Rev. Francesa

  • Period: to

    Monarquia constitucional

    Impulsada per la burgesia moderada, que aspirava a abolir l'Antic Règim, escollir un parlament per sufragi censatari i establir una constitució (liberalisme moderat).
  • Presa de Bastilla

    Presa de Bastilla
    El 14 de juliol de 1789, dia en què la Bastilla és presa per assalt pels Parisencs és, per tradició, considerat com l'inici de la fi de «l'Antic Règim» i el començament de la Revolució Francesa.
  • Declaració de Drets de l'Home i el Ciutadà

    Declaració de Drets de l'Home i el Ciutadà
    L'assemblea Nacional Constituent francesa va aprovar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, convertint-se en un llegat fonamental de la Revolució Francesa.
  • Constitució (liberalisme polític)

    Constitució (liberalisme polític)
    La Constitució garanteix, com a drets naturals i civils: Que tots els ciutadans poden ser admesos als llocs i llocs de treball, sense cap altra distinció que la de les virtuts i els talents. Que totes les contribucions siguin distribuïdes entre tots els ciutadans de manera igual, en proporció a les seves facultats.
  • Period: to

    República Social

    La burgesia radical, empesa per les classes populars, va proclamar la república i va democratizar el sistema polític (sufragi universal masculí) i la societat (lleis socials) en un sentit igualitari.
  • Assalt al palau reial

    Assalt al palau reial
    L'assalt al Palau de les Tulleries, també conegut com la Insurrecció del 10 d'agost, va ser un moment decisiu de la Revolució francesa en què els revolucionaris armats de París van envair la residència del rei Lluís XVI de França (que va regnar del 1774 al 1792 ) i van massacrar els seus guàrdies suïssos.
  • Execució de Lluís XVI

    Execució de Lluís XVI
    El rei Lluís XVI va ser condemnat a mort a la guillotina pel govern revolucionari de la Convenció, el 21 de gener de 1793, declarat culpable de "conspiració contra la llibertat pública i d'atemptat contra la seguretat nacional".
  • Constitució (democràcia social)

    Constitució (democràcia social)
    La Constitució de 1793 va consagrar al seu article 3r que tots els homes eren iguals per naturalesa i davant la llei. Anava a més un pas més enllà que la Carta Magna prèvia, la qual feia una distinció entre els ciutadans atenent el seu poder adquisitiu i establia una ciutadania políticament activa i una altra de passiva.
  • Period: to

    República conservadora

    Davant la radicalització de la Revolució, la burgesia moderada va implantar el liberalisme moderat.
  • Caiguda dels Jacobins

    Caiguda dels Jacobins
    Fi del Club dels Jacobins
    El govern dels jacobins finalitza amb l'arrest de Saint-Just i Robespierre, el 9 de termidor (27 de juliol de 1794). L'endemà, són guillotinats juntament amb 20 seguidors. Es calcula que els dies següents, uns 80 diputats jacobins són executats.
  • Constitució (liberalisme polític)

    Constitució (liberalisme polític)
    La nova Constitució de la República aprovada el 22 d’agost de 1795 i que donava pas al règim del Directori, suposava un exercici d’equilibrisme lingüístic per conciliar una desigualtat elitista amb l’exercici de la sobirania nacional i una igualtat formal de drets.
  • Inici del retorn dels exiliats

    Inici del retorn dels exiliats
    Va anul·lar les lleis jacobines i va promoure el retorn dels exiliats a causa del Terror.
  • Cop d'estat de Napoleó

    Cop d'estat de Napoleó
    Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès.