-
Period: to
MONARQUIA CONSTITUCIONAL
La monarquia constitucional francesa fa referència al breu sistema de govern instaurat a França el 1791. Es va situar entre la monarquia absoluta del rei Lluís XVI i la Primera República, i va durar del 4 de setembre de 1791 fins al 21 de setembre de 1792, impulsada per la burgesia moderada, que aspirava a abolir l'Antic Règim, escollir un parlament per sufragi censatari i estatablir una constitució (liberalisme moderat) -
Creació de l'Assamblea Nacional
L'Assemblea Nacional posava la Revolució en mans dels sectors moderats. Amb ella França va deixar de ser una monarquia absoluta i es va organitzar com una monarquia de caràcter limitat i constitucional. -
Jurament del Joc de Pilota
El Jurament del Joc de Pilota va ser un compromís d'unió presentat el 20 de juny de 1789 entre els 577 diputats del tercer estat per no separar-se fins a dotar França d'una Constitució, fent front a les pressions del rei de França Lluís XVI. -
Presa de la Bastilla
El 14 de juliol de 1789 una gran massa de gent es va llançar a l'asaltament de La Bastilla, una fortalesa real a les afores de París on es trovaba el rei Luis XVI. Des d'aquell moment començaria la Revolució Francesa. -
Declaració de Drets de l'Home, i del Ciutadà
Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució. -
La Fugida de Varennes
La Fugida de Varennes, va ser un dels esdeveniments més significatius de la Revolució Francesa, que va succeir després de la greu caiguda de la família reial en qüestió a la seva autoritat. Va passar la nit del dia 20 de juny de 1791, Maria Antonieta, Lluís XVI i els seus fills van intentar fugir del Palau de les Tulleries. -
Constitució
La primera constitució escrita de la història francesa, va ser promulgada per l'Assemblea Nacional Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Lluís XVI. Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional. -
Period: to
REPÚBLICA SOCIAL
La burgesia radical, empesa per les classes populars, va proclamar la república i va democratitzar el sistema polític (sufragi universal masculí) i la societat (lleis socials) en un sentit igualitari. -
Assalt al Palau Real
La jornada del 10 d'agost del 1792 va ser una insurrecció, durant la Revolució Francesa, que va posar fi a la monarquia de Lluís XVI, per la qual cosa també és coneguda com la «segona revolució». El fet principal va ser l'assalt del palau de les Tulleries pels insurgents, membres de les seccions parisenques i dels sans-culottes de París, juntament amb les tropes «federades». -
La Convenció Nacional
L'Assemblea Legislativa va ser reemplaçada pel sufragi universal per la Convenció Nacional. Aquesta va abolir la monarquia i va implantar la República.
La Convenció va comptar al seu amb diverses tendències articulades en els grups següents:
- Els Girondins, representants de l'alta burgesia
- Els Jacobins, representants de la burgesia mitjana.
- Els Cordeliers, encara més radicals que els Jacobins. Juntament amb ells integraven l'anomenada "Muntanya", el grup més intransigent de la revolució -
El Terror
El Regnat del Terror va ser un període culminant de violència recolzada per l'Estat durant la Revolució francesa que va veure les execucions públiques i els assassinats en massa de milers de "sospitosos" contrarevolucionaris entre setembre de 1793 i juliol de 1794. -
Execució de Lluis XVI
Lluis XVI va ser un monarca francès que va ostentar el títol de Duc de Berry. Va ser declarat culpable de traïció i condemnat a la guillotina el 21 de Gener de 1793. La seva execució va marcar la fi de la monarquia absolutista a França. -
Execució de Maria Antonieta
Acusada d'una sèrie de crims que incloïen la conspiració amb potències estrangeres contra la seguretat de França, Maria Antonieta fou declarada culpable d'alta traïció i executada el 16 d'octubre del 1793. -
Period: to
REPÚBLICA CONSERVADORA
Davant la radicalització de la Revolució, la burgesia moderada pa implantar el liberalisme moderat. -
El Cop del 9 de termidor
La caiguda de Maximilien Robespierre, o el Cop del 9 de termidor, va ser una sèrie d'esdeveniments que van desembocar en les detencions i execucions de Robespierre i els seus aliats els dies 27 i 28 de juliol de 1794. Va significar la fi del Regnat del Terror, el fi del domini jacobí de la Revolució francesa (1789-1799) i el començament de la Reacció Termidoriana. -
El Directori
El Directori va ser la penúltima forma de govern adoptada per la Primera República Francesa. Establert per la Constitució de l'Any III que va aprovar la Convenció termidoriana, es va iniciar el 26 d'octubre del 1795, i va acabar amb el cop d'Estat del 18 de brumari de l'Any VIII (9 de novembre del 1799) que va instaurar el Consolat. -
Cop d'Estat del 18 de Fructidor
El cop d'Estat del 18 de fructidor de l'any V va ser un cop d'Estat executat pel Directori amb el suport de l'exèrcit i contra els moderats i els monàrquics, majoritaris al Consell dels Cinc-cents i al Consell d'Avis. Aquest cop d‟Estat va significar la preeminència del poder executiu en detriment del legislatiu. -
Cop d'estat de Napoleó
El Cop d'Estat de 18-19 Brumari, dirigit per Napoleó Bonaparte, va enderrocar el Directori a França i el va substituir pel Consolat Francès. Va tenir lloc els dies 9 i 10 de novembre de 1799, que era l'any 18-19 Brumari VIII segons el sistema del calendari republicà francès -
El Consolat
El cop d'Estat de Napoleó va donar el poder a un trio de cònsols. S'anomena aquest règim el consolat. Però va ser evident que Napoleó era l'home fort del govern. Encara que en teoria seguia havent-hi una constitució, una assemblea legislativa i eleccions, a la pràctica es feia el que Napoleó volia. Després Napoleó va aconseguir que se li anomenés Cònsol Vitalici. Aquest càrrec i els poders amplis, basats en la posició com a cap de l'exèrcit, acosten la seva posició a la d'una dictadura moderna.