-
Els estats generals
La primera fase, s'inicia amb l'oposició a la monarquia absouluta per part de la noblesa i el clergat exigint la convocatòria dels Estats Generals per debatre el projecte de reforma fiscal. Això significava que pels privilegiats el rei no era la llei.
Els Estats Generals es van reunir un total de 21 vegades en 487 anys, la seva reunió solia significar la resposta a una crisi política o financera, peró la seva funció principal era aprovar les lleis i els impostos. -
Period: to
Revolució Francesa
-
El jurament del joc de la pilota
És un gran moment en la revolució francesa, és quan es donen conta que poden derrotar al rei.
El Jurament del joc de pilota és un compromís d'unió pres el 20 de juny de 1789 a la sala del Joc de pilota, a Versalles, pels 577 diputats del tercer estat als Estats Generals de França de 1789. Van jurar de no separar-se fins a l'aprovació d'una Constitució. Malgrat la manca de valor jurídic d'aquest jurament, el seu impacte simbòlic va ser molt fort. -
Presa de la Bastilla
La presa de la Bastilla és un esdeveniment de la Revolució Francesa que va tindre lloc el 14 de Juliol del 1789, dia en què la Bastilla és pressa per assalt pels Parisencs, és per tradició considerat com l'inici de la fi de «l'Antic Règim» i el començament de la Revolució Francesa. Els assaltants eren en la seva major part artessants del barri de Sant-Antonie. -
La gran por
La revolta sorgida del parlament es va estendre per tota la França rural, aixo va fer que a les províncies els camperols s'incorporessi a la revolta contra el senyor, aquest període va ser conegut com la gran por de l'estiu de 1789. Els camperols es creien que els nobles havien contractat bandolers per controlar-los en la revolta, llavors els camperols van agafar les armes, van atacar als senyors i van cremar els castells on es guardaven les llistes on s'inscrivien rendes i obligacions feudals. -
Declaració dels drets de l'home
La declaració dels drets de l'home proclamava la igualtat de tots els homes, i també els seus drets naturals, que són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l'opressió. Afirmava que la llei havia d’esdevenir l’expressió de la voluntat general, instaurava la llibertat d’opinió, d’impremta i religiosa, establia la separació de poders. Va ser utilitzada com a preàmbul de la Constitució francesa de 1791 i va tenir una gran influència en tots els moviments revolucionaris. -
Trasllat del Rei a les Tulleries de París
Davant dels rumors d'un "complot aristocràtic" tindrà lloc una gran manifestació popular sobre Versalles que farà que rei i l’assemblea es traslladin al palau de les Tulleries (Paris), evidenciant la importància creixent del poder popular que s’està convertint en una força autònoma independent de l’Assemblea. Immediatament, el rei signa els decrets d’agost i reconeix que no exercirà dret de vet sobre les lleis. -
Fugida de Varennes
Durant la nit del 20 al 21 de juny, la família reial havia sortit de les Tulleries en un carruatge, per una porta sense vigilància, amb documentació falsa i disfressats d'aristòcrates russos. En arribar a Varennes un grup d'homes armats, als quals els havien arribat notícies de que el rei havia sigut vist pels voltants, van fer baixar als ocupants del carruatge per comprovar les seves identitats, en baixar els van reconèixer i al dia següent la família va ser conduïda a Paris. -
L'aixecament del 10 d'agost del 1792.
El 10 d'agost de 1792 va tenir lloc una revolta popular, l'assalt al palau de Les Tulleries, dirigida per la Comuna de Paris controlada pels sans culottes. L'Assemblea decreta el reclutament de 20.000 voluntaris (La Marseillaise), eleccions a una nova assemblea segons el sufragi universal i la destitució de Lluis XVI. -
La victòria de Valmy
La victòria de Valmy salva, de moment, a França. Però des de les jornades del 10 d’agost ha quedat clarament de manifest l’existència de dos poders: la Comuna de Paris i La Convenció, amb majoria de diputats independents. El carrer és de la Comuna i sota la seva pressió, la Convenció practica una política cada vegada més radical: comitès de vigilància i repressió contra els elements considerats contrarevolucionària i proclamació de la República. -
La convenció nacional
La Convenció Nacional va ser la institució principal de la Primera República Francesa. La convenció era una assemblea de caràcter constituent que va concentrar els poders executiu i legislatiu a França, des del 20 de setembre de 1792 al 26 d'octubre de 1795.
Les circumstancies que envolten la nova assemblea continuen sent les mateixes: la pressió de la guerra, amb la possibilitat de la derrota, unifica les forces revolucionaries i radicalitza la revolució. -
Judici del rei
El judici al rei acaba amb la condemna a mort, el que comporta la primera coalició europea contra França. Els francesos van perdent territoris. La nova possibilitat de derrota suposa el reclutament de 300.000 homes i la requisa d’aliments pels combatents (març). -
La Convenció jacobina
Les noves disposicions de la convenció jacobina accepten les reivindicacions populars: augment de la pressió fiscal sobre els rics, repartiment gratuït de bens dels sospitosos, pensions de jubilació pels treballadors del camp, supressió sense indemnització dels drets senyorials sense cap limitació... -
Guerra de la Vendée
Les mesures i la fam provocada per les males collites provoquen en la primavera una insurrecció de la pagesia a l'occident de França a la que es van sumar alguns nobles. El perill exterior i l’interior apropa les forces revolucionàries i una insurrecció parisina de sans culottes i radicals contra el girondins permet que La Convenció passi a estar controlada pels jacobins. -
Constitució de 1793
La Constitució francesa de 1793, també coneguda com la Constitució de l'Any I, va ser creada pels jacobins, estableix que França és una República democràtica (de sufragi universal masculí) i amplia els drets reconeguts pel decret de drets anterior: abolició de l’esclavitud, assistència estatal a la vellesa, dret al treball, a l'associació, ensenyament gratuït i obligatori... -
Dictadura de Robespierre
La dictadura personal de Robespierre, que com a dirigent del govern excepcional, suspesa l'Acta Constitucional, per les circumstàncies que vivia el país, concentra en les seves mans els poders executiu, legislatiu i judicial. Finalment, les necessitats de la guerra porten a un creixent intervencionisme econòmic. Totes aquestes mides fan créixer una oposició cada vegada més gran contra la dictadura. A partir de la tardor de 1793 la situació bèl·ica comença a millorar. -
9 Termidor
Al juliol de 1794, el 9 Termidor, un cop d’Estat de la burgesia moderada acaba amb Robespierre.
L’Hôtel de Ville havia caigut sense combatre en mans de les tropes de la Convenció.
