-
Convocatoria EEGG
Es va tratar de una assemblea extraordinaria convocada pel rei per trovar una solució a una grave crisi financiera que padecia el país, formada pels tres estats: la noblessa, el clero y el tercer estat o poble pla. -
Reunió EEGG
L’asemblea va tindre lugar a una sala acondicionada per a la ocasiò en el palacete de los Menus-Plaisirs, que servia de magatzem per a decorats de teatre, instruments de música, etc... Varen estar presents: el Clero( 291 diputats ), la noblessa(270 diputats ) i el pobr pla(578 diputats) aquest representaba al 97% de la població. -
Elaboració Quadern de Queixes
Aquestos varen ser memorials o registres que les assemblees de cada circunscripción francessa encargada de elegir als diputats en els EEGG omplien amb peticions i queixes -
Asalt a la Bastilla
El poble va asaltar la pressó de la Bastilla, símbol de l’antic règim amb el fí d’aconseguir pòlvora, ja que allí es trobava la reserva nacional -
Abolició Drets Feudals
És una de les dates fonamentals de la Revolució francesa, ja que suposa l'abolició dels drets i privilegis dels primers estaments, noblesa i clero, de les ciutats, províncies i corporacions. -
Gran Por
La constant penúria de «granos» (cereals) i la fam canina de l'hivern de 1788, que es va prolongar durant la primavera i fins a l'estiu de 1789, havien reactivat la tradicional preocupació per la subsistència tant en les ciutats com en el camp. -
Declaració Drets de l’home i del ciutadà
La declaració establix els principis de la societat que seran la base de la nova legitimitat, acabant amb els principis, les institucions i les pràctiques de l'Antic Règim: El principi de tota sobirania residix essencialment en la nació. La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà considera legítima la revolta dels diputats en contra de la monarquia absoluta, al declarar com a dret imprescindible de l'home la resistencia a l'opressió. -
Constitució Civil Clero
Que suposava la formació d'una Església nacional independent de l'obediència del Papa. Esta mesura va provocar la consiguient divisió del clero en dos sectors: els juramentats (que acataren la norma) i els refractaris (poc inclinats a acatar-la) . -
Constitució 1791
Promulgació de la Constitució de 1791, llei fonamental que organitzaba la vida de França i en la que es contemplà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari masculí. -
Implantació Liberalisme Econòmic
Mitjançant la consticució de 1791 es va implantar el capitalisme a França, sistema que habia triomfat a Europa. -
Batalla de Valmy
L'exèrcit francés del Nord, comandat per Charles François Dumouriez, i l'exèrcit francés del Centre, liderat per François Christophe Kellermann, van detindre l'avanç de l'exèrcit prussià, dirigit per Carlos Guillermo Fernando, duc de Brunsvic- Lunebourg. A pesar de les poques baixes (menys de 500 en total) i dels inconclusos resultats tàctics, Valmy va ser considerada com una batalla de gran importància en l'esdevindre històric francés, perquè una derrota francesa haguera propiciat la Revolució -
Execució Lluis XVI
L'execució de Lluís XVI, la qual va tindre lloc el dilluns 21 de gener de 1793, va ser un dels esdeveniments més importants de la Revolució francesa. Aquesta execució va ser realitzada en la plaça de la Revolució (actual plaça de la Concòrdia), anteriorment coneguda com a plaça de Lluís XV. La Convenció Nacional havia sentenciat a mort al rei el 17 de gener en una votació realitzada a viva veu per suggeriment de *Marat, i en la qual la pena de mort es va imposar per 387 vots contra 334 -
Prohibició dels grups Jacobins
El govern dels jacobinistas finalitza amb l'arrest de Saint-Just i Robespierre, el 9 de termidor (27 de juliol) 1794. Es calcula que en els dies següents, uns 80 diputats jacobins són executats. El 13 de novembre de 1794 la Convenció declara il·legal el Club dels Jacobins i ho tanca. Després dels intents de ressorgiment jacobí de germinal i prairial de l'any III (abril i maig de 1795) -
Constitució 1795
La Constitució de l'any III és el text que va establir el Directori durant la Revolució francesa. Va ser aprovada per referèndum el 5 de fructidor de l'any III (22 d'agost de 1795) , i té com a preàmbul la Declaració dels Drets i Deures de l'Home i del Ciutadà de 1795. La seua aprovació va ser seguida per la d'un nou codi penal, el Codi de delictes i penes. Va ser una constitució Conservadora, basada en la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari. -
Creació d’un Directori
Després de l'execució de Robespierre i d'altres elements jacobins, la revolució es va endinsar en una fase moderada. Va ser redactada una nova Constitució, la de 1795, i es va assajar la fórmula del Directori, així denominat perquè el poder Executiu quedava en mans de 5 membres (directors) , en tant que el Legislatiu descansava en dos Cambres (Consell dels Cinc-cents i el Senat) . -
Constitució de 1799
La Constitució de l'Any VIII va ser una constitució aprovada a França el 24 de desembre de 1799, va establir una forma de govern coneguda com a Consolat. El colp d'estat del 18 de Brumari (9 de novembre de 1799) va acabar eficaçment amb la Revolució francesa. La constitució va fer a mesura el paper de Primer Cònsol per a atorgar-li a Napoleó Bonaparte poders semblants a un dictador. Tenia 95 articles. -
Colp d’estat per part de Napoleó
El cop d’estat del 18 de brumari, (de l’any VIII) del calendari revolucionari o 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francés. El cop d’estat va ser fomentat a la casa de Joséphine de Beauharnais del carrer Chantereine de París, al voltant de la zona compresa entre l’actual Rue de la Victoire i la rue de Châteaudun. -
Creqció d’un nou Codi Civil
El Codi Civil Francés, conegut com a Codi Napoleònic o Codi de Napoleó, és un dels més coneguts codis civils del món, i un dels textos legals més influents de la història. Denominació oficial que en 1807 es va donar fins llavors cridat Codi Civil dels francesos, aprovat per la Llei del 21 de març de 1804 i encara en vigor, encara que amb nombroses i reformes( libertat ciutadana i econòmica) i noves reformes d’educació( com la creació de liceus, universitats hui en dia) -
Napoleó es proclamat Emperador
L'any 1804 es va aprovar una nova Constitució que, en el seu primer article, proclamava que el govern de la República era confiat a un emperador amb el títol d'Emperador dels francesos. El dia 2 de desembre de 1804, en la catedral de Notre Dóna'm de París i en presència del papa Pius VII, Napoleó I es va coronar a si mateix.
