ROMA_MARGA OLIVER I CARLOS GELABERT

Invasions indoeuropees

Period: 1001 BCE to 501

Penetració contínua - pobles indoeuropeus pels Pirineus
Primers assentaments - zona de Catalunya i la vall de l’Ebre. Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders.

Pobles preromans.

800 BCE

3 pobles:
- Celtes: Situats centre, oest i nord de la Península.
- Ibers: Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica.
- Celtibers: Situats a la zona de Sòria
Pobles preromans entren en contacte amb poblacions colonitzadores:
Fenicis, entre els segles X i VIII aC: Gàdir, Malaca.
Grecs, entre els segles VIII i VII aC: Rhode, Emporion, Hemeroskopeion, ...
Cartaginesos, entre els segles VI al III aC: Ebusus, Cartago Nova.

Ròmul 753-717 aC

753 BCE

Va ser el primer rei

ORIGEN DE L'IMPERI ROMÀ

753 BCE

Es va desenvolupar entorn a la mar Mediterrània: Mare Nostrum ("la nostra mar")
SVII aC: Pobles de la Península Itàlica: Llatins, etruscs, cartaginesos, grecs.
Turó Palatí per Ròmul: comerç de la sal.

MONARQUIA

Period: 753 BCE to 509 BCE

Monarquia electiva, NO hereditària.
Rei: poders màxims:
Administrava justícia
Manava l'exèrcit
Era summe sacerdot
Rei governava: ajuda d'un Senat format - ancians de les famílies més importants.
Va tenir 7 reis i 4 eren d’origen llatí i 3 d’origen etrusc.
Partir del segle VI aC Roma - caure en mans d’un poble no llatí.(els etruscs) - destaca pel fort creixement urbà.
509 aC - produir una revolta a Roma, van expulsar els etruscs.
Es substirueix Monarquia - república.

Tul·li Hostili 672-640 aC

672 BCE

Va ser el tercer rei

Numa Pompili 717-672 aC

672 BCE

Va ser el segon rei

Ancus Marci 640-616 aC

640 BCE

Va ser el cuart rei

Tarquini I 616-578 aC

616 BCE

Va ser el cinquè rei

Servi Tul·li 578-534 aC

578 BCE

Va ser el sisè rei

Tarquini II el Superb 534-509 aC

534 BCE

Va ser el darrer rei

Societat: Petricis i plebeus

509 BCE

Societat 5 categories:
Patricis, cavallers, plebeus,lliberts, esclaus i les dones

REPÚBLICA : Assemblees i magistrats de la República

Period: 509 BCE to 27 BCE

DIVISIÓ DEL PODER EN 3 INSTITUCIONS:
COMICIS: Proposar lleis, elegir els magistrats i decidir coses sobre la pau i la guerra.
3 tipus:
Comicis curiats,Comicis tribunats,Comicis centuriats, Magistrats, Senat

Llei de les Dotze taules

500 BCE

Compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus.

Tribú de la Plebs

500 BCE

Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus.

Matrimoni amb patricis

500 BCE

Contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat.

Expansió a la Península Itàlica.

Period: 500 BCE to 250 BCE

Els romans van topar amb els cartaginesos i el conflicte es va fer inevitable.

Guerres púniques

Period: 264 BCE to 146 BCE

Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues

238-202 aC.

238 BCE

Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir i control del sud i del sud-est de la Península.
El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió

Guerres entre Roma i Cartago.

Period: 238 BCE to 19 BCE

Conquesta romana de la Península Ibèrica.

218 BCE

Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats. Desembarc a Empuries de Publi Corneli Escipió i derrotes succesives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península.

202-154 aC.

202 BCE

Desprès de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir.

154-133 aC

154 BCE

Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta - forta resistència dels lusitans.

La religió Romana

146 BCE

Romans - politeistes. DÉUS ROMANS
Creences pròpies - culte dirigit pel pare de família:
(Númina, Lares, Penats, Manes)
Roma - adoptar la mitologia grega, canviant alguns noms Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra.

133-29 aC.

133 BCE

Consolidació de l’ocupació de la Meseta.

Conquesta de Roma a Balears

123 BCE

Roma no accepta la nova situació i organitza la conquesta al 123 a.C al comandament del cònsol Quint Cecili Metel. Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Lamona i Magon.

Domini romà de les Balears.

123 BCE

Soldats i colons romans afavoreixen la implantació de l’economia, les creences, la llengua i les formes de vida romanes.
Economia basada en: agricultura i ramaderia, encara que també hi havia una mica d’artesania i comerç.

Revoltes Populars

100 BCE

Desigualtats entre Patricis-Cavallers, beneficiaris de les conquestes i Plebeus (bàsicament pagesos) que no obtenen cap benefici - conflictes socials (Ex. germans Grac com a Tribuns de la Plebs al segle II aC demanen un millor repartiment de la terra i de les riqueses són assassinats).

El Papa

100 BCE

Bisbe de Roma - adquirir un paper preponderant com a guia de tots els cristians i d’ell depenien la resta de bisbes.

La Crisi de la República

100 BCE

En el segle I aC. Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana. Les causes són:

• Les revoltes Populars
• Les revoltes d'esclaus

Revoltes d’esclaus (Espartac, segle I aC).

100 BCE

• Poder als generals - sufocar les revoltes: L’enfrontament entres aquests generals provoca guerres civils entre ells per aconseguir el poder.
• Els militars augmenten el seu poder i per posar fi al desordre es formen triumvirats, aliances de tres homes que compartien el poder durant un període de temps: Primer triumvirat: Juli Cèsar, Cras i Pompeu: poder unipersonal Juli Cèsar. Segon triumvirat: Marc Antoni, Lèpid i Octavi: Poder en mans d’Octavi Cèsar August i creació de l’Imperi.

L’organització de l’Imperi

Period: 27 BCE to 476

Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos. (El Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic)
Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador.
Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república.

L'Imperi Romà

Period: 27 BCE to 476

Fill adoptiu de Juli Cèsar - derrota als seus rivals en una guerra civil al 27 dC rep el títol d’August - concentra tots els poders civils, militars i religiosos - a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma).

29-19 aC.

19 BCE

Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons.

Cristianisme

100

Poc èxit jueus de Palestina - mort de Jesús.
Difusió del cristianisme entre no jueus amb èxit.
Deia que les bones accions serien recompensades després de la mort i predicava normes basades en la igualtat, la solidaritat i la caritat. Primeres comunitats cristianes - agrupar en esglésies dirigides - bisbe. Enterraven morts a catacumbes. (galeries subterrànies) Problemes amb religió oficial - no acceptar el culte imperial ni voler participar a l’exèrcit, considerats rebels van ser perseguits.

Religió: Culte Imperial

100

Obligatori per a totes les persones lliures - senyal de fidelitat a Roma i a l’emperador.

Aparició del cristianisme

100

Palestina - Jesús de Natzaret (religió monoteista).
Idees principals:
Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.
Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort.

Pax Romana

Period: 100 to 200

Moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (lleis, llengua, cultura...)

Expansió pel Mediterrani Oriental

Period: 146 to 14

Es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident.
Divisió dels territoris conquerits en províncies
Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua, les seves lleis i la seva forma de vida.

Explotacions agrícoles

300

Introducció de noves tècniques de conreu, eines i productes.
Petites explotacions - mans de pagesos lliures dedicades a l’autoconsum (sobretot blat, vinya i olivera)
Grans explotacions agrícoles - mans de patricis o cavallers
El centre del latifundi - vil·la (enormes cases de camp amb una gran quantitat de dependències.)

Crisi de l'imperi

Period: 300 to 500

Fronteres es tornen insegures - atacs dels bàrbars nord i perses l'est, afebliment autoritat imperial, augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit, crisi econòmica, augment dels impostos - afrontar les despeses militars. Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa. Pressió dels bàrbars empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi i la seva desaparició. A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, va passar a anomenar-se Imperi Bizantí.

Activitats artesanes.

Period: 300 to 500

Nombre important d’artesans - formar un grup social ben acomodat.
Artesans s’agrupaven en associacions professionals anomenades collegia i celebraven plegats festes i oficis religiosos.
Grans tallers propietat de patricis a on treballaven esclaus.

Les ciutats, el centre de l’Imperi.

Period: 300 to 500

Roma era la capital de l’imperi i la ciutat més gran. Moment de més esplendor, Roma va tenir un milió d’habitants.
Gran importància de les ciutats centre administratiu, jurídic, polític i econòmic.
-Estructura de les ciutats

Relacions comercials.

Period: 300 to 500

Desenvolupament comercial

(pau interna i seguretat en les comunicacions , augment de la producció agrícola i artesana, construcció de calçades per afavorir el comerç i les activitats militars, moneda única que afavoria les transaccions de bronze, plata i or i llengua única que afavoria les comunicacions.)
Intercanvis comercials - totes les parts de l’Imperi i amb l’exterior.
Comerç gran escala per via marítima

Constantí

313

Va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió.

Teodosi

380

Imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir

Estructura de les ciutats

500

Planta rectangular amb carrers paral·lels.
Envoltades de muralles.
Dues calçades principals
Plaça central situada a l’encreuament dels dos eixos principals, a on es situaven els edificis oficials i alguns temples.
Edificis públics: (termes, circs, teatres, temples...)
Bones infraestructures urbanes (clavegueram, fonts, carrers empedrats, pòrtics,...)