renaixement i barroc MariaVidal

  • 1350

    comença El Renaixement

    comença El Renaixement
    L'arribada de Colón a Amèrica, situa també l'inici del Renaixement, un moviment intel·lectual i artístic nascut a Itàlia que renova la cultura medieval amb la reivindicació del món clàssic grecollatí, un moviment que té els
    seus precedents en l’humanisme. Volia
    restituir, els textos clàssics; assimilar les idees i els valors que contenien. Les figures de Petrarca, Boccaccio i Dant es presenten com a models a seguir.
  • Period: 1350 to

    Renaixement (I)

    característiques:
    a) El retorn als clàssics grecs i llatins, per la llum i elegància que portaven.
    b) modernització. A través del 'estudi,
    s'adquirirà la formació i l’educació necessàries per
    estar integrat a la seva comunitat i preparat per a la vida pública.
    c) transmissió de valors com a model per al comportament social. Especial atenció a l'educació.
    d) home és lliure, curiós en totes les branques del saber, i rebutja la fe com a única explicació del món.
  • Period: 1350 to

    El Renaixement (II)

    e) l'adopció de nous models mètrics basats, sobretot, en l’endecasíl·lab italià, i una nova concepció de l’amor.
  • Period: 1500 to

    Teatre renaixentista català (I)

    Sorgeix una nova dramatúrgia de temàtica civil i
    inspirada en els clàssics, amb dos gèneres principals;
    La tragèdia: no té presència en l’àmbit català, ja que s’escrivien en llatí i eren representades en l’àmbit. universitari o cortesà.
    La comèdia: es basa en la difusió dels autors clàssics Plaute i Terenci. Gènere que imita la vida i reflecteix
    veritat, des d’un punt de vista humorístic.
  • Period: 1500 to

    teatre renaixentista català (II)

    teatre religiós: continuador de la tradició medieval però amb temes nous, adoctrinador. Misteris i moralitats (s’agrupen en cicles, Nadal, Pasqua i l’Assumpció), els actes sacramentals (lligats a la festivitat del Corpus, és un
    teatre de pensament, amb al·lusions a l’activitat política i són sovint al·legories)
    autors: Joan Timoneda
  • Period: 1500 to

    literatura catalana en el renaixement (I)

    La prosa on va destacar Cristòfor Despuig.
    La poesia on va destacar Pere Serafí.
    El teatre on va destacar Joan Ferrandis d’Herèdia.
    A Catalunya i València, la nova mètrica
    renaixentista no va causar gaire entusiasme entre els poetes.
    Així que continuen amb el model de mètrica catalana (decasíl·labs) van començar a aparèixer
    alguns intents com el de Joan Boscà i Pere Serafí d'utilitzar el vers de la musicalitat que els permetien ser llegits com endecasíl·labs
  • Period: 1500 to

    literatura catalana en el renaixement (II)

    característiques:
    1) Fidelitat a l'herència medieval (artificis retòrics, temàtica)
    2) Renovació mètrica: decasíl·lab italià sense cesura, endecasíl·lab italià, artificis retòrics.
    3) Alternen indistintament català i castellà.
    4) Vitalitat, ganes de viure.
    5) Triomf de l’individualisme.
    6) Curiositat per la història pròpia.
    7) Retorn a l’antiguitat clàssica grecoromana.
    8) Nova relació amb la naturalesa. autors: (Pere Serafí, Andreu Martí Pineda, Valeri Fuster, Joan Pujol, Joan Timoneda)
  • Period: 1500 to

    prosa renaixentista catalana

    Es parla de prosa literària renaixentista a partir de gèneres com el diàleg, la narrativa històrica i religiosa, les facècies, la novel·la i l’epístola. Autors:
    Cristòfol Despuig, Pere Miquel Cabonell, Pere Antoni Beuter, Joan Binimelis, Onofre Almudéver, Francesc d’Olesa, Joan Centelles, Joan Timoneda
  • 1515

    Apareix *l'espill de la vida religiosa*

    Apareix *l'espill de la vida religiosa*
    L'escriu Miquel Comalada, que unia les influències de les obres de Ramon Llull i que va ser molt famosa a Europa i va influir en els intel·lectuals de l’època.
  • 1516

    mort de Ferran II

    mort de Ferran II
    El 23.01.1516, el rei d'Aragó Ferran II mor
  • 1516

    coronen a Carles I rei

    coronen a Carles I rei
    Va reunir, per primera vegada en una mateixa persona les corones de Castella, el Regne de Navarra inclòs, i Aragó. També va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic
  • Period: 1516 to 1575

    època de l’erasmisme i el luteranisme

    la cultura catalana pateix inquietuds espirituals i tensions crítiques d'Europa i, en el camp de la literatura, intenta adaptar les actituds i les formes del Renaixement. El centre d'aquests intents és a València, a la cort dels ducs de Calàbria. Es pot dir que el Renaixement català intenta fer una resum de certs elements medievals i altres de nous, procedents d'Itàlia i de Castella.
  • 1519

    trasllat de la Cort Reial de Carles I a Toledo

    trasllat de la Cort Reial de Carles I a Toledo
    El trasllat al centre de la Península, que va fer que bona part de la noblesa catalana es castellanitzés i s’identifiqués amb la política centralista i uniformista de Carles I.
    La cultura catalana és un reflex de la decadència
    demogràfica i econòmica de la Corona d’Aragó en relació amb Castella. Perque els reis ja no viuran mai més a Barcelona o a València, el català poc a poc deixa de ser llengua literària, és cambiada pel llatí o castellà.
  • Period: 1545 to 1563

    Contrareforma

    Durant el segle XVI havia tingut lloc l’anomenada Reforma religiosa que critiquen les idees religioses que defensa el Catolicisme, neixen així les esglésies cristianes protestants o reformades.
    Donat això en el Concili de trento es donen mesures i neix la Contrareforma, una de les mesures que establirà l’Església serà la persecució mitjançant el Tribunal de la Inquisició de qualsevol persona que tingués idees contràries a les defensades pel Catolicisme.
  • Period: 1545 to 1563

    Concili de Trento

    El Concili de Trento que es va desenvolupar entre 1545 i 1563 és considerat el primer dels grans concilis moderns ja que va constituir el punt de partida de la resposta de l'Església Catòlica a la Reforma Protestant. Es considera que el Renaixement acaba amb la celebració del Concili de Trento.
  • 1557

    Cristòfor Despuig escriu *Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa*

    Cristòfor Despuig escriu  *Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa*
    Amb tema històric i social, amb influències de les idees
    erasmistes de renovació religiosa. Mostra preocupació per la situació de la llengua catalana i per la castellanització de les classes aristocràtiques i cultes catalanes. Adapta la forma de col·loqui (diàlegs entre dos persones)
  • 1562

    *La vesita*, de Joan Ferrandis d'Herèdia

    *La vesita*, de Joan Ferrandis d'Herèdia
    A València funcionava un teatre d'intenció realista i
    satírica, on s'interpretàven obres com aquesta de Joan Ferrandis d'Herèdia.
  • 1565

    Pere Serafí publica *Càntic d'amors*

    Pere Serafí publica *Càntic d'amors*
    Pere Serafí és considerat el millor poeta del període renaixentista català, per convinar els poemes sobre l'idealisme amorós inspirat en Petrarca o Ausies. per exempleEl llibre és conjunt de 170 poemes distribuïts en dues parts, una de profana i una altra d'espiritual escrit en llengua vulgar catalana.
  • Period: to

    poesia barroca culta catalana (I)

    Destaca l’actitud de desengany i frustració a causa
    de la crisi social; la mort, el plaer i la voluntat ascètica, la caricatura tragicoburlesca i el pessimisme polític. S’utilitza, el contrast entre dos conceptes oposats, la deformació de la realitat, abundància de
    cultismes i castellanismes i l’ús de moltes figures retòriques. Busquen l’evasió a través de l’obra, cosa que implica, el recargolament i el recarregament. Transforma la realitat per impressionar.
  • Period: to

    poesia barroca culta catalana (II)

    És influenciada pels models espanyols i es caracteritza:
    Mètrica: Ús del sonet i el decasíl·lab italià sense cesura. S'incorporen les quintilles, octaves, silves, dècimes i el romanç.
    Retòrica: Ús i abús de les figures retòriques
    Lingüística: Castellanismes lèxics i sintàctics, entesos com enriquidors, ja que la llengua catalana era considerada massa senzilla.
    Temes:
    tempus fugit, carpe diem, crítica de vicis de l’ésser humà, visió desenganyada del món.
  • Period: to

    poesia barroca culta catalana (III)

    recursos:
    artificiositat, contrast de conceptes, clarobscur, il·lusions òptiques, jocs visuals, deformació de la realitat, sàtira corrosiva, elogi desmesurat, joc, paròdia, cultismes i castellanismes, figures retòriques. Autors:
    Francesc Vicent Garcia
    Francesc Fontanella i Garraver A València i a les Illes no segueixen els models barrocs més aviat segueixen la tradició
    de poesia satírica i popular
  • Period: to

    teatre barroc (II)

    teatre religiós: consisteixen en
    representacions sense ànim de lucre, lligades a les ocasions festives i on s’utilitza majoritàriament la llengua catalana. Els impulsors de la contrareforma intenten fer desaparèixer qualsevol mostra de teatre en català.
    - comèdies de sants: Francesc Vicent Garcia
  • Period: to

    prosa barroca

    1. una continuació de la producció d’obres historiogràfiques;
    2. després de la Contrareforma catòlica hi ha una proliferació de sermons adaptats als cànons retòrics de l’època;
    3. la consciència individual que havia sorgit al Renaixement es veu en les autobiografies i els dietaris.
  • Period: to

    teatre barroc (I)

    Arriben a Catalunya companyies ambulants castellanes i italianes, sobretot les de commedia dell’arte.
    Sorgeix de tres pràctiques escèniques que es donen al
    Renaixement: el teatre cortesà, el populista i l’erudit. teatre profà: utilitzen un
    llenguatge groller, jocs de paraules que creen situacions ridícules; no falten les
    descripcions escatològiques i grotesques ni els dobles sentits obscens.
    autors: Francesc Fontanella
  • Period: to

    barroc dins la literatura catalana

    Durant aquest període, l’estat espanyol està governat per una monarquia absoluta, que potencia l’ús de la llengua castellana en tot el territori. la literatura catalana queda apartada a la producció oral i manuscrita. autors: (Garcilaso de la Vega, Luis de Góngora, Francisco Quevedo, Calderón de la Barca, Gracián)
  • Period: to

    el Barroc (II)

    • art és un plagi de la realitat
    • Els temes propis de l’art i la literatura del Barroc són: la variabilitat de la fortuna, el món com un teatre, la vida com un somni, la Mort, la fugacitat de la vida.
    Explota els recursos de la retòrica, de la sintaxi, de la
    versificació cosa que generarà una literatura difícil d’entendre. Es va desenvolupar en un moment de crisi en totes les arts.
  • Period: to

    el Barroc (I)

    La bellesa clàssica deixa de ser suficient com a font de felicitat i l'optimisme dóna pas al desencís i a l'escepticisme.
    El barroc conrearà una estètica basada en l'excés i l'engany als sentits;
    - joc constant entre contraris (bellesa i lletjor)
    - exageració = manca d'harmonia i al desequilibri
    - recerca constant de l'efecte sorprenent
    - desengany i pessimisme
    - idea del món negativa on triomfen les falses aparences i l’engany
    - Es barreja art intel·lectual contrastat amb la sàtira mordaç
  • Vallfogonisme de Francesc Vicenç Garcia

    Vallfogonisme de Francesc Vicenç Garcia
    Francesc Vicenç Garcia va ser l'únic que va aconseguir formar una escola, el vallfogonisme, que va limitar en aquells aspectes més secundaris i que es va allargar fins ben entrat el s. XIX.
    Tambe s'inaugura la capella dedicada a santa Bàrbara La comèdia famosa de la gloriosa verge i màrtir santa Bàrbara, que inclou un dels primers i més
    àgils entremesos d’enamorats que es conserven en llengua catalana.
  • La famosa comèdia de la Gala està en son punt.

    La famosa comèdia de la Gala està en son punt.
    escrita a Catalunya el 1630, és la primera comèdia burlesca de tot el territori peninsular. Es tracta d’una obra anònima en vers, dividida en tres actes. La comèdia burlesca és un subgènere dramàtic la finalitat
    del qual és provocar el riure mitjançant la paròdia o la imitació.
  • Guerra dels segadors

    Guerra dels segadors
    Te com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França.