-
3500 BCE
LA RODA (MESO)
Una roda és un dispositiu en forma disc o torus. La seva operació fonamental és transmetre el moviment lineal en moviment angular. És una de les primeres i més simples màquines. El nombre de rodes sovint classifica el vehicle que les usa en una categoria o una altra.
L'aparició de la roda, cap al 3500 aC. Permet als humans fer un ús més eficaç de la potència animal i resoldre la seva necessitat de desplaçar-se. -
3500 BCE
LA IRRIGACIÓ (MESO)
La civilització mesopotàmica va inventar la irrigació. A través d'aquest sistema, van poder controlar el flux de l'aigua dels rius i emprar aquest recurs per regar els cultius. El primer sistema d'irrigació consistia en una sèrie de rases que anaven del riu cap als sembrats. L'aigua era transportada per gravetat. Amb la irrigació, es va fer factible l'agricultura fins i tot en les zones on les terres no eren molt fèrtils i on les precipitacions eren escasses. -
3200 BCE
EL CARRUATGE (MESO)
Els primers carruatges daten de l'any 3200 a.C. Aquest instrument es va desenvolupar com un mètode de transport personal empleat en les guerres i en els esports. Per accionar el vehicle, es va aprofitar la força animal. És per això que es va intensificar la domesticació de bèsties. Amb el pas dels anys, els mesopotàmics van perfeccionar el disseny, tant que el carruatge es va transformar en un element essencial per a l'agricultura i en un símbol de riquesa. -
3150 BCE
L'ESCRIPTURA CUNEïFORME (MESO)
L’escriptra cuneïforme és un dels primers sistemes d'escriptura coneguts.Va ser creat pels sumeris cap al 3150 aC. És un tipus d'escriptura logogràfica –encara que en derivarien formes fonogràfiques o mixtes– i els grafemes utilitzats eren principalment ideogrames, amb alguns pictogrames o signes esquemàtics derivats d'aquests. -
Period: 3150 BCE to 31 BCE
ANTIC EGIPTE
L'antic Egipte és una civilització del nord-est d'Àfrica que es va desenvolupar al voltant del curs mitjà i baix del riu Nil, en el territori que ara ocupen els actuals estats d'Egipte i el nord del Sudan. La civilització es va constituir cap al 3150 aC,[1] amb la unificació de l'Alt i el Baix Egipte sota el primer faraó, i va persistir durant els següents tres mil·lennis. -
Period: 3100 BCE to 538 BCE
MESOPOTÀMIA
Mesopotàmia és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni. Està situada al Creixent Fèrtil. -
3001 BCE
LA PALETA DE NERMER (EGIPTE)
És una paleta cosmètica. Artísticament, el valor de la paleta radica en la seva gran mida i bona conservació, així com els seus baixos relleus que introdueixen aspectes de l'art egipci en èpoques posteriors, com ara la representació jeràrquica o els ulls treballats en relleu. Històricament, és un del primers documents narratius històrics, concretament sobre la unificació de l'Alt i el Baix Egipte durant el període protodinàstic, a banda de l'ús primerenc de l'escriptura jeroglífica. -
2900 BCE
ZIGGURAT TAPPEH SIALK (MESO)
Tappeh Sialk és un ziggurat situat a Sialk i considerat el més antic del món. Va ser construït l'any 2900 a.C en tres plataformes; però, les restes arqueològiques més antics del monticle nord daten de mitjan el VI mil·lenni a.C, és a dir, al voltant de fa 7500 anys. -
2580 BCE
ESTATUA SEDENT DE HEMIUN (EGIPTE)
Va ser trobada a Gizeh. Va ser faraó de la quarta dinastia circa 2580 a.C, era per tant un membre de la família reial -
2480 BCE
KEFRÉN (EGIPTE)
L'Estàtua sedent de Kefrén o Estàtua sedent de Jafra va ser tallada pels escultors egipcis entre els anys 2550-2480 a. C., estant considerada com l'escultura clàssica de l'època de les piràmides i una de les més importants obres de l'art de l'Antic Egipte. -
2120 BCE
ESTÀTUA SEDENT DEL PRINCEP DE GUDEA (MESO)
L'estàtua sedent del príncep Gudea data de l'any 2120 aC, i va ser elaborada durant el Renaixement sumeri a Mesopotàmia, considerada la primera i més antiga civilització de la història, que es va estendre pel sud de Mesopotàmia, a la zona dels rius Tigris i Eufrates. -
1880 BCE
SUMULAEL (MESO)
DATA INICI REGNAT: 1880 aC.
DATA FINAL REGNAT: 1845 aC. Sumulael Fou el segon rei de Babilònia. Era suposat fill de Sumulauli i nét de Sumu-Abum, però com que Hammurabi mai es referia a Sumuabum com el seu ancestre, el més probable és que Sumuabum hagués mort a l'exili sense fills o amb fills que no van recuperar el poder, el qual hauria passat en circumstàncies desconegudes a Sumulael. Va regnar uns 35 anys. -
1844 BCE
SABIUM (MESO)
DATA INICI REGNAT: 1844 aC.
DATA FINAL REGNAT: 1831 aC. Sabium (Zabu) fou el tercer rei de la primera dinastia babilònia, successor vers el 1844 aC de Sumulael. Va derrotar i matar al rei Silli-Adad de Larsa. El va succeir el seu fill Apil-Sin. -
1830 BCE
APIL-SIN (MESO)
DATA INICI REGNAT: 1830 aC.
DATA FINAL REGNAT: 1813 aC. Apil-Sin fou el quart rei de la dinastia amorita de Babilònia, fill i successor de Sabium. Fou l'avi d'Hammurabi. Va regnar vers el 1830 a 1812 aC. El va succeir el seu fill Sin-Muballit. -
1750 BCE
HAMMURABI (MESO)
DATA INICI REGNAT: 1750 aC.
DATA FI REGNAT: 1792 aC. va ser rei de Babilònia, el sisè de la I dinastia, vers 1793 a 1750 aC segons la cronologia més acceptada. És famós per haver elaborat el codi de lleis que porta el seu nom. És un dels reculls legals més antics que es conserven. En aquesta obra es poden llegir més de 200 normes per regir la vida quotidiana de Mesopotàmia -
1750 BCE
EL CODI D'HAMMURABI (MESO)
És una pedra basàltica negra de dos metres d'alçada, on hi ha escrit el codi d'Hammurabi, un dels compendis legals més antics i coneguts, i un dels exemplars millor conservats d'aquest tipus de documents creats en l'antiga Mesopotàmia. El codi, escrit en accadi, inclou 282 disposicions legals sobre el comerç, els impostos, el matrimoni, el divorci, el robatori, l'esclavitud i els deutes. -
1335 BCE
AKHENATON (EGIPTE)
Va regnar a l'antic Egipte a la primera meitat del segle XIV aC, vers 1350 a 1335 aC. -
1330 BCE
NEFERTITI (EGIPTE)
Nefertiti va ser reina d'Egipte pel seu matrimoni amb el faraó Akhenaton (Amenofis IV). El seu nom vol dir "Bonica és la bellesa d'Amon" i per un temps probablement es va dir Neferneferuaton (Bonica és la bellesa d'Aton -
1327 BCE
TUTANKAMON (EGIPTE)
Tutankamon fou un faraó de la dinastia XVIII de l'Antic Egipte. Va succeir Semenkhare, qui podria haver estat el seu germà, i va governar durant uns 10 anys. Malgrat la seva fama, deguda al fet que hom va descobrir la seva tomba quasi intacta, fou un faraó secundari de la dinastia. -
1290 BCE
RAMSÈS (EGIPTE)
Ramsès I fou un faraó egipci fundador de la Dinastia XIX. Va regnar vers el 1290 aC. -
Period: 1200 BCE to 146 BCE
ANTIGA GRÈCIA
L'antiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magn. La cultura grega va tenir una influència poderosa en l'Imperi Romà, el qual en portaria la seva versió a diverses parts d'Europa. La cultura grega és una de les bases de la cultura occidental, sobre la qual ha influït i continua influint, fins i tot en la llengua, la política, els sistemes educatius, la filosofia, la ciència, l'art i l'arquitectura del món modern. -
1000 BCE
EL TRACTAT DE CADEIX (EGIPTE CURIOSITAT)
El tractat de Cadeix és un tractat de pau signat al voltant del 1285 aC entre els imperis hittita i egipci. És el primer tractat diplomàtic del qual se'n té constància escrita, i va ser formalitzat entre el faraó Ramsés II i el rei Hattusilis III, setze anys després de la batalla de Cadeix que va enfrontar a ambdós regnes. Es van fer dues còpies del tractat. Una, en jeroglífic egipci, i l'altre, en hitita-Acadi, i totes dues han sobreviscut. -
1000 BCE
LA RELIGIÓ (CURIOSITAT MESO)
La religió mesopotàmica no creia en l'altra vida. Ells creien que totes les persones ja fossin bones o dolentes anaven sota terra com fantasmes a menjar terra. -
1000 BCE
ELS SOLDATS (CURIOSITAT MESO)
Als antics soldats de Mesopotàmia se'ls pagava amb monedes de fusta -
1000 BCE
ELS SACERDOTS ( CURIOSITAT MESO)
Els sacerdots controlaven els sistemes de reg i alguna vegada van tenir més poder que el rei i la reina -
1000 BCE
ELS DÈUS (CURIOSITAT MESO)
En la religió mesopotàmica hi havia 4 déus principals: Terra, Aigua, Aire i el Cel. També hi havia uns 3.000 déus menors, cadascun representant un element quotidià com podia ser un zapapico. Si algú furgant una rasa feria el seu peu amb el zapapico, ¡significava que el déu del zapapico l'odiava. -
1000 BCE
LA CIRMUCISIÓ (CURIOSITAT EGIPTE)
Es feia quan el nen entrava a la pubertat com un ritual a la iniciació a l'edat adulta -
1000 BCE
MOMIFICACIÓ D'ANIMALS (CURISITATS EGIPTE)
La momificació dels animals responia a diverses raons: per se considerats manifestacions terrenals dels déus, per servir d’aliment dels difunts en el Més enllà, com ofrenes per els déus, o senzillament, per haver estat un animal de companyia que continuaria sent fidel tota la eternitat. Normalment eren gossos i gats. -
1000 BCE
EL PORC I EL COCODRIL (CURIOSITAT EGIPTE)
El porc era molt odiat a l'Antic Egipte perquè és pensaven que era la reencarnació del mal perquè podia arrasar qualsevol conreu però el cocodril era el creador del Nil i el representant el déu Obed, déu de la fertilitat, la vegetació i la vida. -
776 BCE
LES OLIMPÍADES (GRÈCIA)
A Grècia els primers Jocs Olímpics es remunten al 776 aC. Estaven dedicats als déus de l'Olimp i es van organitzar en les antigues planes d'Olimpia cada quatre anys. Tot el poble grec s'acostava allà per presenciar aquest espectacle inoblidable. Els campions en cada disciplina rebien corones de fulles d'olivera com a premi. -
716 BCE
ESTÀTUA RÒMUL I REM (ROMA)
Segons la tradició romana, els germans Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) van ser els fundadors de la ciutat de Roma i del senat romà. Ròmul va convertir-se a més en el seu primer rei. La seva llegenda ha tingut diverses versions. -
700 BCE
EL SORGIMENT DE MACEDÒNIA (GRÈCIA)
El Regne de Macedònia s'havia format al segle VII aC. A principis del segle IV aC, el rei Felip de Macedònia, un home ambiciós educat a Tebes, pretenia ser acceptat com el nou líder de Grècia, i recuperà la llibertat de les ciutats gregues d'Àsia del domini persa. Va organitzar les ciutats en la Lliga de Corint, però no va venjar les invasions perses del segle anterior: va ser assassinat el 336 aC. -
575 BCE
PORTA D'IXTAR (MESO)
La porta d'Ixtar era la vuitena porta a la ciutat interior de Babilònia. És construïda vers el 575 a.C per ordre del rei Nabucodonosor II a la cara nord de la ciutat. -
550 BCE
EL TEATRE (GRÈCIA)
Va florir en l'Antiga Grècia entre 550 aC i 220 aC Els espectacles es basaven en una posada en escena a la qual l'escenografia era el paisatge que es veia des de l'edifici teatral, i dins l'escena el format pel mateix cor teatral. Així, els elements escènics es limitaven al vestuari i accessoris dels actors: màscares, túniques i sabates amb plataforma. El text teatral estava escrit per dramaturgs com Aristòfanes, Tísper, Èsquil... -
500 BCE
ATENA PARTENÓS (GRÈCIA)
Atena Pàrtenos és el nom de la majestuosa escultura criselefantina de la deessa grega Atena, obra de Fídies. El Partenó fou consagrat a aquesta deessa i l'escultura era situada a la seva cel·la. Rebia el nom d'un epítet de la mateixa deessa, i estava allotjada al Partenó de l'Acròpoli d'Atenes. Va ser construïda l’any 500 aC i la van acabar l’any 400 aC. -
500 BCE
LES GUERRES MÈDIQUES (GRÈCIA)
Les guerres mèdiques són els dos conflictes bèl·lics en què es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides, liderades per Atenes, contra l'Imperi Aquemènida, conegut també com a Imperi Mèdic, a començaments del segle V aC.
Es van originar a causa de l'expansió territorial persa, iniciada a mitjans del segle VI aC, que va sotmetre les polis gregues, les quals es van revoltar. -
500 BCE
MAQUILLATGE I COSMÈTICA (EGIPTE)
Els egipcis estaven obsessionats per la higiene personal. La cura i l'embelliment del seu cos és una constant en la civilització egípcia. Així, es tallaven els cabells, s'afaitaven i fins i tot es maquillaven i perfumaven ... Els ulls eren una de les parts que més es cuidaven, incloent la utilització d'una espècie de llapis perfilador. -
500 BCE
PAPER (EGIPTE)
Els egipcis no van ser responsables directes de l'invent de paper, però sí van crear un dels seus primers precedents. Aprofitant les tires de la planta del papir. El seu ús va començar a reduir-se amb la progressiva desaparició de l'antiga cultura egípcia, sent substituït pel pergamí. Va disminuir en el transcurs del segle V i va desaparèixer completament al segle XI. Va ser tal la seva importància que la majoria de les grans biblioteques d'Europa posseeixen manuscrits en papir. -
495 BCE
PÈRICLES (GRÈCIA)
Naixement: 495 aC Mort: 429 aC Era important perquè era el fill d'un estrateg militar reconegut, Xàntip d'Atenes, vencedor de la batalla de Mícale, i d'Agarista. Va ser el líder del partit democràtic d'Atenes, va aconseguir que la seva ciutat fos líder polític i cultural de la zona. -
470 BCE
SÒCRATES (GRÈCIA)
Naixement: 470 aC Mort: 399 aC Era important perquè les aportacions de Sòcrates també van suposar una contribució important i duradora als camps de l'epistemologia i la lògica, i la influència de les seves idees i la seva forma de pensar van posar els fonaments de la filosofia occidental que el va succeir. -
443 BCE
EL FRIS DEL PARTENÓ (GRÈCIA)
És una escultura de marbre pentèlic amb un alt relleu creada per adornar la part superior del naos del Partenó. Va ser esculpit entre el 443 i 437 aC, molt probablement sota la direcció de Pheidias. -
438 BCE
EL PARTENÓ (GRÈCIA)
El Partenó és un temple consagrat a la deessa grega Atena Pàrtenos, a qui el poble d'Atenes considera la seva protectora. Va ser construït al segle V aC i és el monument més antic dels ubicats a l'Acròpoli d'Atenes. Els seus arquitectes foren Ictinos i Cal·lícrates, supervisats per Fídies. Va ser finalitzat l’any 438 aC. -
431 BCE
LA GUERRA DEL PELOPONÈS (GRÈCIA)
La guerra del Peloponès fou un conflicte bèl·lic que va afectar Grècia del 431 aC al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica. -
427 BCE
PLATÓ (GRÈCIA)
Naixement: 427 aC Mort: 347 aC Era important perquè va desenvolupar un sistema filosòfic; el platonisme, de gran persistència, i un centre de formació (Akademia). Va ser deixeble de Cràtil i de Sòcrates, i mestre d'Aristòtil. -
406 BCE
ERECTÈON (GRÈCIA)
És un temple grec consagrat a Erecteu, d'ordre jònic i situat a l'Acròpolis d'Atenes, al nord del Partenó. És un edifici molt singular per la topografia, per la necessitat de respectar vestigis de temples anteriors i per la substitució d'algunes columnes per cariàtides. És va construir l’any 421 aC i es va finalitzar al 406 aC. -
400 BCE
TRÍADA DE MYKERINOS (EGIPTE)
La Tríada de Mykerinos està considerada un dels més notables conjunts escultòrics de la dinastia IV i del període menfita. Està datada a mitjans del tercer mil·lenni a.C. Correspon al grup format pel faraó Micerino, la deessa Hathor i la divinitat del nomo de Cinópolis. Al costat dret de Micerino es troba la deessa Hathor, amb banyes i el disc solar sobre el seu cap, i al costat esquerre la del nomo de Cinópolis, portant el seu emblema. -
384 BCE
ARISTÒTIL (GRÈCIA)
Naixement: 384 aC Mort: 322 aC Era important perquè va dominar el coneixement de la seva època, des de la filosofia a la biologia, des de les matemàtiques fins a la psicologia. No sols va estudiar gairebé tots els àmbits del coneixement existents en el seu temps, sinó que, a més, va fer contribucions significatives en la majoria d'aquests. -
334 BCE
LES CONQUESTES D'ALEXANDRE (GRÈCIA)
El 334 aC, Alexandre va avançar cap a Àsia Menor i va derrotar els perses al riu Grànic. Així va guanyar el control de la costa jonica, i va fer una entrada triomfal per totes les ciutats gregues alliberades. Després, va avançar de Cilícia cap a Síria, on va derrotar Darios III. Després va avançar de Fenícia cap a Egipte, on va tenir molt poca resistència; els egipcis el rebien com a alliberador de l'opressió persa. Alexandre va morir l’any 323 aC llavors es va acabar la seva conquesta. -
325 BCE
CLEPSIDRA O RELLOTGE D'AIGUA (GRÈCIA)
La clepsidra o rellotge d'aigua és un instrument per a mesurar el temps basat a fer passar una quantitat d'aigua d'un recipient a un altre a través d'un petit orifici.
A partir del 325 aC, va ser molt utilitzada pels habitants de l'Antiga Grècia que van ser els que li van donar el seu nom actual: klepsydra, paraula composta per klepto «robar» i hydro «aigua». La idea és que un recipient «roba» l'aigua a l'altre. -
323 BCE
LES MATEMÀTIQUES (GRÈCIA)
Van ser desenvolupades des del segle VII aC al segle IV dC. Una figura important en el desenvolupament de la matemàtica grega és Pitàgores de Samos. Pitàgores va establir un ordre anomenat els pitagòrics, que tenia el coneixement i la propietat en comú i per tant tots els descobriments de pitagòrics individuals s'atribueixen a l'ordre. -
196 BCE
ARC DE TRIOMF (ROMA)
L'arc de triomf o arc honorífic és una estructura monumental amb un o més passatges en forma d'arc. Normalment eren eregit per homenatjar una persona important o per commemorar un esdeveniment com podria ser una victòria militar. -
42 BCE
TRAJÀ (ROMÀ)
Ulpi Trajà, nascut el 18 de setembre del 53 a Itàlica o Roma i mort el 8 o 9 d'agost del 117 a Selinos, fou emperador romà des de gener del 98 fins a agost del 117. Era fill d'Ulpi Trajà i membre d'una família senatorial de la província de la Bètica.Va dur els límits de l'Imperi romà a la seva extensió màxima. Naixement: 16 de novembre de 42 aC, Roma, Itàlia Defunció: 16 de març de 37 dC, Misenum, Itàlia Nom complet: Tiberius Claudius Nero -
Period: 27 BCE to 476
IMPERI ROMÀ
L'Imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476. La part oriental va anar perdent territori, però va subsistir ininterrompudament fins al 1453. Els governants de diversos estats successors dels Imperis Occidental o Oriental van utilitzar títols adoptats de l'Imperi Romà fins a l'època moderna. -
19 BCE
ELS AQÜEDUCTE (ROMA)
Eren unes construccions amb forma de ponts que s’utilitzaven per transportar l’aigua d’una vall a l’altra i aixi portar-la capa les ciutats.
A espanya són coneguts el de Segovia i el de Catalunya el de Tarragona. -
14 BCE
TIBERI (ROMA)
Tiberi fou un emperador romà que governà des del 18 de setembre de l'any 14 dC fins a la seva mort, el 16 de març del 37, successor d'Octavi August. Tiberi va decidir transferir el nomenament dels magistrats dels Comicis al Senat.Va desaparèixer el sistema electoral propi de la República. L'emperador designava candidats per a algunes de les magistratures, i els llocs que quedaven vacants (sense proposta de l'emperador) eren designats pel Senat i es formava una llista única. -
5
LES CLAVEGUERES (ROMA)
Els romans van inventar el sistema actual de clavegueram de les nostres cases.
estava pensat per recollir les aigües fecals ( aigües residuals) i evitar les malaties. -
10
LES VIES (ROMA)
Les vies formaven una xarxa de carreteres que ocupava tot l’Imperi romà.
Van ser dissenyades per a mantenir contacte entre les zones de l’imperi. -
37
NERÓ (ROMA)
Neró Claudi Cèsar August Germànic fou el darrer emperador romà de la dinastia julio-clàudia. Era fill de Gneu Domici Aenobarb i d'Agripina Menor, filla de Germànic Cèsar i germana de Calígula. Naixement: 15 de desembre de 37 dC, Antium, Itàlia. Defunció: 9 de juny de 68 dC, Roma, Itàlia. Neró va visitar Acaia on va apreciar la cultura grega i mentre era allí va rebre notícies de la rebel·lió dels jueus. Neró va enviar a Vespasià, que fou després emperador. -
161
COOMODE (ROMA)
Marcos Aureoli Commodus Antoninus fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192. Naixement: 31 d’agost de 161 dC, Lanuvium, Itàlia Assassinat: 31 de desembre de 192 dC, Roma, Itàlia. És van produir diverses rebel·lions a províncies. Una de les rebel·lions provincials va tenir lloc a la Tarraconense quan un desertor de l'exèrcit anomenat Matern, va formar una banda armada que va anar engrossint les seves files i es va convertir en un exèrcit rebel -
313
L'EMPERADOR CONSTANTÍ PERMET EL CULTE CRISTIÀ
Al principi el cristianisme entrà en conflicte amb la religió romana tradicional però acabà essent la religió oficial de l'imperi romà. Durant els seus primers anys, el cristianisme va passar de ser un cristianisme jueu a una religió estesa en tot el món grecoromà i més enllà. La persecució dels cristians a l'Imperi Romà va acabar l'any 313 sota el regnat de Constantí I el Gran, que l'any 325 va convocar el Primer Concili de Nicea. -
380
EL CRISTIANISME ES CONVERTEIX EN LA RELIGIÓ OFICIAL (ROMA)
Roma, com la majoria dels pobles de l'antiguitat va adoptar una religió politeista, que comptava amb déus per a tots els romans i amb una religió familiar al voltant de l'adoració dels seus avantpassats. La prèdica de Crist va ser rebutjada a Roma. Finalment, l'emperador Teodosi, el 27 de febrer de l'any 380, va proclamar al cristianisme com a religió oficial de l'Imperi Romà. -
410
ELS POBLES GERMÀNICS FAN INCURSION A ROMA (ROMA)
La relació d’aquests pobles amb l’Imperi Romà va ser diversa. Hi va haver llargs períodes en els quals mantenien relacions pacífiques i comercials quan van tenir contacte amb el món romà van imitar molts dels seus costums, com, per exemple, el cristianisme. En d’altres moments, la relació va ser més violenta. Els pobles germànics es van enfrontar entre ells, però, sobretot, van mantenir llargues guerres amb Roma. -
476
LA CAIGUDA DE L'IMPERI ROMÀ (ROMA)
El Imperi Romà va caure l'any 476 per els vàndals, destronant el últim emperador Ròmul Augústul. Va caure per algunes d'aquestes causes:- Problemes interns com: els enfrontaments interns van comportar una crisi econòmica i institucional.
- Pels problemes interns van comportar que les fronteres de l'imperi romà es quedessin poc defensades i s'hi introduïssin bàrbars.
-
Period: 476 to 1492
EDAT MITJANA
L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna. Els seus inicis es marquen per dos grans esdeveniments: l'inici al segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, l'any 476, i el final al segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb l'inici de la colonització europea d'Amèrica l'any 1492. -
Period: 476 to 1453
Imperi Bizantí
L'Imperi Bizantí també conegut com Imperi Romà d'Orient fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital Constantinoble (Istanbul). Els van conquerir els otomans "turcs" l'any 1453. -
Period: 500 to 800
IMPERI CAROLINGI
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident. -
527
Justinià
Justinià va ser un l'emperador de l'Imperi Bizantí que va regnar des de l'any 527 fins al 565. El seu objectiu era refer l'Imperi Romà i recuperar la glòria perduda, i per això va conquerir diversos territoris: el nord d'Àfrica, la Península Itàlica, les illes del Mediterrani Occidental i el sud-est de la Península Ibèrica. -
570
MAHOMA
Fou el fundador del islam. D'acord amb les biografies tradicionals musulmanes (anomenades sunnah en àrab), va néixer vers 570 a la Meca i morí el 8 de juny de 632 a Medina. Els musulmans consideren Mahoma com el darrer profeta i missatger enviat per Déu (en àrab Al·là). -
Period: 661 to 750
Califat Omeia Damasc
L'any 661 es va fundar el califat dirigit per la familia Omeya, centrat a Síria i amb capital a Damasc. -
742
CARLEMANY
Carlemany fou rei dels francs (768 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814). Fou un personatge central en la consolidació i prosperitat de l'Imperi carolingi. Expandí els diferents regnes francs fins a transformar-los en un imperi, al qual va incorporar gran part d'Europa occidental i central. -
Period: 756 to 929
Emirat Independent De Còrdova
Fou un emirat musulmà amb capital Còrdova. Fins que el 756 els Omeies, expulsats del califat, es van fer independents (emirat independent de Còrdova o emirat omeia de Còrdova). -
800
Màquines Hidràuliques
Els àrabs van introduir a la península Ibèrica nous cultius: arròs, cotó, espàrrecs, carxofes, etc., així com noves tècniques de regadiu, màquines elevadores d'aigua i mètodes per empeltar plantes fins llavors desconeguts. Alguns ejemples: la sínia, el molí hidràulic,... -
800
La Tecnologia Bèl·lica
Els hispanomusulmans també van innovar en el camp de la tècnica bèl·lica. Eren experts en la fabricació d'armes, però també en la construcció de grans màquines d'asalt de fusta, l'ús de la pòlvora, la utilització del canó,... -
850
CÀTARS I LA SEVA HERÈTGIA
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del segle X fins al XIV, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental bizantina ortodoxa. Els seguidors d'aquest corrent es coneixen com a càtars o també albigesos. Sovint s'anomenaven a ells mateixos bons homes o bons cristians. -
900
Navegació i Astronomia
L'astronomia islàmica medieval fa referència als avanços en astronomia fets en el món islàmic sobretot entre els segles VIII i XV. Aquest desenvolupament va ser escrit majoritàriament en àrab i va desenvolupar-se a l'Orient Pròxim, el nord d'Àfrica, l'Àndalus i l'Àsia Central. -
900
Màquines Hidràuliques
Els hispanomusulmans eren experts agricultors que van perfeccionar el sistemes romà de reg amb tot un seguit d'innovacions: · Van apendre a utilitzar les aigües subterrànies, la qual cosa els va permetre convertir amplies zones de regadius. · Per extreure aigua del rius, van construir rodes hidràuliques, que giraven empeses per la força de l'aigua. -
Period: 929 to 1031
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova fou un califat proclamat el 929, posant així fi a l'Emirat independent de Còrdova. -
962
Sacre Imperi Germànic
El Sacre Imperi Germànic va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central. Nascut el 962 l'any on el seu rei Otó I va ser coronat emperador a Roma. -
1000
La navegació i l'astronomia
Els musulmans tenien grans coneixements geogràfics. Per fer els seus càlculs geogràfics utilitzaven una quadrícula que els permetia calcular la mida i la distància dels accidents geogràfics. Confeccionaven mapes i cartes nàutiques i van delimitar amb exactitud les dimensions del mar Mediterrani. Van perfeccionar la brúixola i l'astrolabi -
1000
Vikings
Els vikings van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia durant aquest període conegut com era viking. -
Period: 1031 to 1090
Regnes De Taifes
L'any 1031 el Califat de Còrdova es va desintegrar en multitud de petits regnes. Aquests regnes van ser econòmicament molt pròspers, però a nivell polític i militar molt febles. Tenien de pagar forts tributs al Compte de Barcelona. -
1095
Les Croades
Les croades foren vuit expedicions armades de caràcter religiós, finançades per l'Església per conquerir Terra Santa (Jerusalem) dels musulmans. Tingueren lloc entre els s. XI i XIII. -
1100
La Medicina
La medicina era una de les més avançades del món islàmic. Els metges musulmans sabien diagnosticar i els cirurgians practicaven operacions molt avançades pels seus temps. -
Period: 1238 to 1492
Regne Nassarita De Granda
El regne Nassarita de Granada va ser un Estat musulmà situat al sud de la península ibèrica, amb capital a la ciutat de Granada, que va existir durant l'Edat Mitjana. El seu últim rei va ser Boabdil, que va ser derrotat davant del regnes cristians el 2 de gener de 1492 -
1501
ESCULTURA DE DAVID DE MIQUEL ÀNGEL (ROMA)
El David de Miquel Àngel és una obra renaixentista que es troba a la Galleria dell'Accademia de Florència. Esculpida entre 1501 i principis del 1504 en marbre blanc de Carrara, és, junt amb el Moisès i la Pietat, una de les tres obres més conegudes de Miquel Àngel, i obra mestra de l'art universal.
