amadeu I
-
Period: to
Tercera Guerra Carlista
Última guerra carlista. Ramón Cabrera, cap militar i polític carlista, va presentar la seva dimissió a 1870 perquè creiaque la victòria era inviable. Carles de Borbó i Austria-Est, el pretendent carlista d'aquesta etapa, havia estat preparant un alçament que va establir el 21 d'abril de 1872 com a data. Els enfrontaments es van produir prinpialment al País Vasc, Navarra i Catalunya. En aquest cas, el bàndol opositor als carlistes fou el líder del moment (Amadeu I, el govern español o Alfons XII) -
Period: to
Primera Repúblia Espanyola
-
Pronunciament de Sagunt
Pronunciament liderat pel general Arsenio Martínez Campos que va posar fi al Sexenni Democràtic i va començar la Restauració Borbònica. A causa d'aquest pronunciament, Primo de Rivera va constituir un govern provisional que va decretar la restauració de la monarquia a Espanya (posant fi a la República Espanyola) -
Period: to
Restauració borbònica (regnat d'Alfons XII i Alfons XIII)
