-
La Presa de la Bastilla
La presa de la Bastilla es va produir a París el dimarts 14 de juliol de 1789. Tot i que la fortalesa medieval coneguda com la Bastilla només custodiava a set presoners, la seva caiguda en mans dels revolucionaris parisencs va suposar simbòlicament la fi de l'Antic Règim i el punt inicial de la Revolució francesa. -
Period: to
Revolució Francesa
-
Declaració dels Drets de l'Home i del Cuitadà
Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució. -
Constitució (liberalisme polític)
La Constitució francesa de 1791, la primera constitució escrita de la història francesa, va ser promulgada per l'Assemblea Nacional Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Luis XVI. Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional. -
Assalt al Palau Reial
L'assalt del palau de la Tulleries pels insurgents, membres de les seccions parisenques i dels sans-culottes de París, juntament amb les tropes federades. El rei va buscar la protecció de l'Assemblea Legislativa, però va ser suspès de les seves funcions constitucionals i detingut juntament amb la família. -
Execució de Lluis XVI
Lluís XVI va ser un monarca francès que va ostentar el títol de Duc de Berry i va ser arrestat durant la Insurrecció del 10 d'agost, jutjat per la Convenció Nacional, declarat culpable de traïció i condemnat a la guillotina el 21 de gener de 1793. La seva execució va marcar la fi de la monarquia absolutista a França. -
Constitució (democràcia social)
La Constitució francesa de 1793 va ser la primera Constitució republicana francesa, redactada per la Convenció Nacional i aprovada el 24 de juny de 1793. Entre d'altres, incloïa principis com la sobirania popular, sufragi universal directe entre els drets de l'home i del ciutadà el tan discutit dret de rebel·lió, com a conseqüència de tots els altres drets. -
Caiguda Dels Jacobins
Robespierre era el membre més destacat i popular del Comitè de Salvació Pública, l'òrgan suprem del govern revolucionari que exercia el poder a la República Francesa per delegació de la Convenció Nacional en uns moments en què la Revolució Francesa vivia els seus moments més difícils i tràgics. A la tarda del 9 de termidor fou acusat de tirania i detingut per ordre de la Convenció juntament amb els seus aliats Louis Saint-Just i Georges Couthon. -
Constitució (liberalisme polític)
La Constitució de l'any III és el text que va establir el Directori durant la Revolució francesa. Té com a preàmbul la Declaració dels Drets i Deures de l'Home i del Ciutadà de 1795. La seva aprovació va ser seguida per la d'un nou codi penal, el Codi de delictes i penes.
Va ser una constitució liberal, basada en la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari. -
Cop d'Estat de Napoleó
El cop d'Estat del 18 de brumari de l'Any VIII a França fa referència al cop d'Estat donat en aquesta data del calendari republicà francès, corresponent al 9 novembre 1799 gregorià, que va acabar amb el Directori, darrera forma de govern de la Revolució francesa, i va iniciar el Consolat amb Napoleó Bonaparte com a líder.