-
Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa. Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució. La Declaració va servir per afirmar els principis fonamentals de la Revolució francesa. -
Presa de la Bastilla
EL 14 de juliol de 1789 el poble de França va prendre la fortalesa de la Bastilla donant inici a una de les revolucions més importants de la història. -
Marxa sobre Versalles
La Marxa de les dones sobre Versalles o Jornades del 5 i 6 d'octubre de 1789, ha sigut un dels primers i més significatius esdeveniments de la Revolució francesa. La marxa va ser iniciada per les dones del mercat de París la matinada del 5 d'octubre de 1789, protestaven per l'augment de preus i per l'escassetat de pa. També reclamaven que els gardes du corps de sa majestat siguessin substituïts per la guàrdia nacional francesa comandada per La Fayette. -
Period: to
MONARQUIA CONSTITUCIONAL
La monarquia constitucional francesa fa referència al breu sistema de govern instaurat a França el 1791. Es va situar entre la monarquia absoluta del rei Lluís XVI i la Primera República, i va durar del 4 de setembre de 1791 fins al 21 de setembre de 1792. Regne francès el 1792, abans de la seva desaparició. -
Primera Constitució francesa
La Constitució francesa de 1791 va ser la primera constitució escrita de la història francesa i va ser proposada per l'Assemblea Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Lluís XVI el 16. Contenia la reforma de l'Estat francès, deixant a França configurada com una monarquia constitucional. -
Fugida de Varennes
La Fugida a Varennes, va passar durant la nit del 20 al 21 de juny de 1791 fou un episodi de la Revolució Francesa en què Lluís XVI i la família reial intentaren fugir, disfressats d'aristòcrates russos. -
Assalt al palau reial
La jornada del 10 d'agost del 1792 va ser una insurrecció, durant la Revolució Francesa, que va posar fi a la monarquia de Lluís XVI, per la qual cosa també és coneguda com la «segona revolució». El fet principal va ser l'assalt del palau de les Tulleries pels insurgents, membres de les seccions parisenques i dels sans-culottes de París, juntament amb les tropes federades. -
Masacres de Setembre
Les Massacres de Setembre van ser una onada de violència que va sofrir París entre el 2 i el 7 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa. El balanç final va ser l'assassinat de la meitat de la població reclusa de París, unes mil dues-centes persones, incloent-hi dones i joves. Durant el setembre de 1792, també va haver-hi matances d'aquest tipus en altres ciutats com ara Orleans, Meaux o Reims, tot i que no van arribar a assolir la mateixa amplitud que a París. -
Period: to
REPÚBLICA SOCIAL
Va ser el nom donat a uns règims parlamentaris i republicans que es van succeir a partir del 21 de setembre de 1792, durant la Revolució francesa. -
Execució de Lluís XVI
Lluís XVI, antic rei de França des de l'abolició de la monarquia, va ser executat públicament el 21 de gener de 1793 durant la Revolució Francesa a la Place de la Révolution de París. Donant pas a la república. -
Constitució (democràcia social)
L'aportació fonamental del constitucionalisme Frances va ser que no només els textos de 1791, 1793 i 1795 es van configurar com a constitucions de caràcter orgànics sinó dogmàtics precedides totes d'una declaració de drets. -
Creació del tribunal revolucionari
El Tribunal va ser impulsat per la Comuna insurreccional de París amb l'objectiu de perseguir tots aquells que oposessin a la insurrecció i defensar el palau de les Tulleries. -
Caiguda dels jacobins
El govern dels jacobins finalitza amb l'arrest de Saint-Just i Robespierre, el 9 de termidor (27 de juliol de 1794). L'endemà, són guillotinats juntament amb 20 seguidors. Es calcula que els dies següents, uns 80 diputats jacobins són executats. -
Execució dels dantonistas
Els anomenats "indulgents", amb Danton al capdavant i Camille Desmoulins com a portaveu, van ser guillotinats al costat del revolucionari d'origen espanyol Andrés María de Guzmán. -
Cop d'estat de Termidor
La Revolució Francesa vivia els seus moments més difícils i tràgics. Robespierre va ser acusat de “tirania”. Va ser estat declarat hors la loi (fora de la llei) tant ell com els seus aliats van ser i guillotinats sense judici previ. -
Period: to
REPÚBLICA CONSERVADORA
El Govern del Directori després de la desaparició del terror i la dictadura, va haver de fer-li front a exèrcits estrangers i freqüents conspiracions com també a una aguda crisi fiscal. El general Napoleó Bonaparte, qui va aconseguir victòries sobre austríacs i anglesos, va ser qui posteriorment s'apoderaria del govern de França mitjançant un cop d'estat (cop d'estat del 18 brumari, 9 de novembre de 1799), per després establir el Consolat, govern de transició a l'Imperi. -
Segona Constitució francesa
Va ser una constitució Conservadora, basada en la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari; redactada per la Convenció Nacional. -
Cop d'estat de Napoleó
Va enderrocar el Directori a França i el va substituir pel Consolat Francès. Va tenir lloc els dies 9 i 10 de novembre de 1799, que era l'any 18-19 Brumari VIII segons el sistema del calendari republicà francès.