-
El motí del té
El Boston Tea Party fou un acte de protesta dels colons americans contra Gran Bretanya i és considerat un precedent de la Guerra d'Independència dels Estats Units. Va ocórrer el dijous 16 de desembre de 1773 a Boston, quan es llançà al mar tot un carregament de te. -
Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica
La Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica és un document redactat pel segon Congrés Continental a la Cambra Estatal de Pennsilvània de Filadèlfia el 4 de juliol de 1776 que va proclamar que les Tretze Colònies nord-americanes llavors en guerra amb el Regne de la Gran Bretanya s'havien autodefinit com a tretze nous estats sobirans i independents i ja no reconeixien el domini britànic; i en lloc de l'estatus anterior, ara formaven una nova nació: els Estats Units. -
Batalla de Yorktown
La batalla de Yorktown va tenir lloc durant la guerra d'Independència dels Estats Units d'Amèrica entre el 26 de setembre i el 19 d'octubre de 1781. Va enfrontar els independentistes i els seus aliats francesos tant els enviats oficialment al comandament del comte de Rochambeau com els voluntaris del marquès de La Fayette contra els britànics al comandament de lord Cornwallis. -
Revolució Francesa
La Revolució Francesa es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat. En acabar el segle xviii, el regne de França estava sotmès a l'Antic Règim. Era una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La monarquia absoluta de Lluís XVI era incapaç de millorar la situació de crisi financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes. -
La presa de la Bastilla
La presa de la Bastilla es va produir a París el dimarts 14 de juliol de 1789. Tot i que la fortalesa medieval només custodiava set presoners, la seva caiguda en mans dels revolucionaris parisencs va suposar simbòlicament la fi de l'Antic Règim i el punt inicial de la Revolució Francesa. La rendició de la presó, símbol del despotisme de la monarquia francesa, va provocar un sisme social tant a França com a la resta d'Europa, arribant els seus ressons fins a la llunyana Rússia. -
Primera República francesa
La Primera República francesa, oficialment la República francesa (en francès: République française), va ser el nom donat a una sèrie de règims parlamentaris i republicans que es van succeir entre el 21 de setembre de 1792 i el 18 de maig de 1804, durant la Revolució Francesa. -
La monarquia constitucional francesa
La monarquia constitucional francesa fa referència al sistema de govern instaurat a França el 1792. Es va situar entre la monarquia absoluta del rei Lluís XVI i la Primera República, i va durar del 4 de setembre de 1791 fins al 21 de setembre de 1792. Regne francès a 1792, abans de la seva desaparició -
La Convenció Nacional
La Convenció Nacional va ser la institució principal de la Primera República Francesa. La convenció era una assemblea electa de caràcter constituent que va concentrar els poders executius fins a la seva delegació al Comitè de Salvació Pública i legislatiu de l'Estat des del 19 de setembre de 1793 al 30 d'octubre de 1795. Va començar amb una assemblea de tipus constituent que va ser convocada el setembre de 1792, i es va formar arran de les eleccions celebrades anteriorment. -
Lluís XVI de França
Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74). Suspès i arrestat durant la insurrecció del 10 d'agost, va ser jutjat per la Convenció Nacional, considerat culpable de traïció i guillotinat el 21 de gener de 1793. -
El directori
El directori va ser la penúltima forma de govern adoptada per la Primera República Francesa, durant la Revolució Francesa. Establert per la Constitució de l'Any III que va aprovar la Convenció termidoriana, es va iniciar el 26 d'octubre del 1795, i va acabar amb el cop d'estat del 18 de brumari de l'Any VIII (9 de novembre del 1799) que va instaurar el Consolat. Després del període del Terror imposat per l'ala més extremista dels Jacobins, es va produir un retorn cap a posicions més moderades. -
Consolat francès
El Consolat francès és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del cop d'estat del 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799) fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804. Per extensió, el consolat es refereix a una etapa de la història de França. -
Batalla de Trafalgar
La batalla de Trafalgar, també coneguda com el combat de Trafalgar, va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la tercera coalició iniciada pel Regne Unit, Àustria, Rússia, Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa. La batalla de Trafalgar es va produir davant de la costa del cap de Trafalgar, als Caños de Meca, localitat del municipi gadità de Barbate. -
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. -
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich. Va tenir lloc a Viena (Àustria), de l'1 d'octubre de 1814 al 9 de juny de 1815. -
Batalla de Waterloo
La batalla de Waterloo va ser un combat que va tenir lloc el 18 de juny de 1815 a les proximitats de Waterloo, una població de l'actual Bèlgica situada a uns vint quilòmetres al sud de Brussel·les, en què es va enfrontar l'exèrcit francès, comandat per l'emperador Napoleó Bonaparte, contra les tropes britàniques, neerlandeses i alemanyes, dirigides pel duc de Wellington, i l'exèrcit prussià del mariscal de camp Gebhard von Blücher. -
L'onada revolucionària del 1820
Les revolucions del 1820 van ser les primeres que van posar en qüestió el sistema de la Restauració, encara que es van limitar a alguns països mediterranis i van tenir un escàs suport social. El pronunciament del comandant Reg a Espanya va marcar el començament de les onades revolucionàries a Europa estimulades també pel triomf dels moviments independentistes i liberals de l'Amèrica espanyola. La Santa Aliança va ser enviada per restablir els poders absoluts de nou a Espanya. -
Les revolucions de 1830
La pujada dels preus, la carestia dels productes de primera necessitat i la crisi industrial van provocar un clima de desplaer social que va resultar favorable a la revolta. La burgesia, que era la classe social en ascens, va aprofitar la situació per atacar l'ordre polític. La revolució es va iniciar a França i aviat es va estendre per tot Europa. A Itàlia i Alemanya van esclatar insurreccions amb tint nacionalista que, encara que van ser aixafades, deixarien la llavor de la futura unitat. -
Les revolucions de 1848
L'any 1848 va ser el de més intensitat revolucionària de tot el segle XIX a Europa. A les idees liberals i nacionalistes defensades per la burgesia es van unir aquesta vegada les inquietuds socials i els plantejaments democràtics de la nova classe social que començava a adquirir protagonisme: el proletariat. Les classes populars van recolzar massivament els moviments revolucionaris per protestar per la situació d'atur i de fam en què vivia la majoria de la població.
