Segle XIX

  • Period: to

    Segle XIX

  • Carles IV

    Carles IV
    Va ser un monarca absolutista i borbó. Va governar durant la revolució francesa i va declarar la guerra contra França. Després s'alia amb Napoleó. El pacte entre napoleó i Carles als ciutadans no els hi agradava molt i van fer el motí d’Aranjuez. Per culpa del motí Carles IV va haver d’abdicar i li va passar la monarquia al seu fill, Ferran VII, Finalment Napoleó, cita a Carles i a Ferran i decideix que José Bonaparte ("Pepe botella") sigui el nou rei.
  • L'absolutisme

    L'absolutisme és una forma de govern on el monarca tenia el poder absolut. En aquesta forma de govern no existeix la divisó de poders, el rei té tot el poder.
  • Tractat Fontainebleau

    Tractat Fontainebleau
    Va ser un acord entre Napoleó i Carles IV, el tractat constava en que Carles IV deixava passar a les tropes franceses per que poguessin atacar a Portugal, que en aquell moment era aliat de Angleterra. Aquest fet va acabar amb la invasió d’Espanya de part dels Francesos.
  • Motí d'Aranjuez

    Motí d'Aranjuez
    El Motí d'Aranjuez va ser un aixecament popular que va passar al 18 de març de 1808 a Aranjuez, Madrid. Un succés que tindria com a conseqüències la destitució de Godoy i l'abdicació del rei Carles IV, que li va passar la corona al seu fill Ferran VII
  • Ferran VII

    Ferran VII
    Era el fill de Carles IV. Va ser l'últim rei absolutista, A partir del motí d’Aranjuez, la corona passa a Ferran, però hi ha una disputa entre Carles i Ferran per el tro. Al acabar la guerra del francès, Ferran aconsegueix el tro. Va perseguir als liberalistes. Ferran va anular la llei sàlica, per poder deixar-li corona a Isabel II, la seva filla. Un cop mort esclaten les guerres Carlines.
  • Capitulacions de Baiona

    Capitulacions de Baiona
    Va ser una reunió de Carles IV i Ferran VII amb Napoleó, per decidir sobre qui seria el nou rei, ja que pare i fill reclamaven la corona. Finalment Napoleó fa rei al seu germà, Josep Bonaparte (Pepe botella).
  • Guerra del Francès

    Guerra del Francès
    Va ser un conflicte bèl·lic entre Espanya i el primer Imperi Francès, s’inicia amb l’entrada de tropes Napoleòniques a Espanya i acaba amb el retorn de Ferran VII al poder d’Espanya. No va ser un enfrontament entre l'exèrcit francès i espanyol, sinó que va ser una guerra de guerrilles, grups de persones que atacaven a l'exèrcit Francès. (Van durar del 1808 al 1814)
  • Corts de Càdis

    Corts de Càdis
    Durant la Guerra del Francès, hi havien moltes revoltes populars i aquestes desemboquen en la creació de Juntes Locals i Regionals de Defensa. Aquestes juntes tenen com a objectiu defensar-se de la invasió francesa i omplir el buit de poder (ja que no reconeixien la figura de José Bonaparte). Durant aquest període es va redactar la constitució del 1812, coneguda com la Pepa.
  • Pragmàtica Sanció

    Pragmàtica Sanció
    El rei Ferran VII va dictar la «Pragmàtica Sanció», una norma que anul·lava el “Nou Reglament sobre la Successió en aquests Regnes” que havia estat aprovat per Felip V i que impossibilitava accedir a les dones al tron excepte si no existien hereus que fossin homes.
  • Guerres Carlines

    Guerres Carlines
    Van ser 3 guerres civils que es van produir arrel de la mort de Ferran VII. S'enfronten els Carlins i els Isabelins. Els Carlins eren les partidaris de Carles, estaven a favor de l’absolutisme. I els Isabelins que eren partidaris de Isabel, estàven a favor de la monarquia parlamentària. Els Carlins tenen support de el clergat i de l’aristocràcia i de les persones que viuen en l’àmbit rural. Els Isabelins, tenen suport dels burgesos i de les persones que viuen en ciutats, com Barcelona i Madrid.
  • Monarquia parlamentària

    La monarquia parlamentària és una forma de govern el rei es el cap de l'estat, però els seus actes estàn aprovats per el president del govern i per els ministes.
  • Isabel II

    Isabel II
    Era la filla de Carles IV, ella va ser la primera monarca parlamentària (liberalista). Tenia l’oposició dels Carlins (absolutistes). Va patir alguns aixecaments militars (cops d’estat). Durant el seu mandat es van redactar algunes Constitucions (1837 i 1845). A finals del seu mandat (1867) es van produir una situació de crisi: econòmica, social, política i militar. Finalment al 1868 va haver-hi una revolució anomenada la Gloriosa, a causa de la Revolució la reina es va haver d’exiliar a França.
  • Desamortització de Mendizábal

    Desamortització de Mendizábal
    És com es coneix el procés en què Juan Álvarez de Mendizábal va emetre un conjunt de decrets d'expropiació i venda de terrenys i altres propietats de l'església catòlica. Aquest succés va tenir lloc a Espanya a mitjans del segle XIX, més específicament entre els anys 1835 i 1844.
  • Joan Prim

    Joan Prim
    Prim va ser un polític i militar del segle XIX. Va exercir un paper destacat durant la Gloriosa, que va conduir a la caiguda d'Isabel II. Prim va ocupar importants càrrecs, inclòs el de president del Govern i ministre de Guerra. Va ser un líder clau en la transformació política d'Espanya. Va morir assassinat al 1870, abans de poder veure consolidat el seu projecte de reformes. El seu llegat va influir en el futur polític dʼEspanya durant la Restauració.
  • Baldomer Espartero

    Baldomer Espartero
    Espartero va ser un destacat militar i polític del segle XIX. Va participar a les Guerres Carlines. Va exercir la regència durant la minoria d'edat d'Isabel II. El seu govern va ser polèmic i va enfrontar oposició. Malgrat la seva contribució a l'estabilitat política, el seu mandat va concloure amb la seva destitució. Espartero va tenir un impacte significatiu en la història d'Espanya, destacant pel seu paper militar i polític en un període crucial de transformacions i conflictes.
  • La "gloriosa"

    La "gloriosa"
    Va ser una revolució que va provocar el destronament d’Isabel II i ella es va exiliar a França. Aquesta revolució va ser provocada per la crisis del 1867, una crisis política, enconòmica i social.
  • Amadeu de Savoia

    Amadeu de Savoia
    Va ser el nou rei després de Isabel II. No era Borbó, era de la dinastís de Savoia, d’Itàlia. El general Prim va portar a Amadeu de Savoia a Espanya. Va continuar amb la monarquia parlamentària i va respectar la constitució del 1869. Era un rei que volia modernitzar i democratitzar Espanya. Finalment, veient que no va aconseguir el que volia, va abdicar i va tornar a Itàlia.
  • La primera República

    La primera República
    Va ser el primer cop que Espanya no tenia rei. Es volien fer moltes reformes, però hi havien molts problemes. Els principals problemes eren: els Carlins i que els republicans estàven poc units. Els dos bàndols dels republicans eren: els unitaris, que volien un estat central i els federalistes que volien un estar descentralitzat. Van haver molts canvis de govern (4), a causa de que no es posen d’acord, la república fracasa. Aquesta república no va durar ni un any, va durar 11 mesos.
  • Alfons XII

    Alfons XII
    Era el fill d’Isabel II, també era de la dinastia borbònica. Amb ell es restaura la monarquia a Espanya. Aplica una monarquia parlamentària i respecta la constitució. En el seu mandat el poder es reparteix entre el rei i el parlament.
  • Bipartidisme

    Bipartidisme
    Només es poden presentar 2 partits polítics a les eleccions: els conservadors, liderats per Cànovas i els liberals, lliderats per Sagasta. Hi havia atenença pacífica entre els dos partits, això feia que el rei convoqués eleccions i governaven uns i en les pròximes eleccions governaven els altres. No feien oposició els uns contra els altres, però eren fraudolents. Era un sistema poc democràtic, però va donar estabilitat i no es van fer cops d’estat.
  • La constitució del 1876

     La constitució del 1876
    La constitució que ha durat més a Espanya. Va ser una síntesis d’idees dels conservadors i dels liberals. Aquesta constitució deia que el poder estava compartit entre el rei i el parlament. També diu que el parlament està dividit en dos; en el congrés dels diputats i el senat. La constitució dictava que espanya era un estat centralista i un estat confessional, la religió oficial és la catòlica, però donava llibertat a altres religions.
  • Guerra de Cuba

    Guerra de Cuba
    Espanya mantenia les colònies de Cuba, Puerto Rico i Filipines. Espanya tenia el monopoli de sucre. Els cubans es van revoltar, perquè volien més control del comerç del sucre i volien abolir la esclavitud. Entren en guerra Espanya i Cuba. En un principi Espanya guanya la guerra fins que Cuba rep el suport dels EUA. A partir d’aquí l’exèrcit Espanyol és derrotat i perd les tres colònies. Hi ha una decepció en vers el sistema polític, l’economia, l’exèrcit,...