-
Presa de la Bastilla
La rendició de la Bastilla, va fer l'efecte d'un sisme, a França com a Europa. El 14 de juliol de 1789, dia en què la Bastilla és presa per assalt pels Parisencs és, per tradició, considerat com l'inici de la fi de «l'Antic Règim» i el començament de la Revolució Francesa. -
Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa. Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius que són la base d’una democràcia. Va ser exposada en una declaració solemne perquè tots els ciutadans puguin comparar els actes del govern i el funcionament de tota institució social. -
Period: to
MONARQUIA CONSTITUCIONAL
La monarquia constitucional és una forma de govern en què el monarca no té el poder absolut, sinó que està limitat per una llei suprema o una constitució. El monarca exerceix el poder executiu i nomena el govern, però el poder legislatiu el té una assemblea o parlament, que sol ser elegit pels ciutadans. -
Constitució (liberalisme polític)
La Constitució francesa de 1791 va ser la primera constitució escrita de la història francesa, i la segona de França. Va establir una monarquia constitucional, i es va basar en la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà -
Fugida de Varennes
La fuga de Varennes va ser un significatiu episodi de la Revolució francesa, en el qual la família reial de França va tenir un greu decaïment en la seva autoritat efectiva, quan el monarca Lluís XVI i la seva esposa i fills van fallar en el seu intent d'assolir la fortalesa francesa de Montmédy, disfressats d'una família aristòcrata russa. -
Assalt al palu reial
El 10 d'agost del 1792 els revolucionaris van assaltar el palau, obligant el monarca a refugiar-se a l' Assemblea Legislativa, on seria empresonat mentre es convocaven eleccions per a la formació d'un nou règim. -
Period: to
REPUBLICA SOCIAL
La República és una forma de govern en què la màxima autoritat o cap de l'Estat no és un rei o monarca, sinó un president que ha estat elegit pel poble o pel parlament. -
Execucio de Lluis XVI
L'execució de Lluís XVI va ser un dels esdeveniments més importants de la Revolució francesa. La Convenció Nacional havia sentenciat a mort el rei el 17 de gener en una votació realitzada a viva veu per suggeriment de Marat, i en la qual la pena de mort sense condicions es va imposar per 361 vots contra 290 vots per la presó perpètua o desterrament. -
Constitució (democracia social)
La Constitució de l' any III és el text que va establir el Directori durant la Revolució francesa. Va ser aprovada per referèndum el 5 de març de l'any III, i té com a preàmbul la Declaració dels Drets i Deures de l'Home i del Ciutadà. La seva aprovació va ser seguida per la d'un nou codi penal, el Codi de delictes i penes. -
Caiguda dels Jacobins
La caiguda dels jacobins es va produir el 27 de juliol de 1794, amb l'arrest de Robespierre, qui va ser guillotinat al costat d'una vintena de seguidors. El cop de mà va ser encapçalat per diputats de postures moderats coneguts com a termidorians. -
Constitució (liberalisme polític)
La Constitució de 1795 va establir una república liberal, amb una franquícia basada en el pagament d'impostos, de forma similar a la de la Constitució de 1791, una legislatura bicameral per retardar el procés legislatiu, i un de cinc homes del repertori. -
Period: to
REPUBLICA CONSERVADORA
La República Conservadora és un període de la història on davant de la radicalització de la Revolució, la burgesia moderada va implantar el liberalisme moderat. Durant aquest temps, el país va experimentar un ràpid creixement econòmic, territorial i poblacional. -
Inici del retorn dels exiliats
Fou aprovada per referèndum el 5 de fructidor de l'any III (22 d'agost de 1795), i té com a preàmbul la Declaració dels Drets i els Deures de l'Home i del Ciutadà de 1795. 1796 Inici del retorn dels exiliats Anul·là les lleis jacobines i promourà el retorn dels exiliats a causa del Terror. -
Cop d'estat de Napoleó
El cop d'estat del 18 de brumari, en francès del calendari revolucionari o 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès. El cop d'estat va ser fomentat a la casa de Joséphine de Beauharnais del carrer Chantereine de París, al voltant de la zona compresa entre l'actual Rue de la Victoire i la rue de Châteaudun. -
Jurament del Jeu el Paume
El Jurament del Joc de Pilota va ser un compromís d'unió presentat el 20 de juny de 1789 entre els 577 diputats del tercer estat per no separar-se fins a dotar França d'una Constitució. El jurament va tindre lloc al trinquet (Jeu de Paume) de Versalles. El compromís va ser una resposta a les pressions del rei de França Lluís XVI.