-
Nova constitució
Va ser promulgada per Cánovas del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica. Proclamava la sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals i instaurava una monarquia constitucional amb importants atribucions a la Corona i un Estat molt centralitzat. -
Presentació del Memorial Greuges
Va ser adreçada a Alfons XII l'any 1885 pel Centre Català, a l'estil dels greuges de les antigues Corts catalanes. Eren una sèrie de reivindicacions polítiques i econòmiques amb motiu del projecte de conveni comercial entre l'Estat espanyol i Gran Bretanya i dels intents d'unificació del dret civil. -
Fundació de la UGT
La Unió General de Treballadors (UGT) és una organització sindical obrera espanyola d'orientació socialista fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888. Té federació a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears. -
Assassinat de Cánovas del Castillo
Va tenir lloc el 8 agost de 1897 en el balneari de santa Águeda on el president del govern espanyol passava uns dies de descans. Va ser obra de l'anarquista italià Michele Angiolillo, qui va ser detingut immediatament, jutjat i executat. -
Fundació de la Lliga Regionalista
Va ser un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901. Gràcies al triomf de la candidatura dels «quatre presidents» (Sebastià Torres, Albert Rusiñol i Prats, Bartomeu Robert i Yarzábal i Lluís Domènech i Montaner) es va consolidar i se li va unir la Lliga de Catalunya. -
Period: to
Regnat d'Alfons XIII com a rei institucional
-
Creació de la Mancomunitat
Va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Tot i que havia de tenir funcions purament administratives i que les seves competències no anaven més enllà de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l'Estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714. -
Period: to
Dictadura de Primo de Rivera
-
Proclamació de la República
Va ser feta per Francesc Macià a Barcelona. Arran de les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, que determinaren la caiguda de la monarquia d'Alfons XIII, Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya proclamà de manera unilateral la República catalana a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica el dia 14 d'abril, poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la República Espanyola. -
Period: to
II República
-
Mort de Francesc Macià
Francesc Macià i Llussà va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi. Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica. Morí el 25 de desembre de 1933. El seu enterrament va provocar una manifestació de dol multitudinària. -
Triomf de les dretes en les eleccions generals
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935. -
Inici de la guerra
Va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle xx, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors. -
Period: to
Guerra Civil
-
Bombardeig de Gernika
Va ser l'atac aeri realitzat el 26 d'abril de 1937 per l'esquadró conegut com a Legió Còndor contra la població basca de Guernica durant la Guerra Civil espanyola. Encara que no va ser el primer bombardeig de la història en què una població civil va ser atacada amb l'aparent propòsit de produir la seva destrucció total, la seva repercussió ha fet que sigui mundialment conegut. El dictador Franco ho va negar fins a la seva mort, al·legant que els republicans havien cremat la ciutat en retirada. -
Fets de maig a Barcelona
Van ser els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM. Els enfrontaments van acabar amb uns cinc-cents morts i més de mil ferits. A partir d'aquell moment el govern de la República es va fer càrrec de l'ordre públic i la Generalitat va perdre les seves atribucions. -
Batalla de l’Ebra
Va ser un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l'any 1938, a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà. Les terres del Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta van viure la major acumulació de forces combatents de la història de Catalunya i van amarar-se amb la sang de desenes de milers d'homes.
